Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.37. Discurs sobre l’assemblea de l’ensenyança

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al bosc Mahavana a prop de Kapilavatthu, al territori dels sakyes, juntament a molts monjos, en nombre de cinc-cents, tots els quals eren arahants. Llavors, la majoria de deves pertanyents als deu universos, cadascun compost per milers de mons, es reuniren al bosc Mahavana per a venerar al Benaventurat i a la comunitat de monjos. Llavors, se’ls va ocórrer a quatre deves dels regnes purs:

—El Benaventurat està residint al bosc Mahavana a prop de Kapilavatthu, al territori dels sakyes, juntament a molts monjos, en nombre de cinc-cents, tots els quals són arahants. La majoria de deves pertanyents als deu universos, cadascun compost per milers de mons, s’han reunit al bosc Mahavana per a venerar al Benaventurat i a la comunitat de monjos. Estaria bé que anéssim allà i cadascun de nosaltres recités un vers davant el Benaventurat.

Llavors, els quatre deves dels regnes purs van desaparèixer d’entre els deves purs i van fer la seva aprovació davant el Benaventurat en l’instant que a un home li portaria en estendre el seu braç doblegat o doblar el seu braç estès.

Llavors, havent venerat el Benaventurat s’assegueren en un lloc adequat des d’on un d’ells recità aquest vers davant el Benaventurat:

—És una gran assemblea en aquest gran bosc on el grup de deves han vingut i s’han reunit. Nosaltres també volem unir-nos a aquesta assemblea de l’ensenyança, venerar la comunitat, que són inconqueribles.

Llavors un altra deva recità aquest vers davant el Benaventurat:

—Aquí, en aquest assemblea, els monjos han calmat la seva ment i l’han fet firma. Així com un cotxer sosté les regnes, mantinguin els monjos les seves facultats sota control.

Llavors un altra deva recità aquest vers davant el Benaventurat:

—Havent estat ben instruïts pel Benaventurat, aquell qui tot ho veu, aquests joves monjos estan mancats del desig, purs i lliures de corrupció. Recorren el seu camí lliurement, havent eliminat els pinxos penetrants i els travessers i havent retirat les reixes.

Llavors un altra deva recità aquest vers davant el Benaventurat:

—Aquells qui prenen refugi en el Buda no cauran en els estats miserables.

Deixant enrere els seus cossos mortals aniran a omplir els regnes de deves.