Majjhima Nikāya

35. Petit discurs de Sàccaka

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Vesali, a l’Edifici del Pinacle del Bosc Gran. En aquell temps es trobava a Vesali Sàccaka Niganthaputta, disputador i erudit que molta gent admirava. A l’assemblea de Vesali anava dient: “No veig cap asceta ni cap brahman dels que fan de mestres i tenen seguidors, fins i tot dels reconeguts com a acomplerts i completament desvetllats, que es pugui enfrontar en debat amb mi sense esgarrifar-se, estremir-se, tremolar, i sense que li suïn les aixelles. Si fins i tot un tronc de fusta sense seny s’esgarrifaria, s’estremiria i tremolaria si hagués de debatre amb mi, no cal dir un ésser humà!”

Aleshores, el germà Àssaji, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Vesali per demanar almoina. I Sàccaka Niganthaputta, que passejava per Vesali per estirar les cames, en veure de lluny que s’acostava el germà Àssaji, el va anar a trobar, el va saludar amb paraules amables i cordials i, quedant-se dret a prop seu, li va dir:

—De quina manera, venerable Àssaji, instrueix els deixebles l’asceta Gótama? De quines parts acostuma a constar l’ensenyament de l’asceta Gótama als deixebles?

—Així, Aggivessana, és com el Benaurat instrueix els deixebles, i aquestes són les parts de què acostuma a constar l’ensenyament del Benaurat als deixebles: “La forma material, monjos, és inconstant, les sensacions són inconstants, els conceptes són inconstants, les emocions són inconstants, el pensament és inconstant. La forma material, monjos, és impersonal, les sensacions són impersonals, els conceptes són impersonals, les emocions són impersonals, el pensament és impersonal. Totes les emocions són inconstants, tots els fenòmens són impersonals.” Així, Aggivessana, és com instrueix els deixebles el Benaurat, l’ensenyament del Benaurat als deixebles acostuma a constar d’aquestes parts.

—Fa de mal sentir, venerable Àssaji, aquesta teoria que ens dieu que té l’asceta Gótama. Tant de bo alguna vegada ens poguéssim trobar en algun lloc amb el venerable Gótama! Tant de bo poguéssim conversar-hi! Tant de bo poguéssim fer que es desdigués d’aquesta teoria errònia!

En aquella hora, hi havia cinc-cents licchavins reunits a la plaça per resoldre un determinat assumpte. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta es va acostar als licchavins i els va dir:

—Que vinguin els venerables licchavins! Que vinguin els venerables licchavins! Avui tindré una conversa amb l’asceta Gótama. Si l’asceta Gótama sosté davant meu allò mateix que ha sostingut un conegudíssim monjo deixeble seu, anomenat Àssaji, de la mateixa manera que un home fort agafaria pels pèls una cabra peluda i l’estiraria, la sacsejaria i la faria anar d’una banda a l’altra, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’estiraré, el sacsejaré i el faré anar d’una banda a l’altra. De la mateixa manera que un pescador forçut llançaria un gran cistell de pescar en un estany profund i, agafant-lo per les nanses, l’estiraria, el sacsejaria i el faria anar d’una banda a l’altra, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’estiraré, el sacsejaré i el faré anar d’una banda a l’altra. De la mateixa manera que un cerveser forçut agafaria el filtre per la nansa i l’aixecaria, el tombaria i l’enfonsaria, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’aixecaré, el tombaré i l’enfonsaré. De la mateixa manera que un elefant de seixanta anys s’enfonsa en un estany de lotus i juga al joc de refregar-se amb els joncs, em sembla que jo també jugaré al joc de refregar-me amb els joncs amb l’asceta Gótama. Que vinguin els venerables licchavins! Que vinguin els venerables licchavins! Avui tindré una conversa amb l’asceta Gótama!

Aleshores alguns licchavins van dir:

—L’asceta Gótama refutarà l’argument de Sàccaka Niganthaputta? Més aviat Sàccaka Niganthaputta refutarà l’argument de l’asceta Gótama!

I uns altres licchavins van dir:

—El venerable Sàccaka Niganthaputta refutarà l’argument del Benaurat? Més aviat el Benaurat refutarà l’argument de Sàccaka Niganthaputta!

Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, envoltat de cinc-cents licchavins, va anar fins a l’Edifici del Pinacle del Bosc Gran.

En aquella hora hi havia un grup de monjos que caminaven a l’aire lliure. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta es va acostar als monjos i els va dir:

—És aquí on s’està el venerable Gótama? Volem veure aquest venerable Gótama.

—El Benaurat, Aggivessana, s’ha endinsat al Bosc Gran per passar el dia assegut al peu d’un arbre.

Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, amb un gran seguici de licchavins, va anar a trobar el Benaurat al Bosc Gran i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Alguns licchavins van saludar el Benaurat i es van asseure a prop seu; d’altres, després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es van asseure a prop seu; d’altres van fer-li una reverència amb les mans juntes i es van asseure a prop seu; d’altres es van presentar dient el seu nom i el clan d’on provenien i es van asseure a prop seu; d’altres es van asseure a prop seu sense dir res. Quan es va haver assegut, Sàccaka Niganthaputta va dir això al Benaurat:

—Voldria fer una pregunta sobre un tema al venerable Gótama, si el venerable Gótama em volgués fer el favor de respondre-la.

—Pregunta el que vulguis, Aggivessana.

—De quina manera instrueix els deixebles el venerable Gótama? De quines parts acostuma a constar l’ensenyament del venerable Gótama als deixebles?

—Així, Aggivessana, és com instrueixo els deixebles, i aquestes són les parts de què acostuma a constar el meu ensenyament als deixebles: “La forma material, monjos, és inconstant, les sensacions són inconstants, els conceptes són inconstants, les emocions són inconstants, el pensament és inconstant. La forma material, monjos, és impersonal, les sensacions són impersonals, els conceptes són impersonals, les emocions són impersonals, el pensament és impersonal. Totes les emocions són inconstants, tots els fenòmens són impersonals.” Així, Aggivessana, és com instrueixo els deixebles, el meu ensenyament als deixebles acostuma a constar d’aquestes parts.

—Se m’acut una comparació, venerable Gótama.

—Explica’t, Aggivessana— va dir el Benaurat.

—Posem per cas, venerable Gótama, que totes les llavors i les plantes que creixen, es desenvolupen i arriben a la maduresa depenen de la terra i se sostenen en la terra. Així és com les llavors i les plantes creixen, es desenvolupen i arriben a la maduresa. O igualment, venerable Gótama, totes les feines que s’han de fer amb força es fan amb el suport de la terra, amb el sosteniment de la terra. Així és com es fan les feines que s’han de fer amb força. De la mateixa manera, venerable Gótama, l’home, pel fet de tenir forma material, sostingut per la forma material, recull mèrit o demèrit; pel fet de tenir sensació, sostingut per la sensació, recull mèrit o demèrit; pel fet de tenir conceptes, sostingut pels conceptes, recull mèrit o demèrit; pel fet de tenir emocions, sostingut per les emocions, recull mèrit o demèrit; pel fet de tenir pensament, sostingut pel pensament, recull mèrit o demèrit.

—Oi que estàs dient això, Aggivessana: “La forma material és el meu jo, les sensacions són el meu jo, els conceptes són el meu jo, les emocions són el meu jo, el pensament és el meu jo”?

—Sí que dic això, venerable Gótama: “La forma material és el meu jo, les sensacions són el meu jo, els conceptes són el meu jo, les emocions són el meu jo, el pensament és el meu jo; jo i tota aquesta multitud de gent.”

—Què hi té a veure tota aquesta multitud de gent, Aggivessana? Vinga, Aggivessana, aclareix la teva afirmació.

—Sí que dic això, venerable Gótama: “La forma material és el meu jo, les sensacions són el meu jo, els conceptes són el meu jo, les emocions són el meu jo, el pensament és el meu jo.”

—Doncs ara jo, Aggivessana, et faré una pregunta a tu, perquè la responguis com et sembli. Què et sembla, Aggivessana, un guerrer que hagi estat coronat monarca, com el rei Pasenadi de Kósala o com el rei Ajatasattu Vedehiputta de Màgadha, en el seus dominis té poder per fer executar qui mereix l’execució, per fer torturar qui mereix la tortura, per fer expulsar qui mereix l’expulsió?

—Sí, venerable Gótama, un guerrer que hagi estat coronat monarca, com el rei Pasenadi de Kósala o com el rei Ajatasattu Vedehiputta de Màgadha, en els seus dominis té poder per fer executar qui mereix l’execució, per fer torturar qui mereix la tortura, per fer expulsar qui mereix l’expulsió. Fins i tot les comunitats tribals, com les dels vajjins o els mal·lans, en els seus dominis tenen poder per fer executar qui mereix l’execució, per fer torturar qui mereix la tortura, per fer expulsar qui mereix l’expulsió. No cal dir un guerrer que hagi estat coronat monarca, com el rei Pasenadi de Kósala o com el rei Ajatasattu Vedehiputta de Màgadha! El té, venerable Gótama, i cal que el tingui.

—I a tu què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “la forma material és el meu jo”, tens poder sobre aquesta forma material per dir “que la meva forma material sigui així, que la meva forma material no sigui així”?”

En sentir això, Sàccaka Niganthaputta va romandre en silenci. Per segona vegada, el Benaurat va dir això a Sàccaka Niganthaputta:

—A tu què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “la forma material és el meu jo”, tens poder sobre aquesta forma material per dir “que la meva forma material sigui així, que la meva forma material no sigui així”?

Per segona vegada, Sàccaka Niganthaputta va romandre en silenci. Aleshores, el Benaurat va dir a Sàccaka Niganthaputta:

—Respon, ara, Aggivessana; ara no és hora de callar. A aquell que no respon una pregunta que li ha fet el Realitzat la tercera vegada, el cap se li esberla en set trossos.

En aquell moment, el geni Vajirapani estava damunt de Sàccaka Niganthaputta portant el llamp de ferro encès, refulgent, incandescent, i pensava: «Si aquest Sàccaka Niganthaputta no respon la pregunta que li ha fet el Realitzat la tercera vegada, li esberlaré immediatament el cap en set trossos.»

Tant el Benaurat com Sàccaka Niganthaputta van veure el geni Vajirapani. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, que estava espaordit, s’havia quedat estupefacte i tenia la pell de gallina, cercant aixopluc en el Benaurat, cercant protecció en el Benaurat, cercant refugi en el Benaurat, li va dir:

—Pregunteu-me, venerable Gótama, que respondré.

—Què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “la forma material és el meu jo”, tens poder sobre aquesta forma material per dir “que la meva forma material sigui així, que la meva forma material no sigui així”?

—No en tinc, venerable Gótama.

—Pensa-t’ho bé, Aggivessana; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després amb el que has dit abans. Què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “les sensacions són el meu jo”, tens poder sobre aquestes sensacions per dir “que les meves sensacions siguin així, que les meves sensacions no siguin així”?

—No en tinc, venerable Gótama.

—Pensa-t’ho bé, Aggivessana; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “els conceptes són el meu jo”, tens poder sobre aquests conceptes per dir “que els meus conceptes siguin així, que els meus conceptes no siguin així”?

—No en tinc, venerable Gótama.

—Pensa-t’ho bé, Aggivessana; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “les emocions són el meu jo”, tens poder sobre aquestes emocions per dir “que les meves emocions siguin així, que les meves emocions no siguin així”?

—No en tinc, venerable Gótama.

—Pensa-t’ho bé, Aggivessana; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Què et sembla, Aggivessana, tot i que dius “el pensament és el meu jo”, tens poder sobre aquest pensament per dir “que el meu pensament sigui així, que el meu pensament no sigui així”?

—No en tinc, venerable Gótama.

—Pensa-t’ho bé, Aggivessana; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Què et sembla, Aggivessana, la forma material és constant o inconstant?

—Inconstant, venerable Gótama.

—El que és inconstant, és satisfactori o insatisfactori?

—Insatisfactori, venerable Gótama.

—El que és inconstant, insatisfactori i variable, cal considerar-ho així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»?

—No, venerable Gótama.

—Què et sembla, Aggivessana, les sensacions...etc...els conceptes...etc...les emocions...etc...el pensament és constant o inconstant?

—Inconstant, venerable Gótama.

—El que és inconstant, és satisfactori o insatisfactori?

—Insatisfactori, venerable Gótama.

—El que és inconstant, insatisfactori i variable, cal considerar-ho així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»?

—No, venerable Gótama.

—Què et sembla, Aggivessana, aquell que s’enganxa al que és insatisfactori, que s’hi aferra, que s’hi identifica, que contempla el que és insatisfactori dient «això és meu, jo sóc això, aquest és el meu jo», pot comprendre bé allò insatisfactori, o desfer-se’n definitivament?

—Com podria ser, venerable Gótama? És clar que no, venerable Gótama.

—Què et sembla, Aggivessana, tot i això, no és cert que tu t’enganxes al que és insatisfactori, que t’hi aferres, que en depens, que contemples el que és insatisfactori dient «això és meu, jo sóc això, aquest és el meu jo»?

—Com podria ser altrament, venerable Gótama? És així, venerable Gótama.

—Posem per cas que un home vol trobar la medul·la d’un tronc, buscar la medul·la d’un tronc, cercar la medul·la d’un tronc, i agafa una destral esmolada i s’endinsa al bosc.Veu un gran tronc de plataner, recte, jove i sense defectes. En talla la base; quan n’ha tallat la base, en talla el brancatge; quan n’ha tallat el brancatge, va desenrotllant les capes de fulla del tronc. Per molt que desenrotlli les capes de fulla, no pot arribar a l’albeca, i molt menys a la medul·la. Així mateix, Aggivessana, quan t’interrogo, et corregeixo i et demano explicacions sobre la teva pròpia afirmació, resulta que estàs buit, no tens substància i et rendeixes. A l’assemblea de Vesali, Aggivessana, anaves dient: “No veig cap asceta ni cap brahman dels que fan de mestres i tenen seguidors, fins i tot dels que són reconeguts com a acomplerts i completament desvetllats, que es pugui enfrontar en debat amb mi sense esgarrifar-se, estremir-se, tremolar, i sense que li suïn les aixelles. Si fins i tot un tronc de fusta sense seny s’esgarrifaria, s’estremiria i tremolaria si hagués de debatre amb mi, no cal dir un ésser humà!” Tens gotes de suor al front, Aggivessana, que et rellisquen per la túnica i cauen a terra. El meu cos, en canvi, no té ni una gota de suor enlloc.

Mentre deia això, el Benaurat mostrava la pell daurada del seu cos a l’assemblea. En sentir això, Sàccaka Niganthaputta es va quedar mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut, i seia sense respondre.Aleshores, veient que Sàccaka Niganthaputta s’havia quedat mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut i seia sense respondre, Dummukha Licchaviputta va dir al Benaurat:

—Se m’acut una comparació, Benaurat.

—Explica’t, Dummukha— va dir el Benaurat.

—Posem per cas que a prop d’una vila o un poble, Venerable, hi ha un estany, i a l’estany, un cranc. Aleshores, Venerable, un grup de nois o de noies surten d’aquesta vila o d’aquest poble i se’n van a l’estany; quan hi arriben, es fiquen a l’aigua, en treuen el cranc i el deixen a terra. I cada vegada que el cranc acosta una pinça, els nois o les noies, amb un pal o una pedra, la hi tallen, la hi parteixen, la hi destrossen. Així, Venerable, el cranc, amb totes les pinces tallades, partides, destrossades, és incapaç de tornar-se a ficar a l’estany, com feia abans. De la mateixa manera, Venerable, el Benaurat ha tallat, ha partit i ha destrossat tots els moviments, els recursos i les maniobres de Sàccaka Niganthaputta, que ara no és capaç de tornar-se a acostar al Benaurat amb intenció de conversar-hi.

En sentir això, Sàccaka Niganthaputta va dir a Dummukha Licchaviputta:

—Au, vés, Dummukha, vés, no estem parlant amb tu, estem parlant amb el venerable Gótama. No feu cas, venerable Gótama, d’aquest discurs nostre de simples ascetes i brahmans. El considero pura xerrameca. En quin sentit, venerable Gótama, es diu que el deixeble ha complert l’ensenyament, ha seguit les instruccions, ha superat el dubte, ha deixat de fer-se preguntes, ha assolit la confiança i segueix la instrucció del mestre sense dependre de ningú?

—El que és deixeble meu, Aggivessana, qualsevol forma material passada, present o futura, interior o exterior, basta o refinada, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Qualsevol sensació passada, present o futura, interior o exterior, basta o refinada, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Qualsevol concepte passat, present o futur, interior o exterior, bast o refinat, inferior o superior, llunyà o proper, el veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Qualsevol emoció passada, present o futura, interior o exterior, basta o refinada, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Qualsevol pensament passat, present o futur, interior o exterior, bast o refinat, inferior o superior, llunyà o proper, el veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». En aquest sentit, Aggivessana, es diu que el deixeble ha complert l’ensenyament, ha seguit les instruccions, ha superat el dubte, ha deixat de fer-se preguntes, ha assolit la confiança i segueix la instrucció del mestre sense dependre de ningú.

—I en quin sentit, venerable Gótama, es diu que el monjo és acomplert, ha eliminat els efluents, s’ha realitzat, ha fet el que havia de fer, ha deixat la càrrega, ha assolit el seu objectiu, ha tallat la soga de l’existència, s’ha alliberat mitjançant la correcta comprensió?

—El monjo, Aggivessana, qualsevol forma material passada, present o futura, interior o exterior, basta o fina, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo», i s’allibera de l’aferrament. Qualsevol sensació passada, present o futura, interior o exterior, basta o refinada, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo», i s’allibera de l’aferrament. Qualsevol concepte passat, present o futur, interior o exterior, bast o refinat, inferior o superior, llunyà o proper, el veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo», i s’allibera de l’aferrament. Qualsevol emoció passada, present o futura, interior o exterior, basta o refinada, inferior o superior, llunyana o propera, la veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo», i s’allibera de l’aferrament. Qualsevol pensament passat, present o futur, interior o exterior, bast o refinat, inferior o superior, llunyà o proper, el veu tal com és amb correcte discerniment: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo», i s’allibera de l’aferrament. En aquest sentit, Aggivessana, es diu que el monjo és acomplert, ha eliminat els efluents, s’ha realitzat, ha fet el que havia de fer, ha deixat la càrrega, ha assolit el seu objectiu, ha tallat la soga de l’existència, s’ha alliberat mitjançant la correcta comprensió. El monjo que ha alliberat la ment d’aquesta manera, Aggivessana, té tres coses insuperables: la visió insuperable, la pràctica insuperable i l’alliberament insuperable. El monjo que allibera la ment d’aquesta manera, Aggivessana, respecta, honora, venera i adora el Realitzat: «El Benaurat està desvetllat i ensenya la doctrina que condueix al desvetllament; el benaurat està domat i ensenya la doctrina que condueix a domar-se; el Benaurat està calmat i ensenya la doctrina que condueix a la calma; el Benaurat ha travessat el corrent i ensenya la doctrina que condueix a travessar el corrent; el Benaurat ha arribat a la cessació última i ensenya la doctrina que condueix a la cessació última.»

En sentir això, Sàccaka Niganthaputta va dir al Benaurat:

—He estat agosarat, venerable Gótama, he estat imprudent quan he pensat que podia posar la meva paraula al costat de la del venerable Gótama. Un home podria escapar-se d’un elefant enfurismat, però no pot escapar-se del venerable Gótama. Un home podria escapar-se d’una foguera encesa, però no pot escapar-se del venerable Gótama. Un home podria escapar-se del terrible verí d’una serp, però no pot escapar-se del venerable Gótama. He estat agosarat, venerable Gótama, he estat imprudent quan he pensat que podia posar la meva paraula al costat de la del venerable Gótama. Que el venerable Gótama accepti la meva invitació a l’àpat de demà, juntament amb la comunitat de monjos.

El Benaurat va assentir en silenci. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, veient que el Benaurat acceptava, es va adreçar als licchavins:

—Que m’escoltin els venerables licchavins: he convidat l’asceta Gótama, juntament amb la comunitat de monjos, a l’àpat de demà. Oferiu-me el que us sembli adient.

Aleshores, els licchavins, l’endemà al matí, van portar a Sàccaka Niganthaputta l’ofrena de cinc-centes racions de menjar cuit. Aleshores, Niganthaputta, després de disposar excel·lents viandes sòlides i líquides al seu propi monestir, va fer anunciar l’hora al Benaurat:

—És hora, venerable Gótama; el menjar és a punt.

Aleshores, el Benaurat, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va anar fins al monestir de Sàccaka Niganthaputta. En arribar-hi, va seure al lloc que li havien preparat juntament amb la comunitat de monjos. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, amb la seva pròpia mà, va servir i satisfer la comunitat de monjos, encapçalada pel Desvetllat, amb excel·lents viandes sòlides i líquides. Aleshores, Sàccaka Niganthaputta, quan el Benaurat va haver menjat i va haver deixat el bol, va prendre un seient baix i es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, Sàccaka Niganthaputta va dir això al Benaurat:

—Que el mèrit que hi ha en la donació i els seus fruits, venerable Gótama, vagi per la felicitat dels donants.

—El que mereix algú com tu, que no estàs lliure de la passió, l’odi i l’ofuscació, serà per als donants, Aggivessana. El que mereix algú com jo, que estic lliure de la passió, l’odi i l’ofuscació, serà per a tu, Aggivessana.