Aṅguttara Nikāya
Duka Nipāta
3 Capítol sobre els imbécils
Aṅguttara Nikāya
Duka Nipāta
3 Capítol sobre els imbécils
Monjos, existeixen dues classes de imbècils. Qui són? Aquell qui no admet la infracció del reglament i aquell qui no accepta la confessió quan el perdó es sol·licita d’acord amb l’ensenyança. Monjos, aquests són les dues classes de imbècils.
Monjos, existeixen dues classes de persones sàvies. Quines són? Aquell qui admet la infracció del reglament i aquell qui accepta la confessió quan el perdó es sol·licita d’acord amb l’ensenyança. Monjos, aquests són les dues classes de persones sàvies.
Monjos, algú amb una visió incorrecta hauria d’esperar una d’aquestes direccions de l’acció, el naixement entre els déus o entre les persones.
Quines són aquests dues? Per una residència satisfactòria aquí i ara i mogut per la compassió per la generacions futures. Monjos, veient aquestes dues raons jo resideixo als boscos i als voltants dels boscos.
Tota l’avidesa s’exhaureix.
Monjos, quin és el resultat del desenvolupament del discerniment? L’augment de la saviesa. Quina és la utilitat de l’augment de la saviesa? Tota la ignorància s’exhaureix. Amb les contaminacions menors no s’allibera la ment. Les contaminacions menors de la ignorància no augmenten la saviesa. Per tant, monjos, amb l’exhauriment de l’avidesa existeix l’alliberament de la ment i amb l’exhauriment de la ignorància l’alliberament mitjançant la saviesa.