Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, al parc de l’est, al palau de la mare de Migāra. Llavors, el braman Moggallāna, que era comptable, fou a on estava el Benaventurat, se li apropà i intercanvià salutacions amb ell. Acabada aquella conversa amigable i cortesa, s’assegué a un costat. Quan fou assegut a un costat, el braman li digué:

—Mestre Gotama, de la mateixa manera que en aquest palau de la mare de Migāra pot apreciar-se que ha hagut pràctica gradual, acció gradual i camí gradual, és a dir, des de lo més baix fins a l’últim tram d’escales, igualment entre aquests bramans por apreciar-se que hi ha pràctica gradual, acció gradual i camí gradual en els seus estudis, igualment entre arquers pot apreciar-se que hi ha pràctica gradual, acció gradual i camí gradual en aprendre el tir amb arc.

Igualment entre nosaltres, els que ens guanyem la vida comptant, pot apreciar-se que hi ha pràctica gradual, acció gradual i camí gradual, en aprendre comptabilitat. Quan tenim un aprenent, el primer que li ensenyem és a comptar: un ú, dos dosos, tres tresos, quatre quatres, cinc cincs, sis sisos, set sets, vuit vuits, nou nous, deu deus, i també li ensenyem a que compti fins a cent.

—Mestre Gotama, no és possible en aquesta Ensenyança i Disciplina, ensenyar també la seva pràctica gradual, la seva acció gradual i el seu camí gradual?

—Si que és possible, braman, en aquesta Ensenyança i Disciplina, ensenyar la seva pràctica gradual, la seva acció gradual i el seu camí gradual. Braman, de la mateixa manera que un domador de cavalls experimentat al tenir un magnífic pura sang, primer l’acostuma a portar el bocí i després continua la seva doma, igualment, braman, el Tathāgata, al tenir un home per ser ensinistrat, primer l’educa així: Vine, monjo, sigues virtuós i controlat seguint la regla monàstica, viu en un lloc adequat, sigues perfecte de conducta, tingues molt en compte el perill d’inclús les faltes més lleus i, havent acceptat els preceptes de la Disciplina, practica’ls.

Braman, quan el Noble Deixeble és virtuós i controlat seguint la regla monàstica, viu en un lloc adequat, és perfecte de conducta, té molt en compte el perill d’inclús les faltes més lleus i, havent acceptat els preceptes de la pràctica, els practica, llavors el Tathāgata continua la seva educació: Vine monjo, vigila les portes de les teves facultats. Quan vegis una forma amb la vista no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat visual descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat visual i dedica’t a controlar la facultat visual. Quan escoltis un so amb l’oïda no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat auditiva descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat auditiva i dedica’t a controlar la facultat auditiva. Quan oloris una olor amb l’olfacte no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat olfactiva descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat olfactiva i dedica’t a controlar la facultat olfactiva. Quan gustis un sabor amb el gust no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat gustativa descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat gustativa i dedica’t a controlar la facultat gustativa. Quan toquis quelcom tàctil amb el tacte no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat tàctil descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat tàctil i dedica’t a controlar la facultat tàctil. Quan tinguis consciència d’un pensament amb la ment no t’aferris ni a les seves característiques ni als seus detalls, ja que, si vius amb una facultat mental descontrolada, et poden envair estats mentals perjudicials o nocius d’aflicció i avidesa; practicant el control, protegeix la facultat mental i dedica’t a controlar la facultat mental.

Braman, quan el Noble Deixeble vigila l’entrada de les seves facultats, el Tathāgata continua la seva educació: Vine monjo, sigues moderat en el menjar.

Atenent acertadament, fes ús del menjar no per divertir-te, ni per gola, ni per ser bell o atractiu sinó únicament per conservar i mantenir aquest cos, per acabar amb les molèsties i afavorir la vida de santedat, pensant: Així acabaré amb les sensacions anteriors sense generar altres noves i subsistiré sense taca i tranquil·lament.

Braman, quan el Noble Deixeble és moderat en el menjar, el Tathāgata continua la seva educació: Vine monjo, mantingues la ment alerta. Durant el dia, ja sia caminant d’aquí cap allà, ja sia quan estiguis assegut, neteja la ment d’estats obstructius. Durant el primer terç de la nit, ja sia caminant d’aquí cap allà, ja sia quan estiguis assegut, neteja la ment d’estats obstructius. En el segon terç de la nit, estira’t sobre el costat dret en la postura del lleó, amb una cama sobre l’altra, atent i lúcid, havent determinat la hora en la qual t’has d’aixecar.

Durant l’últim terç de la nit, després d’aixecar-te, ja sia caminant d’aquí cap allà, ja sia quan estiguis assegut, neteja la ment d’estats obstructius.

Braman, quan el Noble Deixeble manté la ment alerta, el Tathāgata continua la seva educació: Vine, monjo, roman atent i lúcid. Actua amb plena lucidesa en tot el que facis, ja sia anant o venint, ja sia mirant endavant o mirant el teu entorn, ja sia encongint-te o estirant-te, ja sia portant el mantell, el bol i el mantell, ja sia menjant, bevent, masticant, assaborint, ja sia defecant o orinant, ja sia caminant, dempeus, assegut, dormit, despert, parlant o en silenci, actua amb plena lucidesa.

Braman, quan el Noble Deixeble roman atent i lúcid, el Tathāgata continua la seva educació: Vine, monjo, instal·la’t en un lloc de residència aïllat, un bosc, el peu d’un arbre, una colina, un barranc, una cova de muntanya, un cementiri, una selva, a cel obert, en un gruix de palla.

El Noble Deixeble s’instal·la en un lloc de residència aïllat, un bosc, el peu d’un arbre, una colina, un barranc, una cova de muntanya, un cementiri, una selva, a cel obert, en un gruix de palla. Allà, de tornada de recol·lectar el menjar que li ofereixen, després d’haver menjat, s’asseu amb les cames creuades, posa el cos alçat i enfoca l’atenció entorn de la seva boca.

Renunciant a la cobdícia per allò mundà, roman amb una ment lliure de cobdícia, netejant-se la ment de cobdícia.

Renunciant a l’odi i a la malevolència, roman amb una ment lliure d’odi i de malevolència, netejant-se la ment d’odi i malevolència, viu benèvol i amb compassió cap a tots els éssers vius.

Renunciant a la mandra i apatia, roman lliure de mandra i apatia, amb la ment aclarida, lúcid i atent, netejant-se la ment de mandra i apatia.

Renunciant al desassossec i a l’ansietat, roman seré, amb pau interior a la ment, netejant-se la ment de desassossec i ansietat.

Renunciant al dubte, va més enllà del dubte, sense confusions sobre allò que és profitós, netejant-se la ment de dubte.

Renunciant a aquests cinc impediments, impureses de la ment que menyscaben la saviesa, apartat del desig dels sentits, apartat d’allò que és perjudicial, assoleix i roman en la primera abstracció meditativa, en la qual hi ha goig i felicitat nascuts de l’apartament i va acompanyada d’ideació i reflexió.

A l’acabar la ideació i la reflexió, assoleix i roman en la segona abstracció meditativa, en la qual hi ha goig i felicitat nascuts de la concentració, està lliure d’ideació i reflexió, i va acompanyada d’unificació de la ment i serenitat interior.

A l’esvair-se el goig, roman equànime, atent i lúcid, experimentant amb el cos aquell estat de felicitat que els Nobles anomenen: Viure feliç, atent i equànime, amb el qual assoleix i roman en la tercera abstracció meditativa. Al renunciar al plaer, al renunciar al dolor, i prèvia desaparició de l’alegria i l’aflicció, assoleix i roman en la quarta abstracció meditativa, sense dolor ni plaer, completament purificada per l’atenció i l’equanimitat.

Aquesta és, braman, la meva instrucció pels monjos practicants que no han assolit encara la santedat i que romanen aspirant a la suprema salvació de tot lligam. Però, pels monjos de perfecta santedat, que han aniquilat les corrupcions, que han viscut la vida de santedat, realitzat allò que s’havia de realitzar, abandonat la càrrega, assolit el bé suprem, extirpat les traves de l’esdevenir i s’han alliberat pel recte coneixement, aquestes pràctiques condueixen en aquest mateix mon a una vida feliç, atenta i lúcida.

Dit això, el comptable Moggallāna preguntà al Benaventurat:

—Els deixebles del mestre Gotama al ser aconsellats e instruïts així per ell, assoleixen tots la meta definitiva, el Nibbāna, o n’hi ha que no l’assoleixen?

—Braman, alguns deixebles, al ser aconsellats e instruïts així per mi, assoleixen la meta definitiva, el Nibbāna; altres no l’assoleixen.

—Atès que existeix el Nibbāna, el camí que porta al Nibbāna i també el mestre Gotama que convida a recorre’l, quina és la causa, mestre Gotama, quina és la raó de que alguns deixebles al ser aconsellats e instruïts així per ell, assoleixin la meta definitiva, el Nibbāna, i altres no?

—Braman, ara et preguntaré jo, així que respon-me com consideris oportú.

Què et sembla, braman, coneixes bé el camí que porta a Rājagaha?

—Si, mestre, conec bé el camí que porta a Rājagaha.

—Què et sembla, braman? Imagina que arriba un home que vol anar a Rājagaha, s’apropa a tu i et diu: Venerable senyor, desitjaria anar a Rājagaha, indiqui’m el camí a Rājagaha. I llavors tu li dius: Bon home, aquest és el camí que va a Rājagaha; ves per ell una tirada i quan hagis recorregut una tirada veuràs un poblet, segueix una mica més i quan hagis recorregut una altra tirada veuràs un poble, segueix encara una mica més i quan hagis recorregut una altra tirada veuràs Rājagaha amb els seus meravellosos parcs i arbredes, amb les seves meravelloses praderies i estanys, i aconsellat i instruït així per tu, aquest pren el camí equivocat i se’n va cap a l’oest.

Arriba un altre que vol anar a Rājagaha, s’apropa a tu i et diu: Venerable senyor, desitjaria anar a Rājagaha, indiqui’m el camí a Rājagaha. I llavors tu li dius: Bon home, aquest és el camí que va a Rājagaha; ves per ell una tirada i quan hagis recorregut una tirada veuràs un poblet, segueix una mica més i quan hagis recorregut una altra tirada veuràs un poble, segueix encara una mica més i quan hagis recorregut una altra tirada veuràs Rājagaha amb els seus meravellosos parcs i arbredes, amb les seves meravelloses praderies i estanys, i aconsellat i instruït així per tu, arriba tranquil·lament a Rājagaha.

Ara bé, braman, atès que existeix Rājagaha, el camí que condueix a Rājagaha i també tu que convides a recorre’l, quina és la causa, braman, quina és la raó de que un home, al ser aconsellat e instruït així per tu, prengui el camí equivocat que va cap a l’oest i l’altre arribi tranquil·lament a Rājagaha?

—Mestre Gotama, què puc fer jo?, jo només soc el que indica el camí.

—De la mateixa manera, braman, existeix el Nibbāna, el camí que porta al Nibbāna i també jo, que convido a recorre’l. Però, alguns dels meus deixebles, al ser aconsellats e instruïts així per mi, assoleixen la meta definitiva, el Nibbāna, i altres no. Braman, què puc fer jo? Jo només soc el que indica el camí.

Dit això, el braman Moggallāna digué al Benaventurat:

—Mestre Gotama, hi ha homes sense fe que fan el pas de la vida de la llar a la vida sense llar per guanyar-se la vida. Aquests són impostors, hipòcrites, truans, desequilibrats, insolents, vel·leïtosos, grollers, xerraires, no vigilen les portes de les seves facultats, desconeixen la moderació en el menjar, no mantenen les seves ments despertes, no tenen interès per la vida retirada ni molt respecte per la pràctica, són donats als excessos i a la laxitud, són els primers en caure en error i els últims en retirar-se a meditar, són ganduls, amb poca energia, distrets, sense lucidesa, de ment dispersa i descarrerada, d’escassa saviesa, tancats a l’aprenentatge. El mestre Gotama no conviu amb ells.

Malgrat tot, hi ha fills de família amb fe que fan el pas de la vida de la llar a la vida sense llar. Aquests no són impostors, hipòcrites, truans, desequilibrats, insolents, vel·leïtosos, grollers, xerraires. Aquests vigilen les portes de les seves facultats, coneixen la moderació en el menjar, mantenen les seves ments despertes, tenen interès per la vida retirada i molt respecte per la pràctica, no són donats als excessos ni a la laxitud, són els últims en caure en error i els primers en retirar-se a meditar, són enèrgics, diligents, sempre atents i lúcids, de ment equilibrada i unificada, savis, oberts a l’aprenentatge. El mestre Gotama conviu amb ells.

Mestre Gotama, de la mateixa manera que de l’aroma de l’arrel de goma aràbiga es diu que és el millor dels aromes de les arrels, del aroma de la fusta de sàndal es diu que és el millor dels aromes de fustes, i de l’aroma del gessamí es diu que és el millor dels aromes de les fors, igualment del consell del mestre Gotama es diu que és suprem entre les ensenyances dels nostres temps.

Excel·lent mestre Gotama, excel·lent mestre Gotama! Realment, mestre Gotama, com un que aixeca allò caigut, o revela allò ocult, o indica el camí a l’extraviat, o alça un llantiol a la foscor pensant: els qui tinguin ulls, que vegin, així és com el Benaventurat explica l’Ensenyança de diverses maneres.

Jo vaig per refugi al mestre Gotama, a l’Ensenyança i a la Comunitat de monjos. Prego al mestre Gotama que d’avui en endavant em consideri com un devot laic vingut a ell per refugi per tota la vida.