Aṅguttara Nikāya

Ekaka Nipāta

6 Capítol amb l’esclafit dels dits

51.

Monjos, la ment és resplendent, es contamina per corrupcions externes. Una persona comuna ignorant no coneix això i no posseeix el desenvolupament de la ment.

52.

Monjos, la ment és resplendent quan està lliure de corrupcions externes. Un noble deixeble savi coneix això i existeix el desenvolupament de la ment per a ell.

53.

Monjos, un monjo entregat a l’amor universal durant una fracció de segon no abandona la meditació, realitza els seus deures en l’exempció del mestre i participa de la caritat de l’aliment del seu territori sense deute. Quant mes ho faci més serà així.

54.

Monjos, un monjo practicant l’amor universal durant una fracció de segon no abandona la meditació, realitza els seus deures en l’exempció del mestre i participa de la caritat de l’aliment del seu territori sense deute. Quant mes ho faci més serà així.

55.

Monjos, un monjo desenvolupant l’amor universal durant una fracció de segon no abandona la meditació, realitza els seus deures en l’exempció del mestre i participa de la caritat de l’aliment del seu territori sense deute. Quant mes ho faci més serà així.

56.

Monjos, una ment és prèvia a tots els pensaments demeritoris, aquests han nascut en primer lloc a la ment i esdevenen invariablement demèrit.

57.

Monjos, una ment és prèvia a tots els pensaments meritoris, aquests han nascut en primer lloc a la ment i esdevenen invariablement mèrit.

58.

Monjos, no veig cap altra cosa que sigui més favorable pel sorgir del demèrit no sorgit i per l’exhauriment del mèrit sorgit que la negligència. El demèrit no sorgit s’origina i el mèrit sorgit s’exhaureix en la persona negligent.

59.

Monjos, no conec cap altra cosa que sigui més favorable pel sorgir del mèrit no sorgit i per l’exhauriment del demèrit sorgit que la diligència. El mèrit no sorgit s’origina i el demèrit sorgit s’exhaureix en la persona diligent.

60.

Monjos, no conec cap altra cosa que sigui més favorable pel sorgir del demèrit no sorgit i per l’exhauriment del mèrit sorgit que la mandra. El demèrit no sorgit s’origina i el mèrit sorgit s’exhaureix en la persona mandrosa.