Majjhima Nikāya

149. Gran sermó sobre les sis esferes dels sentits

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, a l’arbreda de Jeta, al parc d’Anāthapiṇḍika.

Allà, el Benaventurat es dirigí als monjos dient:

—Monjos.

—Si, venerable senyor—li respongueren els monjos.

I el Benaventurat digué així:

—Us predicaré el gran discurs de les sis esferes dels sentits. Escolteu amb curos atenció i parlaré.

—Si, venerable senyor—li respongueren els monjos.

I el Benaventurat digué així:

—Monjos, el qui no coneix ni veu l’ull tal i com és, no coneix ni veu les formes visibles tal i com són, no coneix ni veu la consciència visual tal i com és, no coneix ni veu el contacte visual tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte visual, aquest s’apassiona per la vista, les formes visibles, la consciència visual, el contacte visual, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte visual. A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

Monjos, el qui no coneix ni veu la orella tal i com és, no coneix ni veu els sons tal i com són, no coneix ni veu la consciència sonora tal i com és, no coneix ni veu el contacte sonor tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte sonor, aquest s’apassiona per l’oïda, els sons, la consciència sonora, el contacte sonor, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte sonor.

A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

Monjos, el qui no coneix ni veu el nas tal i com és, no coneix ni veu les olors tal i com són, no coneix ni veu la consciència olfactiva tal i com és, no coneix ni veu el contacte olfactiu tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte olfactiu, aquest s’apassiona per l’olfacte, les olors, la consciència olfactiva, el contacte olfactiu, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte olfactiu. A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

Monjos, el qui no coneix ni veu la llengua tal i com és, no coneix ni veu els sabors tal i com són, no coneix ni veu la consciència gustativa tal i com és, no coneix ni veu el contacte gustatiu tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte gustatiu, aquest s’apassiona pel gust, les olors, la consciència gustativa, el contacte gustatiu, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte gustatiu. A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

Monjos, el qui no coneix ni veu el cos tal i com és, no coneix ni veu les formes tàctils tal i com són, no coneix ni veu la consciència tàctil tal i com és, no coneix ni veu el contacte tàctil tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació tàctil, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte tàctil, aquest s’apassiona pel tacte, les formes tàctils, la consciència tàctil, el contacte tàctil, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte tàctil. A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

Monjos, el qui no coneix ni veu la ment tal i com és, no coneix ni veu les formes mentals tal i com són, no coneix ni veu la consciència mental tal i com és, no coneix ni veu el contacte mental tal i com és, no coneix ni veu tal i com és la sensació mental, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental, aquest s’apassiona per la ment, les formes mentals, la consciència mental, el contacte mental, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental. A l’apassionar-se, queda atrapat, obnubilat, roman absort en el gaudiment i perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, augmenta. Llavors augmenten l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta sofriment corporal i mental.

—Monjos, el qui coneix i veu l’ull tal i com és, coneix i veu les formes visibles tal i com són, coneix i veu la consciència visual tal i com és, coneix i veu el contacte visual tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte visual, aquest no s’apassiona per la vista, les formes visibles, la consciència visual, el contacte visual, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte visual.

Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

Monjos, el qui coneix i veu la orella tal i com és, coneix i veu els sons tal i com són, coneix i veu la consciència sonora tal i com és, coneix i veu el contacte sonor tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte sonor, aquest no s’apassiona per l’oïda, els sons, la consciència sonora, el contacte sonor, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte sonor. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

Monjos, el qui coneix i veu el nas tal i com és, coneix i veu les olors tal i com són, coneix i veu la consciència olfactiva tal i com és, coneix i veu el contacte olfactiu tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte olfactiu, aquest no s’apassiona per l’olfacte, les olors, la consciència olfactiva, el contacte olfactiu, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte olfactiu. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

Monjos, el qui coneix i veu la llengua tal i com és, coneix i veu sabors tal i com són, coneix i veu la consciència gustativa tal i com és, coneix i veu el contacte gustatiu tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte gustatiu, aquest no s’apassiona pel gust, els sabors, la consciència gustativa, el contacte gustatiu, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte gustatiu. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

Monjos, el qui coneix i veu el cos tal i com és, coneix i veu les formes tàctils tal i com són, coneix i veu la consciència tàctil tal i com és, coneix i veu el contacte tàctil tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte tàctil, aquest no s’apassiona pel tacte, les formes tàctils, la consciència tàctil, el contacte tàctil, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte tàctil. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

Monjos, el qui coneix i veu la ment tal i com és, coneix i veu les formes mentals tal i com són, coneix i veu la consciència mental tal i com és, coneix i veu el contacte mental tal i com és, coneix i veu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental, aquest no s’apassiona per la ment, les formes mentals, la consciència mental, el contacte mental, i per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill i no perpetua en el futur els cinc agregats de l’aferrament.

El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta la felicitat corporal i mental.

El qui opina ajustant-se a les coses tal i com són té recta opinió.

El qui té el propòsit que s’ajusta a les coses tal i com són té recte propòsit.

El qui s’esforça ajustant-se a les coses tal i com són té recte esforç.

El qui atén ajustant-se a les coses tal i com son té recta atenció.

El qui es concentra ajustant-se a les coses tal i com són té recta concentració.

Prèviament haurà ja purificat completament la seva conducta, les seves paraules i la seva forma de vida. Així porta a la plenitud del seu desenvolupament el Noble Òctuple Sender.

Al cultivar el Noble Òctuple Sender porta a la plenitud del seu desenvolupament els quatre fonaments de l’atenció, els quatre rectes esforços, les quatre bases del poder psíquic, les cinc facultats espirituals, els cinc poders espirituals i els set factors de la il·luminació. Sorgeixen en ell, l’harmoniosa unió, la serenitat i la visió cabal.

Llavors compren perfectament mitjançant el coneixement superior allò que s’ha de comprendre perfectament per coneixement superior. Renuncia mitjançant el coneixement superior a allò que s’ha de renunciar per coneixement superior. Desenvolupa mitjançant el coneixement superior allò que s’ha de desenvolupar per coneixement superior. Experimenta mitjançant el coneixement superior allò que s’ha d’experimentar per coneixement superior.

I què és allò que s’ha de comprendre perfectament mitjançant el coneixement superior? Doncs els cinc agregats de l’aferrament, aquesta és la resposta, és a dir, els agregats de forma material, sensació, percepció, composicions mentals i consciència, que són tots objecte i font d’aferrament. Això és el que s’ha de comprendre perfectament mitjançant el coneixement superior.

I a què és a allò que s’ha de renunciar mitjançant el coneixement superior?

Doncs a la ignorància i al desig de ser. Això és allò a que s’ha de renunciar mitjançant el coneixement superior.

I què és allò que s’ha de desenvolupar mitjançant el coneixement superior?

Doncs la serenitat i la visió cabal. Això és el que s’ha de desenvolupar mitjançant el coneixement superior.

I què és el que s’ha d’experimentar mitjançant el coneixement superior?

Doncs el coneixement vertader i l’alliberament. Això és el que s’ha d’experimentar mitjançant el coneixement superior.

Monjos, conegueu i veieu l’ull tal com és, conegueu i veieu l’orella tal i com és, conegueu i veieu el nas tal i com és, conegueu i veieu la llengua tal i com és, conegueu i veieu el cos tal i com és, conegueu i veieu la ment tal i com és, conegueu i veieu els objectes de la ment tal i com són, conegueu i veieu la consciència mental tal i com és, conegueu i veieu el contacte mental tal i com és, conegueu i veieu tal i com és la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental, no apassionant-se per la ment, els objectes de la ment, la consciència mental, el contacte mental, ni per la sensació plaent, dolorosa o neutra que sorgeix condicionada pel contacte mental. Al no apassionar-se, no queda atrapat ni obnubilat, roman contemplant el perill, i no es perpetuen en el futur els cinc agregats de l’aferrament. El desig que produeix la repetició d’existències, que comporta goig i passió, i gaudeix amb Això i allò, disminueix. Llavors disminueixen l’angoixa, l’ànsia i l’excitació corporals i mentals, i s’experimenta felicitat corporal i mental. El coneixement vertader i l’alliberament, això és allò que s’ha d’experimentar mitjançant el coneixement superior.

Així va parlar el Benaventurat, i els monjos gaudiren i es complagueren amb les seves paraules.