Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.39. Primer discurs de la filla de Pajjunna

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al monestir pinacle al bosc Mahavana a prop de Vesali. En aquell temps, aviat, després de la mitja vigília de la nit, Kokanada, filla de Pajjunna, amb una aparença extremadament atractiva, s’apropà al Benaventurat, il·luminant completament el bosc Mahavana. Després d’honorar el Benaventurat, s’assegué a un lloc adequat.

Romanent així, aquesta deva anomenada Kokanada, la filla de Pajjunna, recità aquest vers en presència del Benaventurat:

—Jo soc Kokanada, filla de Pajjunna. Kokanada honora el més noble dels éssers, el Buda, el si mateix il·luminat, que resideix al bosc Mahavana a prop de Vesali. Prèviament, jo havia escoltat merament que l’ensenyança havia estat coneguda profundament pel Buda que tot ho veu. Ara, conec per mi mateixa l’ensenyança del Gran Savi que és transmissor de les Quatre Nobles Veritats i que parla únicament d’allò que és beneficiós i vertader. Algunes persones nècies van d’un lloc a un altre condemnant les Quatre Nobles veritats. Aquestes, en conseqüència, descendeixen a l’infern Roruva, el regne miserable, i experimenten sofriment durant molt de temps. Aquells qui accepten les Quatre Nobles Veritats i han extingit les contaminacions ompliran els regnes de deves deixant enrere els seus cossos mortals.