Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.20. Discurs amb Samiddhi

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia a Rajagaha, al Parc de les Termes. Llavors, el venerable Samiddhi, havent-se aixecat amb la llum de l’alba, marxà cap a les Termes per banyar-se. Havent-se banyat a les Termes, tornà i va romandre allà portant únicament la seva túnica per assecar els seus membres.

Llavors, quan la nit estava avançada, un cert deva de gran bellesa s’apropà al venerable Samiddhi il·luminant tot el Parc de les Termes. Havent-se apropat, va romandre enmig de l’aire i parlà al venerable Samiddhi en vers:

—Monjo! Tu vas a la recerca d’almoina sense haver gaudit dels plaers sensuals.

No vagis a la recerca d’almoina d’aliments sense gaudir dels plaers sensuals.

Monjo, gaudeix en primer lloc, posteriorment busca almoina d’aliments. No permetis que el moment oportú passi per a tu.

[El venerable Samiddhi digué:]

—No sé el que el temps podria portar, el temps està ocult i no pot ser vist. Sent d’aquesta manera, vaig a la recerca d’almoina sense gaudir. No permeto que el temps oportú passi per a mi.

Llavors, el dava sobrevolà el terra i parlà d’aquesta manera al venerable Samiddhi:

—Oh monjo ! Has abandonat la teva llar sent massa jove. Un jove de cabell fosc, als inicis de la teva joventut i en el primer període de la teva vida, no has gaudit encara dels plaers sensuals. Monjo, gaudeix en primer lloc dels plaers sensuals, no abandonis allò que és directament visible per assolir el que porta temps.

[El venerable Samiddhi digué:]

—Amic, jo no he abandonat allò que és directament visible per assolir el que porta temps. Jo he abandonat el que porta temps per assolir el que és directament visible. Ha estat proclamat pel Benaventurat, amic, que els plaers sensuals consumeixen el temps, estan plens de sofriment, plens de desesperança, i el perill existent en ells és encara major; mentre que el Dhamma és directament visible, immediat, convida a un a venir i veure, aplicar-lo i ser directament experimentat pel savi.

[El deva digué:]

—Però, com monjo ha estat proclamat pel Benaventurat que els plaers sensuals consumeixen el temps, estan plens de sofriment, plens de desesperança i el perill existent en ells és encara major? Com que mentre tant el Dhamma és directament visible, immediat, convida a un a venir i a veure, aplicar-lo i ser directament experimentat pel savi?

[El venerable Samiddhi digué:]

—Jo estic recentment ordenat, no fa molt temps que he abandonat la llar i recentment vaig arriba a aquest Dhamma i Disciplina. Però el Benaventurat, l’Arahant, el perfectament il·luminat, està residint a Rajagaha, al Parc de les Termes. Apropa’t al Benaventurat i pregunta-li sobre aquest tema. Tal com ell t’ho expliqui, igualment ho has de recordar.

[El deva digué:]

—No és fàcil per a nosaltres, monjo, apropar-nos al Benaventurat, ja que ell està rodejat per altres deves de gran influència. Si tu poguessis apropar-te a ell i preguntar-li sobre aquest tema, nosaltres podríem venir també amb l’objectiu d’escoltar el Dhamma.

[El venerable Samiddhi digué:]

—Molt bé, amic.

Llavors el venerable Samiddhi s’apropà al Benvanturat, l’honorà i s’assegué a un costat, explicant-li tot allò que havia succeït afegint:

—Si el que ha dit aquest deva és cert, venerable senyor, llavors aquest deva hauria d’estar molt a prop.

Quan això fou dit, aquell deva digué al venerable Samiddhi:

—Pregunta-li monjo! Pregunta-li monjo! Que jo he arribat.

Llavors, el Benaventurat es dirigí a aquest deva en vers:

—Els éssers que perceben allò que pot ser expressat, arriben a afirmar-se en allò que pot ser expressat. La falta de comprensió plena d’allò que pot ser expressat els porta sota el jou de la mort. Però havent comprès completament allò que pot ser expressat, un no concep a ‘un que expressa’. Això no existeix per a ell, ni cap cosa mitjançant la qual un podria descriure’l. Si ho entens, esperit, digues-ho en veu alta.

[El deva digué:]

—No ho entenc concretament, venerable senyor, allò que ha estat exposat en general pel Benaventurat, Si us plau, venerable senyor, que el Benaventurat m’ho expliqui de tal forma que pugui comprendre concretament allò que ha estat exposat en general.

[El Benaventurat digué:]

—Un que concep ‘jo soc igual, millor o pitjor’, per aquesta classe de consideracions, podria entrar en discussions. Però un que no es condueix per aquestes tres discriminacions, no pensa ‘jo soc igual, millor o pitjor’. Si ho entens, esperit, digues-ho en veu alta.

[El deva digué:]

—No ho entenc concretament, venerable senyor, allò que ha estat exposat en general pel Benaventurat, Si us plau, venerable senyor, que el Benaventurat m’ho expliqui de tal forma que pugui comprendre concretament allò que ha estat exposat en general.

[El Benaventurat digué:]

—A l’abandonar aquesta concepció, ell no presumeix de res, talla amb l’avidesa dels noms i les formes. Tant els deves com els humans ho busquen, aquí i més enllà, en el cel i en totes les morades. Ells no troben a ningú que sàpiga tallar el nus, a un impertorbable, llibre d’anhel. Si ho entens, esperit, digues-ho en veu alta.

[El deva digué:]

—No ho entenc concretament, venerable senyor, allò que ha estat exposat en general pel Benaventurat, Si us plau, venerable senyor, que el Benaventurat m’ho expliqui de tal forma que pugui comprendre concretament allò que ha estat exposat en general.

[El Benaventurat digué:]

—Un no hauria de comportar-se malament en cap cas en el mon, ni amb la parla, amb la ment o amb el cos. Havent abandonat els plaers sensuals, conscient i comprenent clarament, un no hauria de perseguir el curs d’allò que és penós i dolorós.