Majjhima Nikāya

72. Discurs del foc de Vacchagotta

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Aleshores, el mendicant Vacchagotta va anar trobar el Benaurat i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el mendicant Vacchagotta va dir al Benaurat:

—El venerable Gótama sosté la teoria «en veritat aquest món és etern i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és etern i la resta són falsedats».

—I doncs, el venerable Gótama sosté la teoria «en veritat aquest món no és etern i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món no és etern i la resta són falsedats».

—El venerable Gótama sosté la teoria «en veritat aquest món és finit i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és finit i la resta són falsedats».

—I doncs, el venerable Gótama sosté la teoria «en veritat aquest món és infinit i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és infinit i la resta són falsedats».

—El venerable Gótama sosté la teoria «en veritat l’ànima i el cos són idèntics i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat l’ànima i el cos són idèntics i la resta són falsedats».

—I doncs, el venerable Gótama sosté la teoria «en veritat l’ànima i el cos són diferents i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat l’ànima i el cos són diferents i la resta són falsedats».

—El venerable Gótama sosté la teoria «en veritat el Realitzat existeix després de la mort i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat existeix després de la mort i la resta són falsedats».

—I doncs, el venerable Gótama sosté la teoria «en veritat el Realitzat no existeix després de la mort i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat no existeix després de la mort i la resta són falsedats».

—El venerable Gótama sosté la teoria «en veritat el Realitzat existeix i no existeix després de la mort i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat existeix i no existeix després de la mort i la resta són falsedats».

—I doncs, el venerable Gótama sosté la teoria «en veritat el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort i la resta són falsedats»?

—No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort i la resta són falsedats».

—Com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat aquest món és etern i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és etern i la resta són falsedats»”? I com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat aquest món no és etern i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món no és etern i la resta són falsedats»”?

Com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat aquest món és finit i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és finit i la resta són falsedats»”? I com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat aquest món és infinit i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat aquest món és infinit i la resta són falsedats»”?

Com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat l’ànima i el cos són idèntics i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat l’ànima i el cos són idèntics i la resta són falsedats»?” I com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat l’ànima i el cos són diferents i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat l’ànima i el cos són diferents i la resta són falsedats»”?

Com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat el Realitzat existeix després de la mort i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat existeix després de la mort i la resta són falsedats»”? I com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat el Realitzat no existeix després de la mort i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat no existeix després de la mort i la resta són falsedats»”?

Com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat el Realitzat existeix i no existeix després de la mort i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat existeix i no existeix després de la mort i la resta són falsedats»”? I com és que quan li he preguntat al venerable Gótama si sosté la teoria «en veritat el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort i la resta són falsedats», m’ha dit: “No, Vaccha, jo no sostinc la teoria «en veritat el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort i la resta són falsedats»”?

És perquè el venerable Gótama hi veu algun inconvenient, que no adopta cap d’aquestes teories?

—«El món és etern», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, enfervoriments, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El món no és etern», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El món és finit», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El món és infinit», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«L’ànima i el cos són idèntics», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«L’ànima i el cos són diferents», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El Realitzat existeix després de la mort», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El Realitzat no existeix després de la mort», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El Realitzat existeix i no existeix després de la mort», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.

«El Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort», Vaccha, és una desviació especulativa, un entrebanc especulatiu, un parany especulatiu, una contorsió especulativa, un retorçament especulatiu, una soga especulativa que comporta sofriment, baralles, problemes, febre, i no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació. Com que hi veig aquest inconvenient, Vaccha, no m’agafo a cap d’aquestes teories.

—Té alguna teoria, el venerable Gótama?

—El Realitzat s’ha desprès de l’especulació. Perquè el Realitzat ha vist «així és la forma, així és el sorgir de la forma, així és la dissolució de la forma»; «així és la sensació, així és el sorgir de la sensació, així és la dissolució de la sensació»; «així és el concepte, així és el sorgir del concepte, així és la dissolució del concepte»; «així són les emocions, així és el sorgir de les emocions, així és la dissolució de les emocions»; «així és el pensament, així és el sorgir del pensament, així és la dissolució del pensament». Per això dic que el Realitzat, que ha eliminat totes les il·lusions i totes les pertorbacions, tota tendència vanitosa a crear una idea del jo o del que és meu, i s’hi ha desinteressat, les ha aturat, les ha deixat anar, hi ha renunciat i se n’ha desprès, està alliberat.

—I el monjo que així s’allibera, on va a parar?

—Dir que va a parar a algun lloc, Vaccha, no escau.

—Aleshores, venerable Gótama, no va a parar enlloc?

—Dir que no va a parar enlloc, Vaccha, no escau.

—Aleshores, venerable Gótama, va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc?

—Dir que va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc, Vaccha, no escau.

—Aleshores, venerable Gótama, ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc?

—Dir que ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc, Vaccha, no escau.

—Quan li he preguntat on va a parar el monjo que així s’allibera, el venerable Gótama m’ha respost que no escau dir que va a parar a algun lloc. Quan li he preguntat si el monjo que així s’allibera no va a parar enlloc, el venerable Gótama m’ha respost que no escau dir que no va a parar enlloc. Quan li he preguntat si el monjo que així s’allibera va a parar a algun lloc o no va a parar enlloc, el venerable Gótama m’ha respost que no escau dir que va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc. Quan li he preguntat si el monjo que així s’allibera ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc, el venerable Gótama m’ha respost que no escau dir que ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc. En aquest punt, venerable Gótama, he quedat desconcertat, he quedat confós. I la mica de confiança que m’ha inspirat el venerable Gótama amb la primera conversa, ara ha desaparegut.

—N’hi ha per estar desconcertat i confós, Vaccha. Perquè aquesta veritat és profunda, difícil de veure, difícil d’entendre, definitiva, excel·lent, inextricable, subtil, visible per als savis. És difícil que l’entenguis mitjançant una teoria, una creença, una investigació que exclogui la pràctica i l’aprenentatge amb un mestre.

Ara, Vaccha, et faré una pregunta, perquè la responguis com et sembli. Què et sembla, Vaccha, si davant teu crema un foc, tu saps que davant teu crema un foc?

—Si davant meu crema un foc, venerable Gótama, jo sé que davant meu crema un foc.

—I si jo et preguntés, Vaccha, quina condició fa que cremi aquest foc que crema davant teu, què em respondries?

—Si el venerable Gótama em preguntés quina condició fa que cremi aquest foc que crema davant meu, jo respondria així, venerable Gótama: «El foc que crema davant meu, crema a condició que tingui llenya i herba com a combustible.»

—I si davant teu, Vaccha, el foc s’apaga, tu saps que davant teu el foc s’ha apagat?

—Si davant meu el foc s’apaga, venerable Gótama, jo sé que davant meu el foc s’ha apagat.

—I si jo et preguntés, Vaccha, en quina direcció ha anat el foc que s’ha apagat davant teu, al nord, al sud, a l’est o a l’oest, què em respondries?

—No escau, venerable Gótama, perquè el foc que cremava a condició que tingués llenya i herba com a combustible, quan aquests s’han gastat i no se n’ha afegit més, es diu que està apagat per manca d’aliment.

—Així mateix, Vaccha, qui veu el Realitzat el reconeix per una forma que ell ha abandonat: li ha tallat l’arrel, l’ha buidat, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Alliberat de la noció «forma», Vaccha, el Realitzat és profund, insondable, difícil d’abastar, com l’oceà. «Va a parar a algun lloc» no escau, «no va a parar enlloc» no escau, «va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc» no escau, «ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc» no escau.

Qui veu el Realitzat, el reconeix per una sensació que ell ha abandonat: li ha tallat l’arrel, l’ha buidat, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Alliberat de la noció «sensació», Vaccha, el Realitzat és profund, insondable, difícil d’abastar, com l’oceà. «Va a parar a algun lloc» no escau, «no va a parar enlloc» no escau, «va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc» no escau, «ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc» no escau.

Qui veu el Realitzat, el reconeix per un concepte que ell ha abandonat: li ha tallat l’arrel, l’ha buidat, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Alliberat de la noció «concepte», Vaccha, el Realitzat és profund, insondable, difícil d’abastar, com l’oceà. «Va a parar a algun lloc» no escau, «no va a parar enlloc» no escau, «va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc» no escau, «ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc» no escau.

Qui veu el Realitzat, el reconeix per unes emocions que ell ha abandonat: els ha tallat l’arrel, les ha buidat, les ha anorreat i no poden tornar a sorgir. Alliberat de la noció «emocions», Vaccha, el Realitzat és profund, insondable, difícil d’abastar, com l’oceà. «Va a parar a algun lloc» no escau, «no va a parar enlloc» no escau, «va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc» no escau, «ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc» no escau.

Qui veu el Realitzat el reconeix per un pensament que ell ha abandonat: li ha tallat l’arrel, l’ha buidat, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Alliberat de la noció «pensament», Vaccha, el Realitzat és profund, insondable, difícil d’abastar, com l’oceà. «Va a parar a algun lloc» no escau, «no va a parar enlloc» no escau, «va a parar a algun lloc i no va a parar enlloc» no escau, «ni va a parar a algun lloc ni no va a parar enlloc» no escau.

En sentir això, el mendicant Vacchagotta va dir al Benaurat:

—És com si a prop d’una vila o un poble, Venerable, hi hagués un gran arbre xala que, arribat el temps, se li marcissin les fulles i les branques, , se li marcís l’escorça i els brots, se li marcís l’albeca fins que un dia, sense fulles ni branques, sense escorça ni brots, sense albeca, s’aguantés amb la medul·la nua; així mateix el discurs del venerable Gótama no té fulles ni branques, no té escorça ni brots, s’aguanta amb la medul·la nua.

Excel·lent, venerable Gótama! Excel·lent, venerable Gótama! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el venerable Gótama ha il·lustrat l’ensenyament amb diverses paràboles. Que el venerable Gótama em consideri un deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.