Majjhima Nikāya

71. Discurs de la triple gnosi de Vacchagotta

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Vesali, a l’Edifici del Pinacle del Bosc Gran. En aquell temps el mendicant Vacchagotta residia al monestir de mendicants del Lotus Blanc Solitari. Aleshores, el Benaurat, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Vesali per demanar almoina. I aleshores, el Benaurat va pensar: «És massa d’hora per anar a demanar almoina a Vesali, podria anar a veure el mendicant Vacchagotta al monestir de mendicants del Lotus Blanc Solitari.» I quan el Benaurat anava a trobar el mendicant Vacchagotta al monestir de mendicants del Lotus Blanc Solitari, el mendicant Vacchagotta el va veure venir de lluny i li va dir:

—Veniu, Benaurat. Benvingut sigui el Benaurat. Feia temps que el Benaurat no feia un volt per aquí. Que el Benaurat s’assegui. Allà hi ha un seient preparat.

—El Benaurat es va asseure al seient que estava preparat. I el mendicant Vacchagotta també va prendre un seient baix i es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el mendicant Vacchagotta va dir al Benaurat:

—Venerable, he sentit a dir: «L’asceta Gótama, que és omniscient i clarivident, es declara totalment coneixedor i vident i diu: “Tant si camino com si estic dret, tant si dormo com si estic despert, el coneixement i la visió estan contínuament presents en mi.”» Aquells que diuen «L’asceta Gótama, que és omniscient i clarivident, es declara totalment coneixedor i vident i diu: “Tant si camino com si estic dret, tant si dormo com si estic despert, el coneixement i la visió estan contínuament presents en mi”», estan repetint les paraules del Benaurat, sense malinterpretar-lo amb falsedats, i ho expliquen punt per punt sense contradir cap de les doctrines contingudes a l’ensenyament?

—Els que diuen això: «L’asceta Gótama, que és omniscient i clarivident, es declara totalment coneixedor i vident i diu: “Tant si camino com si estic dret, tant si dormo com si estic despert, el coneixement i la visió estan contínuament presents en mi”, no repeteixen el que jo he dit, sinó que em malinterpreten amb falsedat dient el que no és.

—I com podria explicar jo el que ha dit el Benaurat, Venerable, sense malinterpretar-lo amb falsedats, explicant-ho punt per punt i sense contradir cap de les doctrines contingudes a l’ensenyament?

—Si diguessis que l’asceta Gótama té la triple gnosi, Vacchagotta, diries el que ha dit el Benaurat, sense malinterpretar-lo amb falsedats, explicant-ho punt per punt i sense contradir cap de les doctrines contingudes a l’ensenyament. Perquè jo, Vaccha, sempre que ho desitjo, recordo moltes vides anteriors, és a dir, una vida, dues vides, tres vides, quatre vides, cinc vides, deu vides, vint vides, trenta vides, quaranta vides, cinquanta vides, cent vides, mil vides, cent mil vides, i també molts eons d’expansió, molts eons de contracció, molts eons de contracció i expansió: «en aquell lloc jo tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà; en aquest altre lloc també tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà. Així, recordo moltes vides anteriors amb els seus detalls.

I també, Vaccha, sempre que ho desitjo, amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veig caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprenc que el destí de cada ésser depèn de les seves accions. Perquè jo, Vaccha, amb l’eliminació dels efluents, em mantinc alliberat per la comprensió que he realitzat per experiència pròpia en aquesta mateixa vida amb la ment neta d’efluents.

Si diguessis que l’asceta Gótama té la triple gnosi, Vacchagotta, diries el que ha dit el Benaurat, sense malinterpretar-lo amb falsedats, explicant-ho punt per punt i sense contradir cap de les doctrines contingudes a l’ensenyament.”

En sentir això, el mendicant Vacchagotta va dir al Benaurat:

—Hi ha alguna persona laica, venerable Gótama, que, sense haver abandonat el lligam de la vida domèstica, amb la desintegració del cos hagi posat fi al sofriment?

—No hi ha cap persona laica, Vaccha, que, sense haver abandonat el lligam de la vida domèstica, amb la desintegració del cos hagi posat fi al sofriment.

—Però hi ha alguna persona laica, venerable Gótama, que sense haver abandonat el lligam de la vida domèstica, amb la desintegració del cos hagi anat al cel?

—No n’hi ha ni un centenar, Vaccha, ni dues-centes, ni tres-centes, ni quatre-centes, ni cinc-centes, sinó que són moltes més les persones laiques que, sense haver abandonat el lligam de la vida domèstica, amb la desintegració del cos han anat al cel.

—Hi ha algun fatalista, venerable Gótama, que amb la desintegració del cos hagi posat fi al sofriment?

—No hi ha cap fatalista, Vaccha, que amb la desintegració del cos hagi posat fi al sofriment.

—Però hi ha algun fatalista, venerable Gótama, que amb la desintegració del cos hagi anat al cel?

—En els noranta-un eons que jo recordo, no veig cap fatalista que hagi anat al cel excepte un, que sostenia la teoria de l’acció ètica.

—Si és així, venerable Gótama, en aquest orde hi manquen fins i tot els que van al cel.

—Sí, Vaccha, en aquest orde hi manquen fins i tot els que van al cel.

Així va parlar el Benaurat. El mendicant Vacchagotta, inspirat, es va alegrar de les paraules del Benaurat.