Aṅguttara Nikāya

Duka Nipāta

1 Capítol sobre la producció del kamma

1.

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al monestir ofert per Anāthapinḍika al bosc de Jeta i es va adreçà als monjos: Monjos, existeixen dues classes de culpa, la culpa aquí i ara i la culpa posterior. Quina és la culpa aquí i ara?

Monjos, una persona veu un lladre o un malfactor, l’agafa i el porta davant el rei i el rei el considera culpable. El fueteja amb el fuet, una corda de la selva o un pal brut.

Li produeix talls als seus membres majors i menors. El col·loca a una olla, li talla els seus cabells, el col·loca a la foscor, el guarneix amb garlandes bullents, li crema les seves mans amb una torxa, el castiga amb un vestit d’escorça, el converteix en un antílop, li col·loca un peix de ganxos al cos, li arranca trossos de pell de la mida de les monedes, o el col·loca a l’aigua alcalina, o amb una espiga passada d’una orella a l’altra és fixat a la terra per girar, o el colpeja fins que el seu cos és tant suau com una palla, o llençat a l’oli bullent, o entregat als gossos per ser menjat viu, o és clavat en un ganxo fins que mor o el seu coll és segat per una espasa.

Llavors succeeix que així com el malfactor també és castigat igualment com aquest lladre, jo també seré castigat mitjançant les fuetades amb el fuet, una corda de la selva o un pal brut, el tall dels meus membres majors i menors, el ser col·locat en una olla, el tallament dels cabells, el ser col·locat a la foscor, el guarniment amb garlandes bullents, la cremada de les mans per una torxa, el càstig d’un vestit d’escorça, el ser convertit en un antílop, un peix de ganxos col·locat al cos, l’arrencada de trossos de pell de la mida de les monedes, la persecució a l’aigua alcalina, o amb una espiga passada d’una orella a l’altra és fixat a la terra per girar, o el colpeja fins que el seu cos és tant suau com una palla, o llençat a l’oli bullent, o entregat als gossos per ser menjat viu, o és clavat en un ganxo fins que mor o el seu coll és segat per una espasa.

Aquest, aterrat per la culpa aquí i ara, no roba ni comet accions perjudicials.

Monjos, quina és la culpa posterior? Una persona amb una conducta física perjudicial obtindrà resultats perjudicials posteriorment, amb una conducta verbal perjudicial obtindrà resultats perjudicials posteriorment i amb una conducta mental perjudicial obtindrà resultats perjudicials posteriorment i si jo tinc una conducta perjudicials amb el meu cos, el meu discurs i la meva ment, renaixeré realment després de la mort en un estat perjudicial i inferior, a l’infern.

Aquest, aterrat per la culpa posterior, renuncia a la conducta física perjudicial, segueix una conducta física beneficiosa, renuncia a la conducta verbal perjudicial, segueix una conducta verbal beneficiosa, renuncia a la conducta mental perjudicial i segueix una conducta mental beneficiosa. Monjos, aquesta és la culpa posterior.

Aquestes són les dues classes de culpa i hauries d’exercitar-vos-hi. Nosaltres hauríem d’estar aterrats per la culpa actual i per la culpa posterior, hauríem d’alliberar-nos de totes les culpes.

2.

Monjos, existeixen dues classes d’esforç els quals s’assoleixen amb dificultat. De quins es tracten? L’esforç d’una persona laica que resideix en una llar per subministrar roba, aliments, medecines indispensables i residències i una persona sense llar que s’esforça en renunciar a tots els afectes. Monjos, d’aquests dos, la persona sense llar que s’esforça en renunciar a tots els afectes és més noble. Per tant, monjos, hauríeu d’esforçar-vos en renunciar a tots els afectes.

3.

Monjos, existeixen dues coses que són per penedir-se’n. Quines dues? Algú desenvolupa una conducta física perjudicial i no desenvolupa una conducta física beneficiosa, desenvolupa una conducta verbal perjudicial i no desenvolupa una conducta verbal beneficiosa, desenvolupa una conducta mental perjudicial i no desenvolupa una conducta mental beneficiosa. Llavors, aquest es penedeix: He realitzat una conducta física perjudicial i no he desenvolupat la conducta física beneficiosa. He realitzat una conducta verbal perjudicial i no he desenvolupat la conducta verbal beneficiosa. He realitzat una conducta mental perjudicial i no he desenvolupat una conducta mental beneficiosa. Monjos, aquests dos són els dos penediments.

4.

Monjos, existeixen dues coses que són per no penedir-se’n. Quines dues? Algú desenvolupa una conducta física beneficiosa i s’absté d’una conducta física perjudicial, desenvolupa una conducta verbal beneficiosa i s’absté d’una conducta verbal perjudicial, desenvolupa una conducta mental beneficiosa i s’absté d’una conducta mental perjudicial. Aquest no se’n penedeix: He realitzat una conducta física beneficiosa i m’he abstingut de la conducta física perjudicial. He realitzat una conducta verbal beneficiosa i m’he abstingut de la conducta verbal perjudicial. He realitzat una conducta mental beneficiosa i m’he abstingut de la conducta mental perjudicial. Monjos, aquests dos són els dos no penediments.

5.

Monjos, hauríeu d’adquirir el coneixement d’aquestes dues coses. La insatisfacció en els pensaments meritoris i l’esforç en no obstaculitzar els pensaments meritoris.

Monjos, així fou el meu esforç en els pensaments meritoris. Això és així, encara que em quedi en la pell, les venes i els ossos. Que el cos complet s’assequi de carn i sang. No havent assolit allò que s’ha d’assolir amb força, esforç i vigor, no renunciaré a l’esforç. Monjos, llavors vaig assolir ràpidament la il·luminació i la fi de la infelicitat.

Monjos, vosaltres hauríeu d’exercitar-vos en els pensaments meritoris. Això és així, encara que em quedi en la pell, les venes i els ossos. Que el cos complet s’assequi de carn i sang. No havent assolit allò que s’ha d’assolir amb força, esforç i vigor, no renunciaré a l’esforç. Monjos, si ho feu així, vosaltres també assolireu aviat el noble objectiu de la santa vida, per la qual els fills de les bones famílies deixen la llar i esdevenen persones sense llar. Hauries de realitzar-ho aquí i ara i residir-hi.

Per tant, monjos, hauríeu d’exercitar-t’hi. Això és així, encara que em quedi en la pell, les venes i els ossos. Que el cos complet s’assequi de carn i sang. No havent assolit allò que s’ha d’assolir amb força, esforç i vigor, no renunciaré a l’esforç.

6.

Monjos, existeixen dues classes de pensaments. Quins són? Gaudir amb els pensaments obligatoris i comprendre profundament els pensaments obligatoris.

Monjos, aquells qui gaudeixen dels pensaments obligatoris i no dissipen l’avidesa, no dissipen l’odi i no dissipen l’engany. Aquests no estan alliberats del naixement, de l’envellir, de la mort, de l’aflicció, del lament i de la insatisfacció. Jo dic que no estan alliberats de la infelicitat.

Monjos, aquells qui comprenen profundament els pensaments obligatoris dissipen l’avidesa, dissipen l’odi i dissipen l’engany. Aquests estan alliberats del naixement, de l’envellir, de la mort, de l’aflicció, del lament i de la insatisfacció. Jo dic que estan alliberats de la infelicitat. Monjos, existeixen dues classes de pensaments.

7.

Monjos, existeixen dues classes de coses indignes. Quines són? Són la no vergonya i la no pena. Monjos, aquestes dues coses són indignes.

8.

Monjos, existeixen dos coses moralment beneficioses. Quines són? Són la vergonya i la pena. Monjos, aquestes dues coses són moralment beneficioses.

9.

Monjos, existeixen dues coses moralment beneficioses que protegeixen el món.

Quines són? La vergonya i la pena. Monjos, si aquestes dues coses moralment beneficioses no protegissin el món, les persones no coneixerien la mare o la madrastra o la tia, o l’esposa del mestre com l’esposa del mestre. Existeix una diferència en el món entre les diferents cabres, aus, porcs, gossos i guineus. Atès que aquestes dues coses moralment beneficioses protegeixen el món, les persones coneixen la mare o la madrastra o la tia, o l’esposa del mestre com l’esposa del mestre.

10.

Monjos, existeixen dues classes d’observança de la pluja. Observar la pluja quan succeeix i observar-la posteriorment. Existeixen dues classes d’observança de la pluja.