Aṅguttara Nikāya

Duka Nipāta

2 Capítol sobre les disputes

11.

Monjos, existeixen dues classes de poders. Quins són? Existeix el poder de l’atenció i el poder del desenvolupament. Monjos, algú considera que la conducta física perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment, la conducta verbal perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment y la conducta mental perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment. Atenent això, aquest s’absté d’una conducta física perjudicial i desenvolupa la conducta física beneficiosa, s’absté d’una conducta verbal perjudicial i desenvolupa la conducta verbal beneficiosa i s’absté d’una conducta mental perjudicial i desenvolupa la conducta mental beneficiosa. Monjos, això s’anomena el poder de l’atenció.

Monjos, quin és el poder de la concentració? Monjos, el poder de la concentració de l’instructor és el poder de concentració en el nivell de l’instructor. Aquest dissipa l’avidesa, l’odi i la insatisfacció, al nivell possible d’acord amb el seu poder i no realitza el perjudici i augmenta el no demèrit. Això s’anomena el poder de la concentració.

12.

Existeixen dues classes de poders. Quins són? Existeix el poder de l’atenció i el poder del desenvolupament. Monjos, algú considera que la conducta física perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment, la conducta verbal perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment y la conducta mental perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment. Atenent això, s’absté d’una conducta física perjudicial i desenvolupa la conducta física beneficiosa, s’absté d’una conducta verbal perjudicial i desenvolupa la conducta verbal beneficiosa, s’absté de la conducta mental perjudicial i desenvolupa la conducta mental beneficiosa. Monjos això s’anomena el poder de l’atenció.

Monjos, quin és el poder de la concentració? Monjos, un monjo desenvolupa el factor de la il·luminació de la contemplació, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la il·luminació de la investigació de l’ensenyança, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la il·luminació de l’esforç, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la il·luminació de la joia, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la pacificació de l’esforç, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la concentració de l’esforç, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Aquest desenvolupa el factor de la il·luminació de l’equanimitat, retirat i separat per exhaurir i finalitzar a la maduresa. Monjos, això s’anomena el poder de la concentració i aquests dos són els poders.

13.

Monjos, existeixen dues classes de poders. Quins són? Són el poder de l’atenció i el poder del desenvolupament. Monjos, algú considera que la conducta física perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment, la conducta verbal perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment i la conducta mental perjudicial produeix resultats perjudicials aquí i ara i posteriorment. Atenent això, aquest s’absté d’una conducta física perjudicial i desenvolupa la conducta física beneficiosa, s’absté de la conducta verbal perjudicial i desenvolupa la conducta verbal perjudicial, s’absté de la conducta mental perjudicial i desenvolupa la conducta mental perjudicial. Monjos, això s’anomena el poder de l’atenció.

Monjos, quin és el poder de la concentració? Monjos, un monjo separa la ment dels desigs sensibles i dels pensaments demeritoris amb pensaments i processos mentals i, amb la joia i la felicitat nascuda de la separació, assoleix la primera abstracció. Pacificant els pensaments i els processos mentals i amb la ment pacificada internament i concentrada a un punt assoleix la segona abstracció, la qual és sense pensaments i processos mentals i acompanyada de la joia i la felicitat nascuda de la concentració. Residint amb equanimitat en la joia i la separació, amb el coneixement atent experimenta també la felicitat amb el cos i assoleix la tercera abstracció. A aquesta abstracció el Noble diu que és residir a la felicitat de l’equanimitat. Renunciant a la satisfacció i a la insatisfacció i havent renunciat prèviament al plaer i al dolor, no sentint ni satisfacció ni insatisfacció mitjançant la purificació diligent amb equanimitat assoleix la quarta abstracció. Monjos, això s’anomena el poder de la concentració i aquests són els dos poders.

14.

Monjos, existeixen dues formes per mostrar l’ensenyança d’Aquell qui ha retornat una vegada. Quines són? Breument i detalladament. Aquestes són les dues formes de mostrar l’ensenyança d’Aquell qui ha retornat una vegada.

15.

Monjos, quan la caiguda d’un monjo i l’acusació d’un monjo no es reflexen internament, l’establiment de l’assumpte romà molt de temps i el monjo no resideix en la felicitat. Quan la caiguda d’un monjo i l’acusació d’un monjo es reflexen internament, l’establiment de l’assumpte no romà molt de temps i el monjo resideix en la felicitat.

Monjos, com es reflexa internament la caiguda d’un monjo? Un monjo, equivocat per una ofensa, considera: Jo he caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits. Aquest monjo m’ha vist caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits. Si jo no hagués caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits, aquest monjo no m’hauria vist caigut per aquesta ofensa.

Com que jo he caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits, aquest monjo que m’ha vist caigut per una ofensa i enfadat, ha pronunciat paraules desagradables i jo estava enfadat i pronunciava paraules desagradables. Llavors aquest monjo s’enfadà i parlà als altres sobre això. Per tant, sóc jo qui haig de demanar perdó per finalitzar la disputa. D’aquesta manera la caiguda d’un monjo es reflexa internament.

Monjos, com es reflexa internament l’acusació d’un monjo? El monjo acusat considera: Aquest monjo ha caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits. Jo el vaig veure caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits. Si aquest no hagués caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits, jo no l’hagués vist caigut per aquesta ofensa. Com que aquest ha caigut per una ofensa a causa d’alguna de les portes dels sentits, jo l’he vist caigut per la ofensa i enfadat. Jo vaig pronunciar paraules desagradables i aquest estava enfadat i pronunciava paraules desagradables. Llavors, enfadat jo vaig parlar amb els altres sobre això. Per tant, sóc jo qui haig de demanar perdó per finalitzar la disputa. D’aquesta manera l’acusació d’un monjo es reflexa internament.

Monjos, quan la caiguda d’un monjo i l’acusació d’un monjo no es reflexen internament, l’establiment de l’assumpte romà molt de temps i els monjos no resideixen a la felicitat. Quan la caiguda d’un monjo i l’acusació d’un monjo es reflexen internament, l’establiment de l’assumpte no romà molt de temps i els monjos resideixen a la felicitat.

16.

Un brahman s’apropà al Benaventurat, s’intercanviaren salutacions amistoses i s’assegué al seu costat. Llavors li digué al Benaventurat: bondadós Gautama, perquè alguns han nascut en disminució després de la mort, en un estat perjudicial a l’infern? Brahman, a causa de no adherir-se a l’ensenyança i per les seves conductes perjudicials, alguns naixen en disminució, en un estat perjudicial a l’infern. Perquè alguns han nascut en increment després de la mort, en un estat beneficiós al cel? Brahman, a causa d’adherir-se a l’ensenyança i per les seves conductes beneficioses, alguns naixen en increment, en un estat beneficiós al cel.

Bondadós Gautama ho he comprès, és com si quelcom derrocat és rehabilitat, és com si quelcom és descobert. És com si s’expliqués el camí a algú que s’ha perdut o com una làmpada que il·lumina la foscor per a que aquells qui posseeixen ulls vegin les formes. El bondadós Gautama ha explicat l’ensenyança de formes variades. Ara, prenc refugi al Benaventurat, a l’ensenyança i a la comunitat de monjos. Recorda’m com a un deixeble laic des d’ara fins que la meva vida s’acabi.

17.

Llavors el brahman Jāṇussoṇi s’apropà al Benaventurat, s’intercanviaren salutacions amistoses i s’assegué al seu costat. Llavors li digué al Benaventurat:

Bondadós Gautama, perquè alguns han nascut en disminució després de la mort, en un estat perjudicial a l’infern? Bondadós Gautama, perquè alguns han nascut en increment després de la mort, en un estat beneficiós al cel? Brahman, a causa de la realització i de la no realització alguns han nascut en increment, en un estat beneficiós al cel. Bondadós Gautama, no comprenc aquesta breu exposició, seria beneficiós que m’ho expliquessis detalladament. Llavors el brahman escoltà amb atenció. Brahman, algú es comporta perjudicialment amb el seu cos i abandona el desenvolupament de la conducta física beneficiosa, es comporta perjudicialment amb la seva paraula i abandona el desenvolupament de la conducta verbal beneficiosa, es comporta perjudicialment amb la seva ment i abandona el desenvolupament de la conducta mental beneficiosa. Així, com a resultat de la realització i de la no realització, alguns han nascut en disminució, en un estat perjudicial a l’infern.

Brahman, algú desenvolupa la conducta beneficiosa amb el seu cos i s’absté de la conducta física perjudicial, desenvolupa la conducta beneficiosa amb la seva paraula i s’absté de la conducta verbal perjudicial, desenvolupa la conducta beneficiosa amb la seva ment i s’absté de la conducta mental perjudicial. Així, com a resultat de la realització i de la no realització, alguns han nascut en increment, en un estat beneficiós al cel.

Bondadós Gautama ho he comprès, és com si quelcom derrocat és rehabilitat, és com si quelcom és descobert. És com si s’expliqués el camí a algú que s’ha perdut o com una làmpada que il·lumina la foscor per a que aquells qui posseeixen ulls vegin les formes. El bondadós Gautama ha explicat l’ensenyança de formes variades. Ara, prenc refugi al Benaventurat, a l’ensenyança i a la comunitat de monjos. Recorda’m com a un deixeble laic des d’ara fins que la meva vida s’acabi.

18.

Llavors el venerable Ānanda s’apropà al Benaventurat, s’intercanviaren salutacions amistoses i s’assegué al seu costat. Una vegada assentat, el Benaventurat li digué a Ānanda: et dic definitivament que una conducta perjudicial de cos, de paraula i de ment no s’hauria de realitzar. El venerable Ānanda preguntà al Benaventurat:

Venerable senyor, s’ha dit amb evidència que una conducta perjudicial de cos, de paraula i de ment no s’hauria de realitzar, però si aquesta es realitza què s’hauria d’esperar? Ānanda, jo he dit definitivament que una conducta perjudicial de cos, de paraula i de ment no s’hauria de realitzar i si aquesta es realitza, aquests perills s’haurien d’esperar. La culpa a un mateix, el savi que compren profundament el mira amb menyspreu, es difon una mala reputació, mor amb la ment confusa, després de la mort reneix en disminució, amb perjudici a l’infern. Ānanda, he dit definitivament que una conducta perjudicial de cos, de paraula i de ment no s’hauria de realitzar i si aquesta es realitza, aquests perills s’haurien d’esperar.

Venerable senyor, s’ha dit amb evidència que una conducta beneficiosa de cos, paraula i ment s’hauria de realitzar, però si aquesta es realitza què s’hauria d’esperar? Ānanda, he dit definitivament que una conducta beneficiosa de cos, de paraula i de ment s’hauria de realitzar i si aquesta es realitza, aquests resultats beneficiosos s’haurien d’esperar. La no culpa a un mateix, el savi que compren profundament venera la seva acció, es difon una bona reputació, mor amb la ment no confusa, després de la mort reneix en increment, amb benefici al cel. Ānanda, he dit definitivament que una conducta beneficiosa de cos, de paraula i de ment s’hauria de realitzar i si aquesta es realitza, aquests resultats beneficiosos s’haurien d’esperar.

19.

Monjos, dissipeu el demèrit, és possible dissipar el demèrit. Si no fos possible dissipar el demèrit no us diria que dissipeu el demèrit. Com és possible us dic, monjos, que dissipeu el demèrit.

Si la dissipació del demèrit conduís al perjudici i a la infelicitat no us diria, monjos, que dissipeu el demèrit. Com la dissipació del demèrit condueix al benefici i a la felicitat us dic, monjos, que dissipeu el demèrit.

Monjos, desenvolupeu el mèrit, és possible desenvolupar el mèrit. Si no fos possible desenvolupar el mèrit no us diria que desenvolupeu el mèrit. Com és possible us dic, monjos, que desenvolupeu el mèrit.

Si el desenvolupament del mèrit conduís al perjudici i a la infelicitat no us diria, monjos, que desenvolupeu el mèrit. Com el desenvolupament del mèrit condueix al benefici i a la felicitat us dic, monjos, que desenvolupeu el mèrit.

20.

Monjos, existeixen dues coses que condueixen a la confusió i a la desaparició de la correcta ensenyança. Quines són? És la utilització de les paraules i l’erudició que no transmeten el significat i les paraules i l’erudició utilitzades que no transmeten el significat pel necessari acabament. Monjos, aquestes dues coses condueixen a la confusió i a la desaparició de la correcta ensenyança.