En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī. En aquell moment, Rahu, el rei dels Titans s’havia apoderat de Suriya, el fill dels déus i Suriya, el rei dels déus, recordant el Benaventurat, pronuncià aquest vers:

—Jo et venero, heroi il·luminat. Tu t’has alliberat en tots els sentits. He caigut en problemes. Si us plau, salva’m.

Llavors, el Benaventurat s’adreçà a Rahu, el rei dels Titans, pronunciant aquest vers:

—El Sol es refugia en Aquells que han marxat d’aquesta manera. Rahu, els il·luminats tenen compassió per tothom, pel món. Dissipant les tenebres, el sol brilla i resplendeix en un cercle. Rahu, no t’empassis el Sol que es mou a l’espai.

Ells són els meus, per tant allibera el Sol.

Llavors, Rahu, el rei dels Titans, alliberà el Sol i a l’instant es va apropar al rei dels Titans, Vepacitti, tremolant amb els pels de punta i s’assegué a un costat.

Vepacitti, el rei dels Titans, el rei dels Titans, pronuncià aquest vers a Rahu, el rei dels Titans:

—Per què tens por Rahu de l’alliberament del Sol? Per què romans aquí tot atemorit?

—Si jo no hagués alliberat el Sol escoltant el vers per fer-ho d’aquesta manera, el meu cap s’hagués dividit en set i la meva vida no seria agradable.