Majjhima Nikāya

121. Petit sermó sobre la vacuïtat

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, al parc de l’est, al palau de la mare de Migāra. Llavors, el venerable Ānanda, per la nit, conclòs el seu retir, fou a on estava el Benaventurat, se li apropà, li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat. Quan fou assegut, el venerable Ānanda digué així al Benaventurat:

—En una ocasió, el Benaventurat residia a la terra dels Sakyes, a una ciutat dels Sakyes anomenada Nagaraka.

Estant allà, venerable senyor, vaig escoltar i aprendre de la boca del Benaventurat el següent: Ānanda, en quant a romandre a la vacuïtat, jo ara romanc en plenitud d’ella.

Venerable senyor, ho vaig escoltar bé, ho vaig aprendre bé, vaig parar atenció bé, ho vaig assimilar bé?

—En efecte, Ānanda, ho vas escolta bé, ho vas aprendre bé, vas parar atenció bé, ho vas assimilar bé. Com abans, Ānanda, també ara romanc en la plenitud de la vacuïtat. Així com aquest palau de la mare de Migāra està buit d’elefants, bestiar, cavalls i eugues, buit d’argent i or, buit de grups d’homes i dones, però no està buit de la unitat dependent de la comunitat de monjos, igualment, Ānanda, el monjo no para atenció a la percepció del poble, no para atenció a la percepció de la gent sinó que para atenció a la unitat dependent de la percepció del bosc.

Al percebre el bosc així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del poble, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la gent, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció del bosc.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del poble.

Aquesta esfera de la percepció està buida de la percepció de la gent. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció del bosc.

D’aquest manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de la gent, deixa també de parar atenció a la percepció del bosc i para atenció a la unitat dependent de la percepció de la terra.

Al percebre la terra així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

Així com una pell de brau és desarruga bé estenent-la entre cent estaques, de la mateixa manera el monjo no para atenció als detalls de la terra: muntanyes o valls, rius o barrancs, brossa o esbarzers, penyals o precipicis; para únicament atenció a la unitat dependent de la percepció de la terra.

Al percebre la terra així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la gent, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del bosc, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de la terra.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la gent.

Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del bosc. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de la terra.

D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap; Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció del bosc, deixa també de parar atenció a la percepció de la terra i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.

Al percebre l’esfera de l’espai il·limitat, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del bosc, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la terra, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del bosc.

Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la terra. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.

D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de la terra, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.

Al percebre l’esfera de la consciència il·limitada, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la terra, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la terra.

Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, deixa també de para atenció a la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.

Al percebre l’esfera del no-res, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.

D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense para atenció a la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.

Al percebre l’esfera de ni percepció ni de no percepció, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera del no-res, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera del no-res. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.

D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció i segueix parant atenció a la unitat dependent de la percepció de la concentració mental sense senyal.

Al percebre la concentració mental sense senyal, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera del no-res, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera del no-res. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de ni percepció ni de no percepció. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la verdadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.

Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció i para atenció a la unitat dependent de la percepció de la concentració mental sense senyal.

Al percebre la concentració mental sense senyal, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.

El monjo sap: Aquesta concentració mental sense senyal es produïda voluntàriament. I tot allò que és produït voluntàriament, és no permanent i transitori. Així sap.

Coneixent i veient d’aquesta manera, la ment s’allibera de la corrupció del desig dels sentits, la ment s’allibera de la corrupció de l’esdevenir, la ment s’allibera de la corrupció de la ignorància.

Quan s’allibera , sap que està alliberat i sap: Aniquilat el renàixer, complerta la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer, no hi ha ja més esdevenir.

Ell sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció del desig dels sentits, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció de l’esdevenir, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció de la ignorància, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció del desig dels sentits. Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció de l’esdevenir.

Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció del desig dels sentits.

Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible, completament pura, suprema i màxima penetració de la vacuïtat.

Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el passat van assolir i romangueren en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells van assolir i romangueren en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.

Ānanda, els asetes i sacerdots que en el futur assoliran i romandran en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells assoliran i romandran en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.

Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el present assoleixen i romanen en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells assoleixen i romanen en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.

Per tant, Ānanda, has de practicar pensant; Assoliré i romandré en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat.

Així va parlar el Benaventurat, i el venerable Ānanda gaudí i es complagué amb les seves paraules.