Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.34. Discurs sobre la no existència d’objectes sensibles

En una ocasió el Benaventurat residia al monestir Jetavana d’Anāthipiṇḍika a Sāvatthī. En aquell temps, aviat, després de la mitja vigília de la nit, molts deves de bellesa sublim, que es convertiren en deves impartint la doctrina d’allò que és virtuós, s’aproparen al Benaventurat, il·luminant completament el monestir Jetavana. Honoraren el Benaventurat i s’assegueren en un lloc adequat.

Romanent així, un d’ells parlà així en vers en presència del Benaventurat:

—Entre les persones no existeixen objectes sensibles permanents. En aquest mon existeixen objectes sensibles desitjables. L’ésser humà que està lligat a ells, i qui està contaminat per ells, no pot avançar dels trenta- un plans d’existències, que són el domini de la mort, fins el Nibbana.

[El Benaventurat digué:]

—A causa del desig s’originen els agregats mentals; a causa del desig s’origina el sofriment. Quan el desig és eliminat, no existeixen agregats mentals ni físics.

Quan els agregats mentals i físics desapareixen no existeix el sofriment. Al mon únicament hi ha varies coses agradables que poden ser anomenades plaers sensibles. De fet, el desig que sorgeix del pensament d’un home és també un plaer sensible. Al mon existeixen varies coses desagradables que existeixen per elles mateixes. No obstant, el savi elimina qualsevol desig envers elles. El sofriment no assoleix a aquell qui abandona la ira, que abandona la conceptualització, que venç totes les traves, que no està aferrat al complex de fenòmens mentals i físics i que és impertorbable. Aquell qui ja no pot ser anomenat més una persona amb aferrament, una persona amb odi, una persona amb astorament, un que està sense conceptualització, un que ha eliminat el desig envers el complex mental/material, un que ha tallat els lligams, un que està lliure de sofriment i que està sense ansietat,…el renaixement d’aquest, quan és buscat per molts deves o éssers humans, no pot ser trobat en aquest mon, o en un altre mon, o en el mon dels deves, o en qualsevol morada d’existència.

[El venerable Mogharaja preguntà això:]

—Si aquesta persona que està alliberada no pot ser trobada ni pels deves ni pels éssers humans en aquest mon, o en un altre mon, haurien de ser elogiats aquests que veneren a aquesta persona que sobresurt del gènere humà i que actua pel benestar de la humanitat?

[El Benaventurat digué:]

—Monjo, aquells qui veneren a aquell que està alliberat mereixen elogi. Monjo, aquells veneradors, comprenent les Quatre Nobles Veritats i eliminant qualsevol dubte poden eludir també el desig que els persegueix.