Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.18. Discurs a Kakudha

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia al parc dels cérvols al bosc Anjana a Saketha. Quan la nit s’esvaïa, Kakhuda, el fill dels Déus, il·luminat completament el bosc Anjana amb una llum resplendent, s’apropà al Benaventurat, el venerà, s’assegué a un costat i pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Està content el monjo? Amic, amb quin assoliment podria jo estar content?

Llavors, s’entristeix el monjo? Amb quina pèrdua jo m’entristiria? Llavors, el monjo ni està content ni s’entristeix. Això és així, amic.

Monjo, estàs sense problemes què cap interès no és evident en tu? Per què seus sol, sense cap estúpid?

—No humà. No tinc problemes i cap interès no és evident en mi. També m’assec sol, sense cap estúpid. Els problemes sorgeixen de l’interès i el sorgir dels interessos és un problema. Amic, sàpigues això, que el monjo està sense interessos i sense problemes. És després de molt temps que nosaltres veiem un Bramà extingit. El monjo ha creuat l’estès promontori del món, sense interessos i sense problemes.