Aṅguttara Nikāya

Tika Nipāta

1 Capítol sobre els imbècils

1.

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al monestir ofert per Anāthapiṇḍika al bosc de Jeta a Sāvatthi. El Benaventurat s’adreçà als monjos d’allà. Monjos, totes les pors s’originen des dels imbècils no des dels savis. Tots els problemes s’originen des dels imbècils no des dels savis. Totes les molèsties s’originen des dels imbècils no des del savis. Una casa de canyes o d’herba pressa amb el foc cremaria els pals del sostre, les flames avançant amunt i avall arribarien als panys i a les finestres tancades i ho cremarien tot. De la mateixa manera, totes les pors s’originen des dels imbècils no des dels savis. Tots els problemes s’originen des dels imbècils no des dels savis. Totes les molèsties s’originen des dels imbècils no des dels savis. Per tant, monjos, els imbècils tenen por, tenen problemes i tenen molèsties i els savis no tenen por, no tenen problemes i no tenen molèsties. Per tant, monjos, hauríeu d’instruir-vos així: Nosaltres evitarem les tres coses per les quals l’imbècil és conegut i desenvoluparem les tres coses per les quals el savi és conegut.