Aṅguttara Nikāya

Tika Nipāta

4 Capítol amb els missatgers divins

40.

Monjos, aquestes són les tres autoritats. Quines són? Són l’autoritat sobre un mateix, l’autoritat sobre el món i l’autoritat sobre l’ensenyança.

Monjos, quina és l’autoritat sobre un mateix? Aquí, monjos, un monjo va al bosc, a l’arrel d’un arbre o a una casa buida i reflexiona: “No em vaig posar l’hàbit ni vaig esdevenir sense llar per desitjar roba, aliments, cases ni per desitjar aquesta o aquesta altra cosa. Estic assetjat pel naixement, per l’envelliment, per la mort, per l’aflicció, pels laments, per la infelicitat, per la insatisfacció i pel dolor. La fi completa d’aquesta massa de infelicitat és excepcional. Vaig renunciar a la sensualitat i vaig esdevenir sense llar. Si ara vaig a la recerca de la sensualitat, això és perjudicial. Això no és adequat per a mi.”

Llavors ell va reflexionar així: “L’esforç constant sorgirà, l’atenció sense confusió serà establerta, el meu cos és pacificat sense cap aversió, la meva ment està concentrada i unificada.” Es converteix a si mateix en una autoritat i dissipa el demèrit, desenvolupa el mèrit, dissipa les faltes i desenvolupa les no faltes. Es purifica a si mateix. Aquesta és l’autoritat sobre un mateix.”

Monjos, quina és l’autoritat sobre el món? Aquí, monjos, un monjo va al bosc, a l’arrel d’un arbre o a una casa buida i reflexiona: “No em vaig posar l’hàbit ni vaig esdevenir sense llar per desitjar roba, aliments, cases ni per desitjar aquesta o aquesta altra cosa. Estic assetjat pel naixement, per l’envelliment, per la mort, per l’aflicció, pels laments, per la infelicitat, per la insatisfacció i pel dolor. La fi completa d’aquesta massa de infelicitat és excepcional. Vaig renunciar a la sensualitat i vaig esdevenir sense llar. Si ara tinc pensaments sensibles, pensaments d’ira o pensaments de perjudici, en aquesta gran societat deuen haver monjos molt poderosos i bramans que posseeixen l’ull diví que poden conèixer les ments dels altres. Ells em poden veure a distància i estant reclosos, ells no poden ser vistos.

Ells em coneixeran d’aquesta manera: Mira el fill d’aquesta família, sense fe, avançà i esdevingué sense llar, ara viu tenint pensaments perjudicials demeritoris.

Existeixen també déus poderosos que posseeixen l’ull diví i coneixen la ment dels altres. Veuen a distància i a més ells no poden ser vistos de prop. Ells coneixeran la meva ment. Ells em coneixeran d’aquesta manera: Mira el fill d’aquesta família, sense fe, avançà i esdevingué sense llar, ara viu tenint pensament perjudicials demeritoris.

Llavors ell reflexiona així: “L’esforç constant sorgirà, l’atenció sense confusió serà establerta, el meu cos és pacificat sense cap aversió, la meva ment està concentrada i unificada.” Converteix el món en una autoritat i dissipa el demèrit, desenvolupa el mèrit, dissipa les faltes i desenvolupa les no faltes. Es purifica a si mateix. Aquesta és l’autoritat sobre un mateix.”

Monjos, quina és l’autoritat sobre l’ensenyança? Aquí, monjos, un monjo va al bosc, a l’arrel d’un arbre o a una casa buida i reflexiona: “No em vaig posar l’hàbit ni vaig esdevenir sense llar per desitjar roba, aliments, cases ni per desitjar aquesta o aquesta altra cosa. Estic assetjat pel naixement, per l’envelliment, per la mort, per l’aflicció, pels laments, per la infelicitat, per la insatisfacció i pel dolor. La fi completa d’aquesta massa de infelicitat és excepcional. L’ensenyança del Benaventurat està correctament proclamada, aquí i ara, el temps no és un problema, convida a la inspecció, condueix als interiors, és per ser realitzada pels savis mateixos. Hi ha els meus socis que viuen coneixent i veient. Si he avançat en aquesta exempció correctament proclamada i visc de forma mandrosa i negligent, això no és adequat per a mi.”

Llavors ell va reflexionar així: “L’esforç constant sorgirà, l’atenció sense confusió serà establerta, el meu cos és pacificat sense cap aversió, la meva ment està concentrada i unificada.” Converteix l’ensenyança en una autoritat i dissipa el demèrit, desenvolupa el mèrit, dissipa les faltes i desenvolupa les no faltes. Es purifica a si mateix. Aquesta és l’autoritat sobre l’ensenyança.”

Monjos, aquestes són les tres autoritats. No hi ha secret al món per aquell qui es comporta perjudicialment, tu saps la veritat. Amic, allò benèfic és l’ull testimoni, el si mateix és breu. Quan el si mateix està pacificat, el perjudici no te lloc. Aquell qui ha retornat una vegada i els déus, veuen l’imbècil comportant-se perjudicialment.

Per tant, esdevé una autoritat sobre tu mateix, estigues atent. Esdevé una autoritat sobre el món, concentrat amb claredat. Esdevé una autoritat sobre l’ensenyança, viu d’acord amb l’ensenyança. No abandonis la recerca, afronta la mort, la destrucció del naixement amb esforç tal com el coneixedor dels móns no realitza res en benefici propi.