Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.38. Discurs sobre el fragment de la roca

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al parc Maddakucchi, un santuari de cérvols de Rajagaha. En aquell temps el peu el peu del Benaventurat fou colpejat pel fragment d’una roca. El Benaventurat sentí un excessiu dolor físic que el turmentava, agut, rígid, sever, brut i desagradable. No queixant-se en absolut. El Benaventurat suportà el dolor amb atenció i comprensió. S’estirà al seu costat dret en la gran túnica que fou estesa pel terra doblegada en quatre parts, amb un peu lleugerament més separat que l’altre en el que descansava.

Durant aquell temps, aviat, enmig de la vigília de la nit, set-cents deves de bellesa sublim, que es convertiren en deves impartint la doctrina d’allò que és virtuós, s’aproparen al Benaventurat, il·luminant completament el parc Maddakucchi. Honoraren el Benaventurat i s’assegueren en un lloc adequat.

Romanent així, un d’ells pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és com el poderós elefant! És així perquè és com el poderós elefant que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físics que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és com el brau lleó! És així perquè és com el brau lleó que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físics que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altre deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és com un heroi! És així perquè és com un heroi que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físic que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altre deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és com l’incomparable brau! És així perquè és com l’incomparable brau que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físic que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altre deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és com el bou d’arrossegament! És així perquè és com l’incomparable bou d’arrossegament que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físic que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altre deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Amics! El contemplatiu Gautama és molt auto disciplinat! És perquè és auto disciplinat pel que no es queixa en absolut sinó tolera amb atenció i comprensió aquest dolor físic que el turmenta, agut, rígid, sever, brut i desagradable!

Llavors un altre deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Observa la concentració perfectament desenvolupada! Observa la ment que està completament alliberada, que no està influïda, que no està desviada i que no necessita cap esforç per l’anulació. Qui sigui que vulgui fer mal a aquest home que és com el poderós elefant, que és com el brau lleó, que és com un heroi, que és com l’incomparable brau, que és com el bou d’arrossegament i que és molt auto disciplinat, no ha de ser sinó una persona estúpida.

[El Benaventurat digué:]

—Els bramans que son versats en els cinc vedes i segueixen la pràctica austera poden esforçar-se durant cents d’anys però la seva ment no pot guanyar l’alliberament complert de les contaminacions. Sent la seva ment tan baixa, ells mai no poden creuar cap a l’altra vora.

Aquells qui estan confosos pel desig i aquells qui segueixen els ritus i rituals aliens al Noble Sender poden dedicar-se a pràctiques mortificants per cents d’anys però la seva ment no pot guanyar l’alliberament complert de les contaminacions. Sent la seva ment tan baixa, ells mai no poden creuar cap a l’altra vora.

En aquest mon, aquell qui conceptualitza està mancat d’auto control. Per aquell qui està mancat de tranquil·litat mental, no pot existir el coneixement profund. Aquell qui resideix en el bosc pot assolir una vida solitària però si està mancat d’atenció, no pot creuar dels plans de l’existència, on preval la mort, cap a l’altra vora.

Aquell qui abandona la conceptualització, que posseeix la tranquil·litat, que posseeix la tranquil·litat mental i que posseeix la saviesa, està lliure de tota existència. Aquell qui resideix en el bosc, portant una vida solitària, si practica l’atenció, pot creuar dels plans de l’existència, on preval la mort, cap a l’altra vora.