Majjhima Nikāya

118. Discurs de l’atenció a la respiració

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al palau de Migaramatà del Parc de l’Est, amb un grup de deixebles on hi havia els monjos antics més distingits.Hi havia el venerable Sariputta, el venerable Mahamoggal·lana, el venerable Mahakassapa, el venerable Mahakaccàyana, el venerable Mahakótthika, el venerable Mahakappina, el venerable Mahacunda, el venerable Anuruddha, el venerable Révata, el venerable Ananda i altres deixebles que eren els monjos antics més distingits.

En aquella ocasió, els monjos antics instruïen els monjos principiants. Alguns monjos antics instruïen deu monjos. Alguns monjos antics instruïen vint monjos. Alguns monjos antics instruïen trenta monjos. Alguns monjos antics instruïen quaranta monjos. I els monjos nous, amb la instrucció dels monjos antics, anaven aprenent la important distinció entre l’anterior i el consegüent.

En aquella ocasió, que era el dia d’observança que coincideix amb la lluna plena i se celebrava la cerimònia de la Pavaranà, el Benaurat estava assegut a l’aire lliure, envoltat per la comunitat de monjos. Aleshores, el Benaurat, veient que la comunitat de monjos estava completament en silenci, es va adreçar als monjos:

—Estic content, monjos, del progrés que heu fet; m’alegro, monjos, del progrés que heu fet. Per això, preneu encara més forces per arribar on no heu arribat, per assolir el que no heu assolit, per realitzar el que no heu realitzat. Jo em quedaré aquí mateix a Sàvatthi fins a la lluna plena del quart mes.

I els monjos de la comarca, quan sentien a dir que el Benaurat es quedaria a Sàvatthi fins al quart mes, baixaven Sàvatthi a veure’l. I els monjos antics continuaven instruint els monjos principiants. Alguns monjos antics instruïen deu monjos. Alguns monjos antics instruïen vint monjos. Alguns monjos antics instruïen trenta monjos. Alguns monjos antics instruïen quaranta monjos. I els monjos nous, amb la instrucció dels monjos antics, anaven aprenent la important distinció entre l’anterior i el consegüent.

En aquella ocasió, que era el dia d’observança que coincideix amb la lluna plena del quart mes, el Benaurat estava assegut a l’aire lliure envoltat per la comunitat de monjos. Aleshores, el Benaurat, veient que la comunitat estava completament en silenci, es va adreçar als monjos:

—Aquesta assemblea, monjos, no parla en va; aquesta assemblea, monjos, ha deixat el parlar inútil i es manté pura en el que és essencial. Que continuï així, monjos, aquesta comunitat; que continuï així, monjos, aquesta assemblea; perquè una assemblea com aquesta és digna d’ofrenes, digna d’hospitalitat, digna de salutació i reverència, és un camp de mèrit insuperable per al món. Que continuï així, monjos, aquesta comunitat; que continuï així, monjos, aquesta assemblea; perquè el que s’ofereix a una assemblea com aquesta, si és poc, esdevé molt, i si és molt, encara més. Que continuï així, monjos, aquesta comunitat; que continuï així, monjos, aquesta assemblea; perquè una assemblea com aquesta és difícil de trobar i és difícil que la gent la pugui veure. Que continuï així, monjos, aquesta comunitat; que continuï així, monjos, aquesta assemblea; perquè per a anar a veure una assemblea com aquesta es pot anar lluny i fer molts dies de viatge.

En aquesta comunitat hi ha monjos que són acomplerts, que han destruït els efluents, que s’han perfeccionat, que han fet el que s’ha de fer, que han deixat anar la càrrega i han assolit l’objectiu, que han tallat els lligams amb l’existència i s’han alliberat perquè han comprès bé; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que, com que han abandonat els cinc lligams inferiors, renaixeran com a divinitats i després arribaran a la cessació final sense tornar a aquest món; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que, com que han abandonat els tres lligams i atenuat la passió, l’aversió i l’ofuscació, tornaran una vegada i, quan hagin tornat només una vegada a aquest món, posaran fi al sofriment; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que, com que han abandonat els tres lligams, han entrat al corrent i no poden tornar enrere, tenen per destí segur el desvetllament; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a les quatre pràctiques de l’atenció; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament dels quatre esforços adients; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament dels quatre nivells de poder; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de les cinc facultats; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de les cinc forces; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament dels set factors del desvetllament; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament del noble òctuple camí; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de la benvolença; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de la compassió; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de l’empatia; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de l’equanimitat; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de la contemplació de la corrupció del cos; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de la percepció de la inconstància; en aquesta comunitat hi ha monjos d’aquests.

En aquesta comunitat hi ha monjos que viuen dedicats a la pràctica de desenvolupament de l’atenció a la respiració. L’atenció a la respiració, monjos, si es practica i es desenvolupa, és molt profitosa i útil. L’atenció a la respiració, monjos, si es practica i es desenvolupa, porta a la plenitud les quatre pràctiques de l’atenció. Les quatre pràctiques de l’atenció, si es practiquen i es desenvolupen, porten a la plenitud els set factors del desvetllament. Els set factors del desvetllament, si es practiquen i es desenvolupen, porten a la plenitud l’alliberament pel coneixement directe.

I com s’ha de practicar i desenvolupar l’atenció a la respiració perquè sigui profitosa i útil? Doncs així, monjos:

El monjo se’n va a un bosc, al peu d’un arbre o a un lloc deshabitat, s’asseu amb les cames creuades, el cos dret i l’atenció receptiva. Atent, inspira, i atent, expira. Quan fa una inspiració llarga, sap: «faig una inspiració llarga»; quan fa una expiració llarga, sap: «faig una expiració llarga». Quan fa una inspiració curta, sap: «faig una inspiració curta»; quan fa una expiració curta, sap: «faig una expiració curta».

I practica d’aquesta manera: «conscient de tot el cos, inspiraré, conscient de tot el cos, expiraré».

I d’aquesta altra: «calmant les tensions corporals, inspiraré, calmant les tensions corporals, expiraré».

I practica: «conscient de la joia, inspiraré, conscient de la joia, expiraré»; «conscient del benestar, inspiraré, conscient del benestar, expiraré»; «conscient dels pensaments, inspiraré, conscient dels pensaments, expiraré»; «calmant els pensaments, inspiraré, calmant els pensaments, expiraré».

I practica: «conscient de la ment, inspiraré, conscient de la ment, expiraré».

I practica: «alegrant la ment, inspiraré, alegrant la ment, expiraré».

I practica: «concentrant la ment, inspiraré, concentrant la ment, expiraré».

I practica: «alliberant la ment, inspiraré, alliberant la ment, expiraré».

I practica: «observant la inconstància, inspiraré», «observant la inconstància, expiraré»; «observant l’esvaniment, inspiraré, observant l’esvaniment, expiraré»; «observant l’aturament, inspiraré, observant l’aturament, expiraré»; «observant el deseiximent, inspiraré, observant el deseiximent, expiraré».

Practicada i desenvolupada així, monjos, l’atenció a la respiració és profitosa i útil.

I com s’ha de practicar i desenvolupar l’atenció a la respiració perquè porti a la plenitud les quatre pràctiques de l’atenció?

Quan el monjo fa una inspiració llarga i sap «faig una inspiració llarga».

Quan fa una expiració llarga i sap «faig una expiració llarga».

Quan fa una inspiració curta i sap «faig una inspiració curta».

Quan fa una expiració curta i sap «faig una expiració curta».

I practica d’aquesta manera: «conscient de tot el cos, inspiraré, conscient de tot el cos, expiraré», i d’aquesta altra: «calmant les tensions corporals, inspiraré, calmant les tensions corporals, expiraré». En aquest moment el monjo s’aplica a observar el cos en el cos, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món. I us dic, monjos, que en el cos n’hi ha una o l’altra, és a dir, la inspiració o l’expiració. Per això, monjos, en aquest moment el monjo s’aplica a observar el cos en el cos, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món.

Quan practica «conscient de la joia, inspiraré, conscient de la joia, expiraré»; «conscient del benestar, inspiraré, conscient del benestar, expiraré»; «conscient dels pensaments, inspiraré, conscient dels pensaments, expiraré»; «calmant les tensions mentals, inspiraré, calmant les tensions mentals, expiraré», en aquest moment, el monjo s’aplica a observar les sensacions en les sensacions, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món. I us dic, monjos, que en les sensacions n’hi ha una o l’altra, és a dir, l’observació correcta de la inspiració o de l’expiració. Per això, monjos, el monjo s’aplica a observar les sensacions en les sensacions, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món.

I quan practica «conscient de la ment, inspiraré, conscient de la ment, expiraré»; «alegrant la ment, inspiraré, alegrant la ment, expiraré»; «concentrant la ment, inspiraré, concentrant la ment, expiraré»; «alliberant la ment, inspiraré, alliberant la ment, expiraré», en aquest moment el monjo s’aplica a observar la ment en la ment, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món. Aquell que perd l’atenció i no té plena consciència dic que no és conscient de la respiració. Per això, monjos, el monjo s’aplica a observar la ment en la ment, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món.

I quan practica «observant la inconstància, inspiraré», «observant la inconstància, expiraré»; «observant l’esvaniment, inspiraré, observant l’esvaniment, expiraré»; «observant l’aturament, inspiraré, observant l’aturament, expiraré»; «observant el deseiximent, inspiraré, observant el deseiximent, expiraré», en aquest moment el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món. Aquell que veu amb la intel·ligència com s’esvaneixen els neguits del voler és un bon observador imparcial. Per això, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món.

L’atenció a la respiració, monjos, si es practica i es desenvolupa així, porta a la plenitud les quatre pràctiques de l’atenció.

I com s’han de practicar i desenvolupar les quatre pràctiques de l’atenció perquè portin a la plenitud els set factors del desvetllament?

Quan el monjo s’aplica a observar el cos en el cos, relaxat, plenament conscient i atent, deixant de banda els neguits del voler del món, aleshores l’atenció s’estabilitza i no fluctua.

Quan l’atenció del monjo s’estabilitza i no fluctua, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’atenció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’atenció, aquest es desenvolupa al màxim.

Mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència.

Quan, mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, el monjo genera el factor del desvetllament que és la introspecció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la introspecció, aquest es desenvolupa al màxim.

Distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, es genera energia inesgotable.

Quan distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, s’ha generat energia inesgotable, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’energia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’energia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que genera energia sorgeix la pura joia. Quan sorgeix la pura joia en el monjo que està generant energia, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la joia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la joia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que gaudeix, el cos es calma i la ment es calma. Quan el cos i la ment del monjo en estat de joia es calmen, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la calma. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la calma, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que té el cos calmat i content, la ment es concentra. Quan té el cos calmat i content, i la ment es concentra, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la concentració. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la concentració, aquest es desenvolupa al màxim.

Aquell que té la ment concentrada és un bon observador imparcial. Quan té la ment concentrada i és un bon observador imparcial, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’equanimitat. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’equanimitat, aquest es desenvolupa al màxim.

Quan el monjo s’aplica a observar les sensacions en les sensacions, relaxat, plenament conscient i atent, deixant de banda els neguits del voler del món, aleshores l’atenció s’estabilitza i no fluctua.

Quan l’atenció del monjo s’estabilitza i no fluctua, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’atenció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’atenció, aquest es desenvolupa al màxim.

Mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència.

Quan, mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, el monjo genera el factor del desvetllament que és la introspecció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la introspecció, aquest es desenvolupa al màxim.

Distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, es genera energia inesgotable.

Quan distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, s’ha generat energia inesgotable, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’energia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’energia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que genera energia sorgeix la pura joia. Quan sorgeix la pura joia en el monjo que està generant energia, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la joia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la joia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que gaudeix, el cos es calma i la ment es calma. Quan el cos i la ment del monjo en estat de joia es calmen, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la calma. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la calma, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que té el cos calmat i content, la ment es concentra. Quan té el cos calmat i content, i la ment es concentra, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la concentració. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la concentració, aquest es desenvolupa al màxim.

Aquell que té la ment concentrada és un bon observador imparcial. Quan té la ment concentrada i és un bon observador imparcial, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’equanimitat. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’equanimitat, aquest es desenvolupa al màxim.

Quan el monjo s’aplica a observar la ment en la ment, relaxat, plenament conscient i atent, deixant de banda els neguits del voler del món, aleshores l’atenció s’estabilitza i no fluctua.

Quan l’atenció del monjo s’estabilitza i no fluctua, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’atenció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’atenció, aquest es desenvolupa al màxim.

Mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència.

Quan, mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, el monjo genera el factor del desvetllament que és la introspecció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la introspecció, aquest es desenvolupa al màxim.

Distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, es genera energia inesgotable.

Quan distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, s’ha generat energia inesgotable, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’energia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’energia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que genera energia sorgeix la pura joia. Quan sorgeix la pura joia en el monjo que està generant energia, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la joia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la joia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que gaudeix, el cos es calma i la ment es calma. Quan el cos i la ment del monjo en estat de joia es calmen, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la calma. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la calma, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que té el cos calmat i content, la ment es concentra. Quan té el cos calmat i content, i la ment es concentra, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la concentració. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la concentració, aquest es desenvolupa al màxim.

Aquell que té la ment concentrada és un bon observador imparcial. Quan té la ment concentrada i és un bon observador imparcial, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’equanimitat. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’equanimitat, aquest es desenvolupa al màxim.

Quan el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals, relaxat, plenament conscient i atent, deixant de banda els neguits del voler del món, l’atenció s’estabilitza i no fluctua. Quan l’atenció del monjo s’estabilitza i no fluctua, s’ha generat en el monjo el factor del desvetllament que és l’atenció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’atenció, aquest es desenvolupa al màxim.

Mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència. Quan, mantenint-se atent, distingeix, investiga i examina aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, el monjo genera el factor del desvetllament que és la introspecció. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la introspecció, aquest es desenvolupa al màxim.

Distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, es genera energia inesgotable. Quan distingint, investigant i examinant aquest estat fins a desentranyar-lo amb la intel·ligència, s’ha generat energia inesgotable, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’energia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’energia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que genera energia sorgeix la pura joia. Quan sorgeix la pura joia en el monjo que està generant energia, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la joia. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la joia, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que gaudeix, el cos es calma i la ment es calma. Quan el cos i la ment del monjo en estat de joia es calmen, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la calma. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la calma, aquest es desenvolupa al màxim.

En aquell que té el cos calmat i content, la ment es concentra. Quan té el cos calmat i content, i la ment es concentra, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és la concentració. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és la concentració, aquest es desenvolupa al màxim.

Aquell que té la ment concentrada és un bon observador imparcial. Quan té la ment concentrada i és un bon observador imparcial, el monjo ha generat el factor del desvetllament que és l’equanimitat. Quan el monjo fa desenvolupar el factor del desvetllament que és l’equanimitat, aquest es desenvolupa al màxim.

Practicades i desenvolupades així, monjos, les quatre pràctiques de l’atenció porten a la plenitud els set factors del desvetllament.

I com s’ha de practicar i desenvolupar l’atenció a la respiració perquè porti a la plenitud l’alliberament pel coneixement? Així, monjos:

El monjo desenvolupa el factor del desvetllament que és l’atenció, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és la introspecció, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és l’energia, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és la joia, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és la calma, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és la concentració, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent; desenvolupa el factor del desvetllament que és l’equanimitat, el qual, mitjançant la discriminació, la indiferència i l’aturament, produeix el deseiximent. Practicats i desenvolupats així, monjos, els set factors del desvetllament porten a la plenitud l’alliberament pel coneixement.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.