Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devatā Saṃyutta

1.40. Segon discurs de la filla de Pajjunna

Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat residia al monestir pinacle al bosc Mahavana a prop de Vesali. En aquell temps, aviat, després de la mitja vigília de la nit, CulaKokanada, la jove filla de Pajjunna, amb una aparença extremadament atractiva, s’apropà al Benaventurat, il·luminant completament el bosc Mahavana. Després d’honorar el Benaventurat, s’assegué a un lloc adequat. Romanent així, aquesta deva anomenada CulaKokanada, la jove filla de Pajjunna, recità aquest vers en presència del Benaventurat:

— Kokanada, la filla de Pajjunna, amb l’esplendor de la llum, ha vingut aquí a venerar al Buda i l’ensenyança. Ella ha recitat uns versos rics en significat.

M’agradaria analitzar de moltes maneres l’ensenyança continguda en aquests versos per a que l’ensenyança pugui així ser analitzada. Però, jo presentaré el significat d’allò que he aprés únicament en una breu extensió. A totes parts del mon el mal, sigui el que sigui, físicament, verbalment o mentalment no hauria de ser comés. Un hauria d’estar atent sempre. Amb l’atenció i la comprensió clara un hauria d’evitar entregar-se als plaers sensibles. Un no hauria de freqüentar les practiques personals que no són de cap benefici.