Majjhima Nikāya

69. Discurs de Goliyani

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Rajagaha, al Santuari dels Esquirols del Bosc dels Bambús. En aquella ocasió, el monjo anomenat Goliyani, que estava al bosc, per desobediència va excusar la seva presència a la comunitat dient que tenia alguna cosa a fer. Allà mateix, el germà Sariputta es va adreçar als monjos a propòsit del monjo Goliyani:

—Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a tenir respecte i consideració envers els companys de pràctica. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat no té respecte ni consideració envers els companys de pràctica, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no té respecte ni consideració envers els companys de pràctica?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a tenir respecte i consideració envers els companys de pràctica.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a seure amb habilitat: «Seuré així, sense destorbar els monjos grans i sense empènyer els monjos joves.» Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat no sap seure amb habilitat, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no sap seure amb habilitat?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a seure amb habilitat.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, ha de conèixer les normes de conducta bàsiques. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat no coneix les normes de conducta bàsiques, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no coneix les normes de conducta bàsiques?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, ha de conèixer les normes de conducta bàsiques.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat no ha d’entrar al poble massa d’hora ni ha de retornar-ne massa tard. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat entra al poble massa d’hora o en retorna massa tard, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si entra al poble massa d’hora, si en retorna massa tard?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, no ha d’entrar al poble massa d’hora ni n’ha de retornar massa tard.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, no ha de relacionar-se amb les famílies ni abans ni després de l’àpat. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat es relaciona amb les famílies abans o després de l’àpat, els altres poden dir d’ell: «Aquest germà nostre, com que ha anat a la seva vivint al bosc en solitud, s’ha acostumat a fer sortides fora d’hores, i continua comportant-se igual en comunitat.» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, no ha de relacionar-se amb les famílies ni abans ni després de l’àpat.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a no estar agitat ni inquiet. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat està agitat i inquiet, els altres poden dir d’ell: «Aquest germà nostre, com que ha anat a la seva vivint al bosc en solitud, s’ha acostumat a estar agitat i inquiet, i continua comportant-se igual en comunitat.» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a no estar agitat ni inquiet.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a no fer xerrameca ni bromejar. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat fa xerrameca i bromeja, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si fa xerrameca i bromeja?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a no fer xerrameca ni bromejar.

Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a l’amabilitat i la benvolença. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat no és amable ni benvolent, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no és amable ni benvolent?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, s’ha d’acostumar a l’amabilitat i la benvolença.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a guardar les portes dels sentits. Si el monjo que està al bosc no guarda les portes dels sentits, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no guarda les portes dels sentits?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a guardar les portes dels sentits.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a menjar amb mesura. Si el monjo que està al bosc menja amb desmesura, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si menja amb desmesura?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a menjar amb mesura.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a mantenir-se despert. Si el monjo que està al bosc no es manté despert, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no es manté despert?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a mantenir-se despert.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a generar energia. Si el monjo que està al bosc és indolent, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si és indolent?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a generar energia.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a mantenir-se atent. Si el monjo que està al bosc es manté distret, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no es manté atent?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a mantenir-se atent.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a mantenir-se concentrat. Si el monjo que està al bosc no es manté concentrat, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no es manté concentrat?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a mantenir-se concentrat.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’acostumar a tenir comprensió. Si el monjo que està al bosc no té comprensió, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no té comprensió?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’acostumar a tenir comprensió.

Un monjo que està al bosc, germans, s’ha d’aplicar molt en la doctrina i la disciplina. Hi ha gent, germans, que fan preguntes sobre la doctrina i la disciplina a un monjo que està al bosc. Si el monjo que està al bosc no sap respondre les preguntes que li fan sobre la doctrina i la disciplina, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no sap respondre les preguntes que li fan sobre la doctrina i la disciplina?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc s’ha d’aplicar molt en la doctrina i la disciplina.

Un monjo que està al bosc, germans, ha de practicar els estats d’alliberament que s’obtenen mitjançant la meditació de la calma i que no són materials, sinó immaterials. Hi ha gent, germans, que fan preguntes sobre els estats d’alliberament que s’obtenen mitjançant la meditació de la calma i que no són materials, sinó immaterials a un monjo que està al bosc. Si el monjo que està al bosc no sap respondre les preguntes que li fan sobre els estats d’alliberament que s’obtenen mitjançant la meditació de la calma i que no són materials, sinó immaterials, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no sap respondre les preguntes que li fan sobre els estats d’alliberament que s’obtenen mitjançant la meditació de la calma i que no són materials, sinó immaterials?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, germans, ha de practicar els estats d’alliberament que s’obtenen mitjançant la meditació de la calma i que no són materials, sinó immaterials.

Un monjo que està al bosc, germans, ha de practicar l’estat humà més elevat. Hi ha gent, germans, que fan preguntes sobre l’estat humà més elevat. Si el monjo que està al bosc no sap respondre les preguntes que li fan sobre l’estat humà més elevat, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si no comprèn la finalitat per la qual s’ha fet monjo?» Això poden dir d’ell. Per això, el monjo que està al bosc ha de practicar l’estat humà més elevat.

En sentir això, el germà Mahamoggal·lana va dir al germà Sariputta:

—Aquestes coses, les ha de practicar només el monjo que està al bosc, germà Sariputta, o també el que viu a prop d’un poble?

—Aquestes coses, germà Moggal·lana, les ha de practicar el monjo que està al bosc, i molt més el que viu a prop d’un poble.