Majjhima Nikāya

101. Discurs de Devadaha

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava al país dels sàkies, al poble que s’anomena Devadaha. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!— van respondre els monjos.

El Benaurat va parlar així:

—Hi ha ascetes i brahmans, monjos, que tenen aquesta doctrina, que tenen aquesta teoria: “Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.” Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina

Jo vaig anar a veure els niganthes que tenen aquesta doctrina i els vaig dir: “¿És veritat, germans niganthes, que vosaltres teniu aquesta doctrina, teniu aquesta teoria: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit»?” Quan els vaig preguntar això, els niganthes em van dir: “Sí”.

Jo els vaig dir:

“Que potser sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu existit o no heu existit?”

“No ho sabem, germà.”

“Que potser sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet?”

“No ho sabem, germà.”

“Que potser sabeu, germans niganthes, si les males accions que heu fet són d’una mena o d’una altra?”

“No ho sabem, germà.”

“Que potser sabeu, germans niganthes, quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir, i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit?”

“No ho sabem, germà.”

“Que potser sabeu, germans niganthes, com s’abandonen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos?”

“No ho sabem, germà.”

“Per tant, germans niganthes, no sabeu si anteriorment heu existit o no heu existit, no sabeu si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet, no sabeu si les males accions que heu fet són així o aixà, no sabeu quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir, i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit. No sabeu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos. Essent així, germans niganthes, no us escau afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»

Si sabéssiu, germans niganthes, que heu existit en el passat o que no heu existit; si sabéssiu que heu fet males accions en el passat o que no les heu fet; si sabéssiu que les males accions que heu fet són així o aixà; si sabéssiu que heu consumit tant sofriment; si sabéssiu que us queda tant de sofriment per consumir; si sabéssiu que consumint tant de sofriment tot el sofriment queda consumit; si sabéssiu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos, germans niganthes, us escauria d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»

Posem per cas, germans niganthes, que un home l’han ferit amb una fletxa emmetzinada i, a causa de la ferida, sent un dolor agut i punyent. Els seus amics, companys, parents i familiars de sang fan venir el cirurgià. Pot ser que cirurgià li obri la ferida amb el bisturí i que, mentre li obre la ferida amb el bisturí, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li busqui la fletxa amb una sonda i que, mentre li busca la fletxa amb la sonda, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li extregui la fletxa i que, mentre li extreu la fletxa, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li apliqui pols medicinal a la ferida i que, mentre li aplica pols medicinal a la ferida, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que, al cap d’un temps, quan la ferida ha guarit i cicatritzat, quan torna a estar sa i pot anar per si mateix còmodament allà on vulgui, pensi: «Una vegada em van ferir amb una fletxa emmetzinada. Mentre tenia la ferida de fletxa, sentia un dolor agut i punyent. Els meus amics, companys, parents i familiars de sang van fer venir el cirurgià. El cirurgià em va obrir la ferida amb el bisturí. Mentre m’obria la ferida amb el bisturí, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va buscar la fletxa amb la sonda. Mentre em buscava la fletxa amb la sonda, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va extreure la fletxa. Mentre m’extreia la fletxa, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va aplicar pols medicinal a la ferida. Mentre m’aplicava pols medicinal a la ferida, jo sentia un dolor agut i punyent. I ara que la ferida ha guarit i cicatritzat, estic sa i puc anar per mi mateix còmodament allà on vulgui.»

De la mateixa manera, germans niganthes, si sabéssiu que heu existit en el passat o que ho heu existit; si sabéssiu que heu fet males accions en el passat o que no les heu fet; si sabéssiu que les males accions que heu fet són així o aixà; si sabéssiu que heu consumit tant sofriment; si sabéssiu que us queda tant de sofriment per consumir; si sabéssiu que consumint tant de sofriment tot el sofriment queda consumit; si sabéssiu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos, germans niganthes, us escauria d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»

Però com que no sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu existit o no heu existit, no sabeu si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet, no sabeu si les males accions que heu fet són d’una mena o d’una altra, no sabeu quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit, ni sabeu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos; per això, germans niganthes, no us escau d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»

Quan els vaig dir això, Mahanama, els niganthes em van dir:

“El nigantha Nataputta, que és omniscient i clarivident, es declara totalment coneixedor i vident, i diu: «Tant si camino com si estic dret, tant si dormo com si estic despert, el coneixement i la visió estan contínuament presents en mi.» Això és el que diu: “Germans niganthes, les males accions que heu fet en el passat, expieu-les amb a aquestes pràctiques doloroses; si aquí i ara controleu el cos, controleu la paraula i controleu la ment, en el futur no tindreu males accions acumulades; amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.” Això és el que ens agrada i ens sembla bé, amb això estem satisfets.”

En sentir això, jo vaig dir als niganthes:

“Hi ha cinc coses, germans niganthes, que tenen doble resultat en aquesta mateixa vida. Quines cinc? La confiança, l’interès, la tradició, el pensament raonat i la consideració especulativa. Aquestes són, germans niganthes, les cinc coses que tenen doble resultat en aquesta mateixa vida. Quina era la confiança dels germans niganthes en el mestre en el passat? Quin l’interès? Quina la tradició? Quin el pensament raonat? Quina la consideració especulativa? En dir això, monjos, no vaig observar en els niganthes cap defensa lícita de la seva doctrina.” Després, monjos, vaig dir això als niganthes:

“Què us sembla, germans niganthes, quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, oi que teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes punyents? I quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, oi que no teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents?”

“Quan fem una pràctica intensa, un esforç intens, tenim sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. I quan no fem una pràctica intensa, un esforç intens, no tenim sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents.”

“Així doncs, germans niganthes, quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, sentiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. I quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, no sentiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. Essent així, germans niganthes, no us escau afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.» Si quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, no tinguéssiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, o quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, tinguéssiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, aleshores us escauria d’afirmar:«Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»

Però com que quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, i quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, no teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, sou vosaltres mateixos que, tenint sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, per ignorància, desconeixement i ofuscació, erròniament deduïu: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»”

En dir això, monjos, tampoc no vaig observar en els niganthes cap defensa lícita de la seva doctrina.Seguidament, monjos, vaig dir als niganthes:

“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció que s’ha d’experimentar en aquesta vida s’experimenti en el més enllà?”

“No és possible, germà.”

“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció que s’ha d’experimentar en el més enllà s’experimenti en aquesta vida?”

“No és possible, germà.”

“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció plaent esdevingui una acció dolorosa?”

“No és possible, germà.”

“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció dolorosa esdevingui una acció plaent?”

“No és possible, germà.”

“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible evitar els resultats d’una acció que ha madurat?”

“No és possible, germà.”

“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre els resultats d’una acció que no ha madurat?”

“No és possible, germà.”

“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre molts resultats d’una acció que produeix pocs resultats?”

“No és possible, germà.”

“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre pocs resultats d’una acció que produeix molts resultats?”

“No és possible, germà.”

“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció afectiva esdevingui una acció inefectiva?”

“No és possible, germà.”

“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció inefectiva esdevingui una acció efectiva?”

“No és possible, germà.”

“Així doncs, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció que s’ha d’experimentar en aquesta vida s’experimenti en el més enllà. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció que s’ha d’experimentar en el més enllà s’experimenti en aquesta vida. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció plaent esdevingui una acció dolorosa. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció dolorosa esdevingui una acció plaent. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible evitar els resultats d’una acció que ha madurat. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre els resultats d’una acció que no ha madurat. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre pocs resultats d’una acció que produeix molts resultats. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre molts resultats d’una acció que produeix pocs resultats. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció efectiva esdevingui una acció inefectiva. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció inefectiva esdevingui una acció efectiva. Essent així, la pràctica dels germans niganthes és infructuosa, el seu esforç és infructuós.

Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina. De la doctrina dels niganthes se’n desprenen deu conclusions lògiques inacceptables:

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, segur que els niganthes en el passat han fet males accions, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, segur que els niganthes han estat creats per l’acció d’un déu malvat, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, segur que els niganthes tenen mala sort, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, segur que els niganthes són de mala raça, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, segur que els niganthes fan males pràctiques en aquesta vida, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, els niganthes estan equivocats.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa l’acció divina, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, els niganthes estan equivocats.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, els niganthes estan equivocats.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes innates, els niganthes estan equivocats.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, els niganthes estan equivocats.

Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina. De la doctrina dels niganthes se’n desprenen aquestes deu conclusions lògiques inacceptables. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és infructuosa, l’esforç és infructuós.

De quina manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer? Doncs el monjo no es deixa afectar pel sofriment que no l’ha afectat, ni rebutja el plaer que és natural, però no s’hi afecciona. Comprèn això: «Si m’anticipo a la formació d’aquesta font de sofriment, mitjançant l’anticipació em desafecciono. Si observo aquesta font de sofriment i desenvolupo l’equanimitat, em desafecciono.» Com que aquell que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona, per això l’anticipa. Com que aquell que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona, per això desenvolupa l’equanimitat. Qualsevol que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. Qualsevol que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment.

Posem per cas, monjos, que un home que està enamorat d’una dona, està obsessionat, té un desig intens i sent una forta atracció, veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home. Què us sembla, monjos, quan l’home veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació?

—Sí, Venerable.

—I això, per quin motiu?

—Perquè l’home està enamorat de la dona, està obsessionat, té un desig intens, sent una forta atracció. Per això, quan veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació.

—Doncs, monjos, aquest home podria pensar: «Estic enamorat d’aquesta dona, estic obsessionat, tinc un desig intens, sento una forta atracció. Per això, quan veig que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en mi la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Val més que abandoni l’afecció possessiva que sento per aquesta dona.» I abandona l’afecció possessiva que sent per la dona. En una altra ocasió, veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home. Què us sembla, monjos, quan l’home veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació?

—No, Venerable.

—I això, per quin motiu?

—Perquè l’home s’ha desafeccionat de la dona. Per això, quan veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, no sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació.

De la mateixa manera, monjos, el monjo no es deixa afectar pel sofriment que no l’ha afectat, ni rebutja el plaer que és natural, però no s’hi afecciona. Comprèn això: «Si m’anticipo a la formació d’aquesta font de sofriment, mitjançant l’anticipació em desafecciono. Si observo aquesta font de sofriment i desenvolupo l’equanimitat, em desafecciono.» Com que aquell que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona, per això l’anticipa. Com que aquell que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona, per això desenvolupa l’equanimitat. Qualsevol que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. Qualsevol que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

A més a més, monjos, el monjo reflexiona així: «Quan faig el que em plau, els estats mentals perjudicials augmenten, els estats mentals beneficiosos disminueixen; però quan m’esforço en el que em costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten.» Val més m’esforci en el que em costa. I s’esforça en el que li costa. Quan s’esforça en el que li costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten. En un altra ocasió no ha d’esforçar-se. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu pel qual hauria d’esforçar-se ja estat assolit. Per això en un altra ocasió no li cal esforçar-se.

Posem per cas, monjos, que un arquer escalfa i fon una fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la. Com que l’arquer ha escalfat i ha fos la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la, en una altra ocasió no haurà d’escalfar i fondre la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu de fer-la mal·leable i adreçar-la, pel qual escalfava i fonia la fletxa amb dos focs, ja ha estat assolit. Per això, en una altra ocasió l’arquer no ha d’escalfar i fondre la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la.

Així mateix, monjos, el monjo reflexiona així: «Quan faig el que em plau, els estats mentals perjudicials augmenten, els estats mentals beneficiosos disminueixen; però quan m’esforço en el que em costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten.» Val més m’esforci en el que em costa. I s’esforça en el que li costa. Quan s’esforça en el que li costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten. En un altra ocasió no li cal esforçar-se. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu pel qual hauria d’esforçar-se ja estat assolit. Per això en un altra ocasió no li cal esforçar-se. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

A més a més, monjos, arriba al món el Realitzat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, el Perfecte en conducta i en saber, l’Afortunat, l’insuperable coneixedor del món, l’entrenador d’homes, el mestre d’éssers divins i humans, el Savi, el Benaurat. Ha comprès per experiència pròpia aquest món, amb les seves divinitats, amb Mara i Brahmà, amb la seva població d’ascetes i brahmans, d’éssers humans i divins, i l’explica. Ensenya una doctrina que, en forma i en contingut, és bella al principi, bella al mig i bella al final; mostra una forma de vida impecable i íntegra. Aquesta doctrina l’escolta un cap de casa, o el fill d’un cap de casa, o algú nascut en un altre clan. Com que ha escoltat la doctrina, posa la confiança en el Realitzat. Com que ha posat la confiança en ell, reflexiona així: «La vida a la llar és compromesa i difícil, la vida mendicant és lliure. Fent vida domèstica no és gens fàcil portar una vida totalment íntegra i pura, polida com una petxina. No valdria més que em tallés cabells i barba, em posés l’hàbit groc i fes el pas a la vida sense llar?» Un dia, deixa les propietats, tant si són poques com si són moltes, deixa els parents, tant si són pocs com si són molts, es talla cabells i barba, es posa l’hàbit groc i fa el pas a la vida sense llar.

Així, quan ha fet el pas, seguint els preceptes i la forma de vida dels monjos, deixa de fer mal als éssers vius, s’absté de fer mal als éssers vius, deposa el garrot, deposa el ganivet i, temerós del mal i misericordiós, és benvolent i respectuós amb tots els éssers que respiren.

Deixa de prendre el que no li és donat, s’absté de prendre el que no li és donat, pren i agraeix el que li donen i es manté pur sense robar. Deixa la vida no casta i es manté cast, rebutjant i abstenint-se de les relacions sexuals.

Deixa de mentir i s’absté de paraules falses, parla amb certesa, és fidel a la veritat, fiable, digne de confiança i honest amb la gent. Deixa la xafarderia i s’absté de xafardejar; si sent una cosa en un lloc, no l’explica en un altre per provocar discòrdies, si sent que uns diuen una cosa, no l’explica a uns altres per provocar discòrdies. Parla amb paraules que promouen la concòrdia, uneix els que estan separats i promou l’harmonia; li agrada la concòrdia, gaudeix de la concòrdia i se n’alegra. Deixa l’agressivitat verbal i s’absté de l’agressivitat verbal. Parla amb paraules impecables, agradables a l’oïda, amistoses, cordials, educades, agradables per a tots, bones per a tots. Deixa la xerrameca i s’absté de la xerrameca, parla quan és l’hora, parla del que és cert, parla amb utilitat, parla de la doctrina i de la disciplina; sap reservar-se per parlar a temps i parla oportunament, amb mesura i amb encert. S’absté de fer malbé llavors i fruits. Menja una vegada i dejuna de nit, sense fer àpats fora de temps. S’absté d’acudir a danses, cants, recitacions i espectacles. S’absté d’embellir-se amb garlandes, perfums i ungüents. S’absté de jeure en llits alts i grans. S’absté d’acceptar or i plata. S’absté d’acceptar gra cru. S’absté d’acceptar carn crua. S’absté d’acceptar dones i noies. S’absté d’acceptar esclaus i esclaves. S’absté d’acceptar cabres i xais. S’absté d’acceptar aviram i porcs. S’absté d’acceptar elefants, bous, cavalls i mules. S’absté d’acceptar camps i terres. S’absté de portar encàrrecs i missatges. S’absté de comprar i vendre. S’absté d’enganyar en el pes, la moneda i la mida. S’absté d’actes de suborn, frau, estafa i engany. S’absté d’actes de força com ferir, matar, segrestar, robar i furtar.

Està content amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat. Vagi on vagi, els porta amb ell. De la mateixa manera que un ocell, quan vola, deixa la seva càrrega, així mateix el monjo en té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. Practicant aquesta noble conducta, sent un benestar interior sense tatxa.

Quan veu una forma amb l’ull, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat visual desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat visual, posa fre a la facultat visual. Quan sent un so amb l’oïda...etc...Quan olora una olor amb l’olfacte...etc...Quan tasta un gust amb la llengua...etc...Quan toca un objecte amb el cos...etc...Quan concep un pensament amb la ment no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat mental desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat mental, posa fre a la facultat mental. Seguint aquesta noble guarda de les facultats, sent una felicitat interior sense defecte.

Quan va o ve, n’és plenament conscient; quan mira, quan deixa de mirar, n’és plenament conscient; quan s’encongeix o s’estira, n’és plenament conscient; quan porta el mantell i el bol, n’és plenament conscient; quan menja, beu, mastega, assaboreix, n’és plenament conscient; quan orina i defeca, n’és plenament conscient; quan camina, està dret, seu, està adormit o despert, parla o està en silenci, n’és plenament conscient.

Practicant aquesta noble conducta, practicant aquesta noble guarda de les facultats, practicant aquest noble exercici d’atenció i plena consciència, cerca un lloc aïllat per seure: el peu d’un arbre del bosc, una cova al vessant d’una muntanya, el pla d’un cementiri o una pila de palla a l’aire lliure. Després de l’àpat, quan ha endreçat el bol de l’almoina, s’asseu amb les cames creuades, el cos dret i l’atenció receptiva. Abandona l’afecció per les coses del món i, mantenint la ment lliure d’afecció, purifica la ment de l’afecció. Abandona l’aversió i la malícia i, mantenint la ment lliure d’aversió i malícia, respectuós i benèfic amb tots els éssers que respiren, purifica la ment de l’aversió i la malícia. Abandonant la peresa i la indolència, es manté despert, atent i plenament conscient, i purifica la ment de la peresa i la indolència. Abandona la inquietud i l’agitació i, mantenint-se tranquil, amb la ment calmada interiorment, purifica la ment de la inquietud i l’agitació. Abandona el dubte i, mantenint-se més enllà del dubte, sense interrogar-se sobre el que és beneficiós, purifica la ment del dubte.

Quan ha abandonat aquests cinc impediments, les contaminacions mentals que dificulten la comprensió, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

I encara més, monjos, en apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

I encara més, monjos, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i plenament conscient, s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

I encara, més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de les vides anteriors. Recorda moltes vides anteriors, és a dir, una vida, dues vides, tres vides, quatre vides, cinc vides, deu vides, vint vides, trenta vides, quaranta vides, cinquanta vides, cent vides, mil vides, cent mil vides, i també molts eons d’expansió, molts eons de contracció, molts eons de contracció i expansió: «en aquell lloc jo tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà; en aquest altre lloc també tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà.» Així, recorda moltes vides anteriors, amb les seves característiques i els seus detalls. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de la caiguda i el ressorgiment dels éssers. Amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions: «Els éssers que han tingut un mal comportament corporal, que han tingut un mal comportament verbal, que han tingut un mal comportament mental, que han malparlat dels nobles, que han tingut la visió inadequada, que han actuat d’acord amb la visió inadequada, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar a l’infern, que és un destí de desgràcia, un destí de malaurança, un destí de perdició; però els éssers que han tingut un bon comportament corporal, que han tingut un bon comportament verbal, que han tingut un bon comportament mental, que no han malparlat dels nobles, que han tingut la visió adequada, que han actuat d’acord amb la visió adequada, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar al món celestial, que és un destí de benaurança.»

Així, amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.

Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de l’eliminació dels efluents. Entén, d’acord amb els fets, «això és sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament del sofriment». Entén, d’acord amb els fets, «això són els efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament dels efluents».

La ment d’aquell que coneix i veu d’aquesta manera s’allibera de l’efluent de la sensualitat, s’allibera de l’efluent de l’existència, s’allibera de l’efluent de la ignorància. En l’alliberament hi ha consciència de l’alliberament, i se sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer. Aquesta, monjos, és la doctrina del Realitzat. De la doctrina del Realitzat se’n desprenen deu conclusions lògiques acceptables:

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, segur que el Realitzat en el passat va fer bones accions, ja que experimenta un benestar així de pur.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, segur que el Realitzat va ser creat per l’acció d’un déu bondadós, ja que experimenta un benestar així de pur.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, segur que el Realitzat té bona sort, ja que experimenta un benestar així de pur.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, segur que el Realitzat és de bona raça, ja que experimenta un benestar així de pur.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, segur que el Realitzat fa bones pràctiques en aquesta vida, ja que experimenta un benestar així de pur.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, el Realitzat té raó.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa l’acció divina, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, el Realitzat té raó.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, el Realitzat té raó.

Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes innates, el Realitzat té raó.

Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, el Realitzat té raó.

Aquesta, monjos, és la doctrina del Realitzat. De la doctrina del Realitzat se’n desprenen aquestes deu conclusions lògiques acceptables.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.