Majjhima Nikāya

147. Petit Sermó a Rāhula

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, a l’arbreda de Jeta, al parc d’Ānāthapiṇḍika. Llavors, estant el Benaventurat retirat en solitari, va sorgir a la seva ment el següent pensament:

—Han madurat en Rāhula els factors mentals que s’han de madurar per a l’alliberament: i si continués l’educació de Rāhula fins que aniquilés les corrupcions?

Pel matí, es vestí i, prenent el bol i el mantell, es dirigí a Sāvatthī per a recol·lectar aliments. Havent caminat per Sāvatthī recol·lectant aliments, havent regressat de recol·lectar el menjat donat, després de menjar, digué així al venerable Rāhula:

—Rāhula, pren l’estora per asseure’t que anirem a l’Arbreda del Cec la resta del dia.

—Si, venerable senyor- assentí el venerable Rāhula i, prenent l’estora per asseure’s, seguí de prop el Benaventurat. En aquell temps, molts milers de deus seguiren al Benaventurat pensant: Avui, el Benaventurat continuarà l’educació de Rāhula fins que aniquili les corrupcions. Llavors, el Benaventurat, havent-se endinsat a l’Arbreda del Cec, s’assegué al peu d’un arbre, en el seient que li havien preparat. Després, el venerable Rāhula, havent ofert els seus respectes al Benaventurat, s’assegué a un costat. Quan estigué assegut, el Benaventurat digué així al venerable Rāhula:

—Què et sembla, Rāhula? L’ull és permanent o no permanent?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla Rāhula, les formes visibles són permanents o no permanents?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, la consciència visual es permanent o no permanent?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, el contacte visual és permanent o no permanent?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte visual, és permanent o no permanent?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, són l’oïda, el nas, la llengua, el cos, els sons, les olors, els sabors, els objectes tangibles, permanents o no permanents?

—No permanents, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, són la ment, els objectes mentals, la consciència mental, el contacte mental, permanents o no permanents?

—No permanents, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Què et sembla, Rāhula, tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte mental, és permanent o no permanent?

—No permanent, venerable senyor.

—I el que és no permanent, és sofriment o felicitat?

—Sofriment, venerable senyor.

—I el que és no permanent, sofriment i de naturalesa mutable, és correcte concebre-ho com: això és meu, aquest sóc jo, aquest és el meu jo?

—No, venerable senyor.

—Veient-t’ho així, Rāhula, un Noble Deixeble, es desenganya de l’ull, es desenganya de les formes visibles, es desenganya de la consciència visual, es desenganya del contacte visual, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte visual.

Es desenganya de l’oïda, es desenganya dels sons, es desenganya de la consciència auditiva, es desenganya del contacte auditiu, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte auditiu.

Es desenganya de l’olfacte, es desenganya de les olors, es desenganya de la consciència olfactiva, es desenganya del contacte olfactiu, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte olfactiu.

Es desenganya del gust, es desenganya dels sabors, es desenganya de la consciència gustativa, es desenganya del contacte gustatiu, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte gustatiu.

Es desenganya del cos, es desenganya dels objectes tangibles, es desenganya de la consciència tàctil, es desenganya del contacte tàctil, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte corporal.

Es desenganya de la ment, es desenganya dels objectes mentals, es desenganya de la consciència mental, es desenganya del contacte mental, es desenganya de tota sensació, percepció, composició mental, consciència que sorgeixi condicionada pel contacte mental.

Desenganyat, es desapassiona i, mitjançant el desapassionament, s’allibera. A l’alliberar-se, sap que està lliure, i coneix: Aniquilat el renàixer, complida la vida de santedat, fet el que s’havia de fer, no hi ha ja més esdevenir.

Així va parlar el Benaventurat, i el venerable Rāhula gaudí amb les seves paraules.

Mentre es donava aquesta explicació, la ment del venerable Rāhula s’alliberà de les corrupcions mitjançant el no aferrament. I en els milers de deus sorgí la visió immaculada i pura de l’Ensenyança: Tot allò que és susceptible de sorgir, és susceptible de cessar.