Candana, el fill dels Déus, assegut a un costat, en presència del Benaventurat, digué aquest vers:

—Com és creua la marea, havent-se enfortit durant el dia i la nit? Sense estar dempeus o ben assegurat, qui no s’enfonsa en l’abisme?

Sempre virtuós, savi i ben concentrat, amb l’esforç despert per a dissipar; d’aquesta manera la marea es creuada.

Sense aferrar-se a les percepcions sensibles, vencent les percepcions materials, suprimint l’interès per a l’existència, hom no s’enfonsa en l’abisme.