Majjhima Nikāya

56. Discurs d’Upali

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Nalandà, al Bosc dels Mangos de Pavàrika. En aquella ocasió, el nigantha Nataputta passava per Nalandà amb un gran seguici de niganthes. Aleshores, el nigantha Dighatapassí, quan va haver tornat de fer la ronda, després de l’àpat, va endreçar el bol, va anar a trobar el Benaurat al Bosc dels Mangos i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va quedar dret a prop seu. El Benaurat va dir al nigantha Dighatapassí, que s’havia quedat dret a prop seu:

—Hi ha seients, Dighatapassí. Si vols, pots seure.

En sentir això, el nigantha Dighatapassí va prendre un seient baix i es va asseure a prop seu. Quan el nigantha Dighatapassí es va haver assegut, el Benaurat li va dir això:

—Tapassí, quines accions ensenya el nigantha Nataputta que produeixen conseqüències penoses, que causen conseqüències penoses?

—El nigantha Nataputta no acostuma a designar l’acció com a “acció”, germà Gótama, el nigantha Nataputta acostuma a designar el malfet com a “malfet”, germà Gótama.

—Tapassí, quins tipus de malfet ensenya el nigantha Nataputta que produeixen conseqüències penoses, que generen conseqüències penoses?

—Hi ha tres tipus de malfet que el nigantha Nataputta ensenya que produeixen conseqüències penoses, que generen conseqüències penoses. Són aquestes: el malfet corporal, el malfet verbal i el malfet mental.

—I doncs, Tapassí, el malfet corporal, el malfet verbal i el malfet mental són diferents?

—El malfet corporal, el malfet verbal i el malfet mental són diferents, germà Gótama.

—D’aquests tres tipus de malfet que es poden separar i distingir d’aquesta manera, Tapassí, quin és el tipus de malfet que el nigantha Nataputta considera principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, el malfet corporal, el malfet verbal o el malfet mental?

—D’aquests tres tipus de malfet que es poden separar i distingir d’aquesta manera, germà Gótama, el malfet corporal és el que el nigantha Nataputta considera principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

—Dius el malfet corporal, Tapassí?

—Dic el malfet corporal, germà Gótama.

—Dius el malfet corporal, Tapassí?

—Dic el malfet corporal, germà Gótama.

—Dius el malfet corporal, Tapassí?

—Dic el malfet corporal, germà Gótama.

D’aquesta manera, el Benaurat va fer-li repetir tres vegades aquesta afirmació al nigantha Nataputta.

Després d’això, el nigantha Dighatapassí va dir al Benaurat:

—I tu, germà Gótama, quins tipus de malfet ensenyes que produeixen conseqüències penoses, que generen conseqüències penoses?

—El Realitzat, Tapassí, no acostuma a designar el malfet com a “malfet”, el Realitzat acostuma a designar l’acció com a “acció”.

—I tu, germà Gótama, quines accions ensenyes que produeixen conseqüències penoses, que generen conseqüències penoses?

—Jo ensenyo que hi ha tres tipus d’acció que produeixen conseqüències penoses, que generen conseqüències penoses. Són aquestes: l’acció corporal, l’acció verbal i l’acció mental.

—I doncs, germà Gótama, l’acció corporal, l’acció verbal i l’acció mental són diferents?

—L’acció corporal, l’acció verbal i l’acció mental són diferents, Tapassí.

—D’aquests tres tipus d’acció que es poden separar i distingir d’aquesta manera, germà Gótama, quin és el tipus d’acció que consideres que és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, l’acció corporal, l’acció verbal o l’acció mental?

—D’aquests tres tipus d’acció que es poden separar i distingir d’aquesta manera, Tapassí, l’acció mental és la que considero que és la principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas l’acció corporal ni l’acció verbal.

—Dius l’acció mental, germà Gótama?

—Dic l’acció mental, Tapassí.

—Dius l’acció mental, germà Gótama?

—Dic l’acció mental, Tapassí.

—Dius l’acció mental, germà Gótama?

—Dic l’acció mental, Tapassí.

Així doncs, el nigantha Dighatapassí, després de fer-li repetir tres vegades aquesta afirmació al Benaurat, es va aixecar del seient i va anar a veure el nigantha Nataputta.

En aquell moment, el nigantha Nataputta estava assegut amb un gran seguici de caps de casa de Bàlaka, encapçalat per Upali. El nigantha Nataputta va veure de lluny el nigantha Dighatapassí que s’acostava i, en veure’l, li va dir:

—Vaja, d’on véns, Tapassí, a aquesta hora del dia?

—Vinc de veure l’asceta Gótama, venerable.

—Hi has mantingut alguna conversa, amb l’asceta Gótama?

—Hi he mantingut una conversa, amb l’asceta Gótama, venerable.

—I de què heu parlat amb l’asceta Gótama?

Aleshores, el nigantha Dighatapassí va explicar al nigantha Nataputta tota la conversa que havia mantingut amb l’asceta Gótama fins al final. Després d’això, el nigantha Nataputta va dir al nigantha Dighatapassí:

—Molt bé, molt bé, Tapassí. Tal com un deixeble instruït que coneix bé la doctrina del mestre, així mateix el nigantha Dighatapassí l’ha explicada a l’asceta Gótama. Com es pot comparar la feblesa del malfet mental amb la força del malfet corporal! És clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

En sentir això, el cap de casa Upali va dir al nigantha Nataputta:

—Molt bé, molt bé, venerable Tapassí! Tal com un deixeble instruït que coneix bé la doctrina del mestre, així mateix el venerable Tapassí l’ha explicada a l’asceta Gótama. Com es pot comparar la feblesa del malfet mental amb la força del malfet corporal! És clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

Ara mateix, venerable, me’n vaig a refutar la doctrina de l’asceta Gótama amb aquest argument. Si l’asceta Gótama sosté davant meu allò mateix que ha sostingut davant del venerable Tapassí, de la mateixa manera que un home fort agafaria pels pèls una cabra peluda i l’estiraria, la sacsejaria i la faria anar d’una banda a l’altra, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’estiraré, el sacsejaré i el faré anar d’una banda a l’altra. De la mateixa manera que un pescador forçut llançaria un gran cistell de pescar en un estany profund i, agafant-lo per les nanses, l’estiraria, el sacsejaria i el faria anar d’una banda a l’altra, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’estiraré, el sacsejaré i el faré anar d’una banda a l’altra. De la mateixa manera que un cerveser forçut agafaria el filtre per la nansa i l’aixecaria, el tombaria i l’enfonsaria, jo també, debatent amb l’asceta Gótama, l’aixecaré, el tombaré i l’enfonsaré. De la mateixa manera que un elefant de seixanta anys s’enfonsa en un estany de lotus i juga al joc de refregar-se amb els joncs, em sembla que jo també jugaré al joc de refregar-me amb els jocs amb l’asceta Gótama. Ara mateix, venerable, me’n vaig a refutar la doctrina de l’asceta Gótama amb aquest argument.

—Vés, cap de casa, refuta la doctrina de l’asceta Gótama amb aquest argument, que tant jo puc refutar la doctrina de l’asceta Gótama com ho pot fer el nigantha Dighatapassí, o bé tu.

En sentir això, el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta:

—No em sembla adient, venerable, que el cap de casa Upali vagi a refutar la doctrina de l’asceta Gótama. L’asceta Gótama, venerable, és un entabanador que coneix trucs de màgia per convertir els deixebles de les altres sectes.

—Això no és possible, Tapassí. No es donarà el cas que el cap de casa Upali es faci deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama es faci deixeble del cap de casa Upali. Vés, cap de casa, refuta la doctrina de l’asceta Gótama amb aquest argument, que tant jo puc refutar la doctrina de l’asceta Gótama com ho pot fer el nigantha Dighatapassí, o bé tu.

Per segona vegada el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta...etc...

Per tercera vegada el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta:

—No em sembla adient, venerable, que el cap de casa Upali vagi a refutar la doctrina de l’asceta Gótama. L’asceta Gótama, venerable, és un entabanador que coneix trucs de màgia per convertir els deixebles de les altres sectes.

—Això no és possible, Tapassí. No es donarà el cas que el cap de casa Upali es faci deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama es faci deixeble del cap de casa Upali. Vés, cap de casa, refuta la doctrina de l’asceta Gótama amb aquest argument, que tant jo puc refutar la doctrina de l’asceta Gótama com ho pot fer el nigantha Dighatapassí, o bé tu.

—Sí, venerable— va respondre el cap de casa Upali. I es va aixecar del seient, va saludar el nigantha Nataputta amb una reverència i va anar a trobar el Benaurat al Bosc dels Mangos. El va saludar i es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el cap de casa Upali va dir al Benaurat:

—Ha passat per aquí, el nigantha Dighatapassí?

—Sí, ha passat per aquí, el nigantha Dighatapassí.

—Hi has mantingut una conversa, amb el nigantha Dighatapassí, venerable?

—Sí, cap de casa, hi he mantingut una conversa, amb el nigantha Dighatapassí.

—I de què heu parlat amb el nigantha Dighatapassí?

Aleshores, el Benaurat va explicar al cap de casa Upali tota la conversa que havia mantingut el nigantha Dighatapassí fins al final.

Després de sentir-la, el cap de casa Upali va dir al Benaurat:

—Molt bé, molt bé, venerable Tapassí! Tal com un deixeble instruït que coneix bé la doctrina del mestre, així mateix el nigantha Dighatapassí l’ha explicada al Benaurat. Com es pot comparar la feblesa del malfet mental amb la força del malfet corporal! És clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

—Si pots atenir-te a la veritat, cap de casa, mantinguem una conversa.

—Puc atenir-me a la veritat, Venerable, mantinguem una conversa.

—A tu què et sembla, cap de casa, imagina’t que un nigantha està malalt, adolorit, ple de xacres, i com que refusa l’aigua freda i només utilitza aigua calenta, acaba morint de no prendre aigua freda. On es produirà el renaixement d’aquest nigantha?

—Renaixerà allà on hi ha les divinitats que se’n diu éssers fets de ment.

—I això, per quin motiu?

—Perquè aquell home, Venerable, ha mort en estat de refús mental.

—Pensa-t’ho bé, cap de casa; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Has dit aquestes paraules, cap de casa: «Puc atenir-me a la veritat, Venerable, mantinguem una conversa.»

—Tot i que el Benaurat diu això, Venerable, és clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

—A tu què et sembla, cap de casa, imagina’t que el nigantha Nataputta, que segueix les quatre abstinències disciplinàries, està subjecte a tots els vots, lligat a tots els vots, sotmès a tots els vots, afecte a tots els vots, caminant d’una banda a l’altra trepitja i mata molts animals petits. Quin resultat n’obtindrà el nigantha Nataputta?

—Com que ho ha fet inconscientment, Venerable, el nigantha Nataputta no n’és responsable.

—I si ho fa pensant-hi, cap de casa?

—N’és responsable, Venerable.

—I la intenció, cap de casa, el nigantha Nataputta on la classifica?

—En el malfet mental, Venerable.

—Pensa-t’ho bé, cap de casa; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Has dit aquestes paraules, cap de casa: «Puc atenir-me a la veritat, Venerable, mantinguem una conversa.»

—Tot i que el Benaurat diu això, Venerable, és clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

—Què et sembla, cap de casa, aquesta ciutat de Nalandà és rica i pròspera i densament poblada?

—Sí, Venerable, aquesta ciutat de Nalandà és rica i pròspera i densament poblada.

—Què et sembla, cap de casa, imagina’t que ve un home armat amb una espasa i diu: «En un moment, en un instant, convertiré tots els éssers vius de Nalandà en una pila de carn, faré una carnisseria.» Què et sembla, cap de casa, aquest home en un moment, en un instant, podria convertir tots els éssers vius de Nalandà en una pila de carn, en podria fer una carnisseria?

—Ni deu homes, Venerable, ni vint homes, ni trenta homes, ni quaranta homes, ni cinquanta, en un moment, en un instant, no podrien convertir tots els éssers vius de Nalandà en una pila de carn, no en podrien fer una carnisseria. Com ho podria fer un home sol i dèbil?

—Què et sembla, cap de casa, imagina’t que ve un asceta o brahman amb poders sobrenaturals i domini sobre la ment, i diu: «Amb un sol pensament irat, convertiré Nalandà en cendres!» Què et sembla, cap de casa, amb un sol pensament irat, aquest asceta o brahman podria convertir Nalandà en cendres?

—Amb un sol pensament irat, aquest asceta o brahman podria convertir en cendra deu nalandes, Venerable, vint nalandes, trenta nalandes, quaranta nalandes, cinquanta nalandes. Què li podria fer a una sola i feble Nalandà!

—Pensa-t’ho bé, cap de casa; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Has dit aquestes paraules, cap de casa: «Puc atenir-me a la veritat, Venerable, mantinguem una conversa.»

—Tot i que el Benaurat diu això, Venerable, és clar que el malfet corporal és el principal responsable de produir conseqüències penoses, de generar conseqüències penoses, no pas el malfet verbal ni el malfet mental.

—Què et sembla, cap de casa, has sentit explicar com es van convertir en boscos el Bosc de Dandakí, el Bosc de Kalinga, el Bosc de Mejjha i el Bosc de Matanga?

—Sí, Venerable, he sentit explicar com es van convertir en boscos el Bosc de Dandakí, el Bosc de Kalinga, el Bosc de Mejjha i el Bosc de Matanga.

—Què et sembla, cap de casa, de quina manera has sentit explicar que van convertir en boscos el Bosc de Dandakí, el Bosc de Kalinga, el Bosc de Mejjha i el Bosc de Matanga?

—He sentit explicar, Venerable, que el Bosc de Dandakí, el Bosc de Kalinga, el Bosc de Mejjha i el Bosc de Matanga es van convertir en boscos pel pensament irat d’un asceta amb poders sobrenaturals.

—Pensa-t’ho bé, cap de casa; quan t’ho hagis pensat bé, respon. El que has dit abans no s’adiu amb el que has dit després, ni el que has dit després, amb el que has dit abans. Has dit aquestes paraules, cap de casa: «Puc atenir-me a la veritat, Venerable, mantinguem una conversa.»

—La primera comparació del Benaurat, Venerable, ja m’ha acontentat i satisfet. Però com que desitjava sentir aquestes respostes tan eloqüents del Benaurat, he preferit deixar-lo parlar. És extraordinari, Venerable. És extraordinari, Venerable! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el Benaurat ha ensenyat la veritat amb diverses paràboles. Per això prenc refugi en el Benaurat, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el Benaurat em consideri deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.

—Consulta-ho bé, cap de casa, val més que ho consultis amb companys teus que hi entenguin.

—Encara estic més content i satisfet, Venerable, que el Benaurat em digui: «Consulta-ho bé, cap de casa, val més que ho consultis amb companys teus que hi entenguin.» Perquè si em fes deixeble d’un altre orde, a Nalandà anirien esbombant durant molt de temps: «El cap de casa Upali s’ha fet deixeble nostre!» Però, en canvi, el Benaurat m’ha dit: «Consulta-ho bé, cap de casa, val més que ho consultis amb companys teus que hi entenguin.» Per això, Venerable, per segona vegada prenc refugi en el Benaurat, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el Benaurat em consideri deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.

—Fa molt de temps, cap de casa, que la teva família ha estat proveïdora dels niganthes, per això tingues present que has de donar almoina als niganthes que se t’acostin.

—Encara estic més content i satisfet, Venerable, que el Benaurat em digui: «Fa molt de temps, cap de casa, que la teva família ha estat proveïdora dels niganthes, per això tingues present que has de donar almoina als niganthes que se t’acostin.» He sentit a dir que l’asceta Gótama diu: «A mi sí que se m’ha de fer ofrenes, als altres no se n’ha de fer; als meus deixebles sí que se’ls ha de fer ofrenes, als deixebles dels altres no se n’ha de fer; el que se’m dóna a mi és molt profitós, el que es dóna als altres no ho és; el que es dóna als meus deixebles és molt profitós, el que es dóna als deixebles dels altres no ho és». Però en canvi el Benaurat em recomana de fer ofrenes als niganthes. Sobre aquest punt, Venerable, hi hauré de reflexionar. Per això, Venerable, per tercera vegada prenc refugi en el Benaurat, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el Benaurat em consideri deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.

Aleshores el Benaurat va fer una explicació pas a pas al cap de casa Upali, és a dir: l’explicació de l’ofrena, l’explicació de la conducta, l’explicació del cel; li va exposar els inconvenients dels plaers sensorials, que deriven en aflicció, i els avantatges de la renúncia. Quan el Benaurat va saber que el cap de casa Upali tenia la ment a punt, flexible, sense impediments, aguda i clara, li va exposar la doctrina condensada dels desvetllats: el sofriment, l’origen, l’aturament i el camí. De la mateixa manera que un vestit net i sense taques es podria embrutar fàcilment, així mateix en aquell mateix seient el cap de casa Upali va tenir la intuïció pura i immaculada de la veritat: «Tot allò que ha començat, s’ha d’acabar». Aleshores, el cap de casa Upali, que havia vist la veritat, que havia assolit la veritat, que havia entès la veritat, que havia penetrat la veritat, que havia superat el dubte, que ja no es feia preguntes, que havia assolit la confiança i seguia la instrucció del mestre sense dependre de ningú, va dir al Benaurat:

—I ara, Venerable, hem de marxar. Tenim molta feina, moltes coses a fer.

—Quan et sembli, cap de casa.

Aleshores, el cap de casa Upali va aprovar i agrair les paraules del Benaurat, es va aixecar del seient, va saludar el Benaurat amb una reverència i se’n va anar cap a casa seva. En arribar, va instruir el porter:

—D’avui endavant, porter, tindré la porta tancada per als monjos i monges niganthes, i oberta per als monjos, les monges, i els homes i dones laics deixebles del Benaurat. Si ve algun nigantha li has de dir això: «Atura’t, venerable, no entris. A partir d’avui, el cap de casa Upali és deixeble de l’asceta Gótama. La porta està tancada per als monjos i monges niganthes, oberta per als monjos, les monges, i els homes i dones laics deixebles del Benaurat. Si has vingut a buscar almoina, queda’t aquí, que te’n portaran.»

—D’acord, senyor, va respondre el porter al cap de casa Upali.

I el nigantha Dighatapassí va sentir a dir: «El cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama.» Aleshores, el nigantha Dighatapassí va anar a veure el nigantha Nataputta i li va dir:

—He sentit a dir, venerable, que el cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama.

—Això no és possible, Tapassí. No pot ser que el cap de casa Upali s’hagi fet deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama s’hagi fet deixeble del cap de casa Upali.

Per segona vegada el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta...etc...

Per tercera vegada el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta:

—He sentit a dir, venerable, que el cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama. Jo personalment, venerable, aniré a comprovar si el cap de casa Upali s’ha fet o no s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama.

—Vés-hi, Tapassí, comprova si el cap de casa Upali s’ha fet o no s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama.

Aleshores, el nigantha Dighatapassí va anar fins a la residència del cap de casa Upali. El porter va veure el nigantha Dighatapassí que s’acostava i li va dir:

—Atureu-vos, venerable, no entreu. A partir d’avui, el cap de casa Upali és deixeble de l’asceta Gótama. La porta està tancada per als monjos i monges niganthes, i oberta per als monjos, monges, homes i dones laics deixebles del Benaurat. Si heu vingut a buscar almoina, quedeu-vos aquí, que us en portaran.

—No he vingut a buscar almoina, germà— va dir i, marxant d’allà, va tornar a veure el nigantha Nataputta i li va dir:

—Sí que és veritat, venerable; el cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama. No ho havies d’haver permès. T’he dit que no em semblava adient que el cap de casa Upali anés a refutar la doctrina de l’asceta Gótama. L’asceta Gótama és un entabanador que coneix trucs de màgia per convertir els deixebles de les altres sectes. El cap de casa Upali se t’ha convertit per culpa dels trucs de màgia de l’asceta Gótama.

—Això no és possible, Tapassí. No pot ser que el cap de casa Upali s’hagi fet deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama s’hagi fet deixeble del cap de casa Upali.

Per segona vegada, el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta:

—Sí que és veritat, venerable; el cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama. No ho havies d’haver permès. T’he dit que no em semblava adient que el cap de casa Upali anés a refutar la doctrina de l’asceta Gótama. L’asceta Gótama és un entabanador que coneix trucs de màgia per convertir els deixebles de les altres sectes. El cap de casa Upali se t’ha convertit per culpa dels trucs de màgia de l’asceta Gótama.

—Això no és possible, Tapassí. No pot ser que el cap de casa Upali s’hagi fet deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama s’hagi fet deixeble del cap de casa Upali.

Per tercera vegada, el nigantha Dighatapassí va dir al nigantha Nataputta:

—Sí que és veritat, venerable; el cap de casa Upali s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama. No ho havies d’haver permès. T’he dit que no em semblava adient que el cap de casa Upali anés a refutar la doctrina de l’asceta Gótama. L’asceta Gótama és un entabanador que coneix trucs de màgia per convertir els deixebles de les altres sectes. El cap de casa Upali se t’ha convertit per culpa dels trucs de màgia de l’asceta Gótama.

—Això no és possible, Tapassí. No pot ser que el cap de casa Upali s’hagi fet deixeble de l’asceta Gótama. Més aviat pot ser que l’asceta Gótama s’hagi fet deixeble del cap de casa Upali. Jo personalment, Tapassí, aniré a comprovar bé si el cap de casa Upali s’ha fet o no s’ha fet deixeble de l’asceta Gótama.

Aleshores, el nigantha Nataputta, amb una gran assemblea de niganthes, va anar fins a la residència del cap de casa Upali. El porter va veure de lluny el nigantha Nataputta que s’acostava i li va dir:

—Atureu-vos, venerable, no entreu. A partir d’avui, el cap de casa Upali és deixeble de l’asceta Gótama. La porta està tancada per als monjos i monges niganthes, i oberta per als monjos, monges, homes i dones laics deixebles del Benaurat. Si heu vingut a buscar almoina, quedeu-vos aquí, que us en portaran.

—Doncs ara, porter, vés a veure el cap de casa Upali i digues-li això: «El nigantha Nataputta, venerable, s’espera al llindar de la porta amb una gran assemblea de niganthes i vol veure’t.»

—Sí, venerable— va respondre el porter al nigantha Nataputta. Aleshores, va anar veure el cap de casa Upali i li va dir:

—El nigantha Nataputta, venerable, s’espera al llindar de la porta amb un gran seguici de niganthes i vol veure-us.

—Doncs fes preparar seients a la sala mitjana, porter.

—Sí, senyor, va respondre el porter al cap de casa Upali. Aleshores, va fer preparar seients a la sala mitjana, va anar fins on era el cap de casa Upali i li va dir:

—Senyor, els seients de la sala mitjana estan preparats. Ja podeu passar.

Aleshores, el cap de casa Upali va entrar a la sala del mig i, després d’asseure’s ben assegut al seient principal, el més alt, el millor i més bonic, es va adreçar al porter:

—Ara, porter, vés a veure el nigantha Nataputta i digues-li això: «El cap de casa Upali diu que pots entrar, si ho desitges.

—Sí, venerable— va respondre el porter al cap de casa Upali. Aleshores, va anar a veure el nigantha Nataputta i li va dir:

—El cap de casa Upali, venerable, diu que podeu entrar, si ho desitgeu.

Aleshores, el nigantha Nataputta, amb una gran assemblea de niganthes, va encaminar-se a la sala mitjana. Aleshores, el cap de casa Upali, que abans, quan veia venir de lluny el nigantha Nataputta, el sortia a rebre, netejava amb el seu mantell el seient principal, el més alt, el millor i més bonic i l’hi acostava perquè s’hi assegués, ara, ben assegut en aquell mateix seient principal, el més alt, el millor i més bonic, va dir al nigantha Nataputta:

—Hi ha seients, venerable; si vols, seu.

En sentir això, el nigantha Nataputta va dir al cap de casa Upali:

—Has perdut el seny, cap de casa, ets estúpid, cap de casa! Has dit que anaves a refutar la doctrina de l’asceta Gótama i tornes amb el cap ple de males idees. Com un home que va a buscar els ous i torna sense els dos ous, com un home que va a treure a algú els ulls i torna sense els dos ulls, així mateix tu, cap de casa, has dir que anaves a refutar la doctrina de l’asceta Gótama i tornes amb el cap ple de males idees. L’asceta Gótama t’ha convertit amb els seus trucs de màgia!

—Quina fortuna que són els trucs de màgia, venerable! Quina sort que són els trucs de màgia, venerable! Si tots els amics i parents que estimo es convertissin amb aquests trucs de màgia, això els beneficiaria i els faria feliços molt de temps! Si tots els guerrers es convertissin amb aquests trucs de màgia, això els beneficiaria i els faria feliços molt de temps! Si tots els brahmans es convertissin amb aquests trucs de màgia, això els beneficiaria i els faria feliços molt de temps! Si tots els comerciants es convertissin amb aquests trucs de màgia, això els beneficiaria i els faria feliços molt de temps! Si tots els treballadors es convertissin amb aquests trucs de màgia, això els beneficiaria i els faria feliços molt de temps! Si el món, on hi ha divinitats, Mara i Brahmà, ascetes i brahmans, éssers divins i humans, es convertís amb aquests trucs de màgia, això el beneficiaria i el faria feliç durant molt de temps! Per això, venerable, us faré un símil, perquè amb un símil és com alguns homes intel·ligents entenen el significat de les paraules.

Antigament, venerable, hi havia un brahman vell i ranci que tenia per dona una noia jove que estava embarassada i a punt de parir. Aleshores, venerable, la noia va dir al brahman: “Vés, brahman, vés al mercat, compra un cadell de mico i porta’l, que serà la joguina del meu nen.” En sentir això, el brahman va dir a la noia: “Espera’t fins que neixi, dona. Si et neix un nen, aniré al mercat, compraré un cadell de mico mascle i te’l portaré, perquè sigui la joguina del teu nen. Però si et neix una nena, aniré al mercat, compraré un cadell de mico femella i te’l portaré, perquè sigui la joguina de la teva nena. Per segona vegada, venerable, la noia va dir al brahman: “Vés, brahman, vés al mercat, compra un cadell de mico i porta’l, que serà la joguina del meu nen.” En sentir això, el brahman va dir a la noia: “Espera’t fins que neixi, dona. Si et neix un nen, aniré al mercat, compraré un cadell de mico mascle i te’l portaré, perquè sigui la joguina del teu nen. Però si et neix una nena, aniré al mercat, compraré un cadell de mico femella i te’l portaré, perquè sigui la joguina de la teva nena. Per tercera vegada, venerable, la noia va dir al brahman: “Vés, brahman, vés al mercat, compra un cadell de mico i porta’l, que serà la joguina del meu nen.” Aleshores, venerable, el brahman, que estava bojament enamorat de la noia, va anar al mercat, va comprar un cadell de mico i, després de portar-lo a la noia, li va dir: “He anat al mercat i t’he comprat aquest cadell de mico, dona, perquè sigui la joguina del teu nen.” En sentir això, venerable, la noia va dir al brahman: “Vés, brahman, agafa aquest cadell de mico, porta’l a Rattapani, el fill de l’argenter, i digues-li: «Bon Rattapani, vull que em tenyeixis aquest cadell de mico de color daurat i que, un cop daurat, l’allisis bé i el poleixis per totes bandes.»

Aleshores, venerable, el brahman, que estava bojament enamorat d’aquella noia, va portar el cadell de mico a Rattapani, l’argenter, i li va dir: «Bon Rattapani, vull que em tenyeixis aquest cadell de mico de color daurat i que, un cop tenyit, l’estenguis i el planxis bé per totes bandes.» En sentir això, venerable, Rattapani, el fill de l’argenter, va dir al brahman: “Aquest cadell de mico es pot tenyir de color daurat, però no es pot estendre ni planxar.” De la mateixa manera, venerable, la doctrina dels necis niganthes, com que l’han tenyit uns que són necis i no pas savis, no es pot practicar ni analitzar. Aleshores, venerable, un altre dia el brahman va agafar un joc de vestits nou, el va portar a Rattapani, el fill de l’argenter, i li va dir: «Bon Rattapani, vull que em tenyeixis aquest joc de vestits i que, un cop tenyit, l’estenguis i el planxis bé per totes bandes.» En sentir això, venerable, Rattapani, el fill de l’argenter, va dir al brahman: «Aquest joc de vestits nou sí que es pot tenyir, es pot estendre i es pot planxar.» De la mateixa manera, venerable, la doctrina del Benaurat, que és l’Acomplert i el Ben Desvetllat, que han tenyit els savis i no pas els necis, es pot practicar i es pot analitzar.

—L’assemblea reial, cap de casa, sap que el cap de casa Upali és deixeble del nigantha Nataputta. De qui t’hem de considerar deixeble, cap de casa?

En sentir això, el cap de casa Upali es va aixecar del seient, es va recollir el mantell a un costat, va unir les mans en senyal de reverència en direcció al Benaurat i va dir això al nigantha Nataputta:

Doncs ara, venerable, escolta de qui sóc deixeble.
Del que hi veu clar, del que no s’enganya,
del que ha enderrocat la columna, el triomfador;
del que no fa mal i té el cor tranquil,
del de gran virtut i fonda comprensió;
del que entre la impuresa es manté pur,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del satisfet, del que no vacil·la,
del que res no cerca i està alegre;
del fill de Manu que s’ha fet asceta,
de l’home que està en el darrer cos;
del desempolsinat sense parió,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del que coneix el bé sense cap dubte,
del disciplinador, l’afortunat auriga;
del de doctrina d’insuperable bellesa,
del que resplendeix ple de confiança;
de l’heroi que no té pretensió,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del que va al davant, l’incommensurable,
del que ha assolit el silenci pregon;
del savi que mereix confiança,
del que actua en veritat i té mesura;
del que s’ha desenganxat i és lliure,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

De l’elefant en recés solitari,
de l’alliberat que ha trencat els lligams;
del que és afable, del que s’ha rentat,
del que ha abaixat la bandera i no s’exalta;
del que està domat i no es desvia,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del setè savi, el recte,
del trivident que ha arribat a Brahmà;
del que s’ha banyat, de l’hàbil en els mots,
de l’apaivagat, del que té saviesa;
del poderós que enderroca fortaleses,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del noble, del que s’ha transformat,
del que sap explicar pas a pas el camí;
del que està atent i hi veu amb claredat,
del que no es doblega ni es torça;
del que ha assolit el domini dels desigs,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del que medita amb gran intensitat,
del que es manté pur i no es distreu;
del que, independent i benèfic,
ha arribat al cim en solitud;
del que ha travessat i ha anat més enllà,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del pacífic, de l’assenyat,
del que bé comprèn i res no pren;
del Deslliurat, l’Afortunat,
de l’incomparable, el que no té semblants;
del que té confiança, l’Acomplert,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

Del que ha apaivagat la set, del Desvetllat,
el dissipador del fum, el que ha encès la llum;
de l’ésser diví digne d’adoració,
de l’home suprem, l’imponderable;
del que ha arribat al cim de la glòria,
del Benaurat, d’aquest sóc deixeble!

—D’on has tret aquestes qualitats de l’asceta Gótama, cap de casa?

—De la mateixa manera que amb moltes flors, d’una gran pila de flors, un florista expert o el seu aprenent en pot compondre una garlanda acolorida, així mateix, venerable, el Benaurat té moltes qualitats, té qualitats a milers. Qui no podria fer una descripció acolorida d’aquell que té tantes qualitats?

Aleshores el nigantha Nataputta, com que no va poder suportar la lloança al Benaurat, allà mateix va vomitar sang calenta per la boca.