[El deva digué:]

—Què és allò que decau? Què és allò que ni decau? Quin és el camí erroni?

Quin és el perill de les coses? Que disminueix dia i nit? Quina és la taca d’una vida santa? Quina és la neteja sense aigua? Quantes són les obertures al món en les quals la ment no s’instal·la? Ens agradaria conèixer això del Benaventurat.

[El Benaventurat digué:]

—La matèria dels éssers decau. El nom i el clan no decau. La luxúria és el camí erroni. La cobdícia és el perill de les coses. L’esperança de vida disminueix dia i nit. La dona és la taca d’una vida santa. La gent comuna s’embruta a causa de la dona. Les austeritats i la vida santa són la neteja sense aigua. Existeixen sis obertures al món en les quals la ment no es pot instal·lar. Evitar la mandra, la negligència, la falta d’esforç i la mansuetud, la somnolència i la pesadesa després de menjar; aquestes són les obertures.