Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.20. Discurs a Anathapindika

Anathapindika, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Aquest bosc de Jeta, la llar de molts savis, i habitat pel rei de la justícia, desperta la joia en mi. Els éssers que han de morir és purifiquen mitjançant les accions, el coneixement, la justícia, les virtuts i els mitjans de vida nobles, no mitjançant el naixement o la riquesa. Per tant, els savis, pel seu propi benestar, penetren en l’Ensenyança i es purifiquen en la saviesa, les virtuts i la pacificació com Sariputta. D’aquests monjos que han creuat més enllà, ell és el més important.

Anathapindika, el fill dels Déus, digué aquest vers, venerà i rodejà el Benaventurat i s’esvaí d’allà.

A la fi de la nit el Benaventurat s’adreçà als monjos:

—Monjos, quan la nit s’estava esvaint, una certa deïtat, il·luminat completament el bosc de Jeta amb una llum resplendent, s’apropà a mi i em venerà, s’assegué a un costat i pronuncià aquest vers:

Aquest bosc de Jeta, la llar de molts savis, i habitat pel rei de la justícia, desperta la joia en mi. Els éssers que han de morir és purifiquen mitjançant les accions, el coneixement, la justícia, les virtuts i els mitjans de vida nobles, no mitjançant el naixement o la riquesa. Per tant, els savis, pel seu propi benestar, penetren en l’Ensenyança i es purifiquen en la saviesa, les virtuts i la pacificació com Sariputta. D’aquests monjos que han creuat més enllà, ell és el més important.

Aquest fill dels Déus, havent pronunciat aquest vers, em venerà i rodejà i s’esvaí d’allà.

Quan això fou pronunciat, el venerable Ananda digué això al Benaventurat:

—Venerable senyor, no és Anathapindika el fill dels Déus? Ell estava molt content amb els camins del venerable Sariputta.

El Benaventurat digué:

—Excel·lent! Ananda, has assolit arribar a una lògica conclusió. Es tractava d’Anathapindika, el fill dels Déus.