52.

Monjos, existeixen dues persones que han nascut al món pel benefici, el benestar i la felicitat de molts déus i persones. Qui són? Són Aquell qui ha retornat una vegada, digne i completament il·luminat i el monarca universal.

53.

Monjos, existeixen dos humans sobrenaturals que han nascut al món pel benefici, el benestar i la felicitat de molts déus i persones. Qui són? Són Aquell qui ha retornat una vegada, digne i completament il·luminat i el monarca universal.

54.

Monjos, a la mort d’aquestes dues persones existeix molt penediment al món. Qui són? Són Aquell qui ha retornat una vegada, digne i completament il·luminat i el monarca universal.

55.

Monjos, existeixen dos que són dignes de monuments. Qui són? Són Aquell qui ha retornat una vegada, digne i completament il·luminat i el monarca universal.

56.

Monjos, existeixen dos il·luminats. Qui són? Són Aquell qui ha retornat una vegada, digne i completament il·luminat i el Silenciós il·luminat.

57.

Monjos, l’explosió d’un llamp no atemoreix a aquests dos. Qui són? Un monjo que ha renunciat als desigs i l’elefant pur.

58.

Monjos, l’explosió d’un llamp no atemoreix a aquests dos. Qui són? Un monjo que ha renunciat als desigs i el cavall pur.

59.

Monjos, l’explosió d’un llamp no atemoreix a aquests dos. Qui són? Un monjo que ha renunciat als desigs i el lleó, rei dels animals.

60.

Monjos, la paraula indòmita no s’hauria de realitzar per dues bones raons. Quines són? Per no dir mentides i per no fer acusacions errònies. Comprenent aquestes dues bones raons la paraula indòmita no s’hauria de realitzar.

61.

Monjos, les dones moren no saciades i no obstruïdes per fer dues coses. Quines són? Tenir relacions sexuals i procrear.

62.

Monjos, us vull explicar el viure no pacífic conjuntament i el viure pacífic conjuntament, escolteu i ateneu amb compte. Monjos, què és el viure no pacífic conjuntament i com viu allò no pacífic conjuntament? Li succeeix a un monjo vell:

Els monjo vells no em parlen, els monjos de mitjana edat no em parlen i els monjos novicis tampoc no em parlen. Jo tampoc no parlaré als monjos vells, als monjos de mitjana edat o als monjos novicis. Si un monjo vell, un monjo de mitjana edat o un monjo novici em parlen sense compassió i si jo no faig la rèplica, llavors la visió serà penosa i no satisfactòria. Llavors a un monjo de mitjana edat o a un monjo novici els succeeix això: El monjo vell no em parlen, els monjos de mitjana edat no em parlen i els monjos novicis no em parlen. Jo tampoc no parlaré als monjos vells, als monjos de mitjana edat o als monjos novicis. Si un monjo vell, un monjo de mitjana edat o un monjo novici em parlen sense compassió i si jo no faig la rèplica, llavors la visió serà penosa i no satisfactòria. Monjos, aquest és el viure no pacífic conjuntament i d’aquesta manera aquests viuen conjuntament sense pau.

Monjos, què és el viure pacífic conjuntament i com viu allò pacífic conjuntament?

Li succeeix a un monjo vell: Els monjo vells em parlen, els monjos de mitjana edat em parlen i els monjos novicis també em parlen. Jo també parlaré als monjos vells, als monjos de mitjana edat o als monjos novicis. Si un monjo vell, un monjo de mitjana edat o un monjo novici em parlen amb compassió i si jo faig la rèplica, llavors la visió no serà penosa sinó satisfactòria. Llavors a un monjo de mitjana edat o a un monjo novici els succeeix això: Els monjos vells em parlen, els monjos de mitjana edat em parlen i els monjos novicis també em parlen. Jo també parlaré als monjos vells, als monjos de mitjana edat o als monjos novicis. Si un monjo vell, un monjo de mitjana edat o un monjo novici em parlen amb compassió i si jo faig la rèplica, llavors la visió no serà penosa sinó satisfactòria. Monjos, aquest és el viure pacífic conjuntament i d’aquesta manera aquests viuen conjuntament amb pau.

63.

Monjos, si ambdues parts dels monjos van cap a l’establiment, sense intercanvi de paraules, de les visions contorsionades, perjudicats mentalment, insatisfets i furiosos, estan no pacificats internament amb l’establiment, això s’hauria d’esperar. La pena serà prolongada i els monjos estaran insatisfets.

Monjos, si ambdues parts dels monjos van cap a l’establiment, amb intercanvi de paraules, de les visions contorsionades, perjudicats mentalment, insatisfets i furiosos, estan pacificats internament amb l’establiment, això s’hauria d’esperar. La pena no serà prolongada i els monjos estaran satisfets.

←

→