Saṃyutta Nikāya
Sagāthāvagga
Devatā Saṃyutta
1.25. Discurs sobre l’Arahant
[El deva digué:]
—El monjo que és un arahant, que ha complert la tasca, les corrupcions confuses del qual estan extingides i que sosté l’última càrrega d’existència, aquest monjo diria ‘jo parlo’ o ‘jo he parlat a’?
[El Benaventurat digué:]
—El monjo que és un arahant, que ha complert la tasca, les corrupcions confuses del qual estan extingides i que sosté l’última càrrega d’existència, podria dir ‘jo parlo’ o podria dir ‘jo he parlat a.’ Coneixent i sent hàbil en les paraules convencionals del mon, ell podria utilitzar aquestes paraules merament com a paraules convencionals.
[El deva digué:]
—El monjo que és un arahant, que ha complert la tasca, les corrupcions confuses del qual estan extingides i que sosté l’última càrrega d’existència, aquest monjo diria fora de la conceptualització ‘jo parlo’ o jo he parlat a’?
[El Benaventurat digué:]
—El monjo que ha abandonat la conceptualització no té lligams; ha destruït tots els lligams de la conceptualització. Com a savi ha anat més enllà de tots els conceptes de ‘meu’, ‘jo’ i ‘jo mateix.’ Aquest monjo podria dir ‘jo parlo’ o ‘jo he parlat a.’ Coneixent i sent hàbil en les paraules convencionals del mon, ell podria utilitzar aquestes paraules merament com a paraules convencionals.