Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.24. Discurs a Ghaññikaro

Assegut a un costat, Ghaññākara, el fill dels Déus, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Set monjos destruïren l’avidesa i l’odi, creuaren l’estès promontori del món i van nàixer com brames Aviha.

Com van creuar els difícils regnes de la mort? Com varen renunciar als cossos humans i varen obtenir els celestials?

—Els tres: Upaka, Phalagao i Pukkusati, Bhaddiya, Khaodadeva, Bahuraggi i Pingiya. Ells varen renunciar als cossos humans i van obtenir els cossos celestials.

Per explicar el seu mèrit cal dir com varen vèncer el llaç de la mort.

Coneixent l’Ensenyança ells tallaren el lligam de l’existència.

No és cap altre que l’Ensenyança del Benaventurat.

Ells aprengueren l’Ensenyança i tallaren el lligam de l’existència.

Ells varen destruir el nom i la matèria sense límit.

Coneixent aquesta Ensenyança tallaren el lligam de l’existència.

—Tu dius paraules sàvies, difícils de comprendre i realitzar. Coneixent l’Ensenyança de qui pots dir paraules com aquestes?

—En el passat, hi havia a Gathikara un terrisser anomenat Vehalinga. Ell era un deixeble del Benaventurat Kassapa, tenia cura de la seva mare i del seu pare.

Refrenava la seva conducta sexual, portava una vida gloriosa i s’abstenia de menjar carn. Ells procedien del mateix poble i eren amics. Conec això amb la destrucció de l’avidesa i l’odi. Els set monjos s’han alliberat de l’estès promontori del món.

—Com el Bhagavan ho diu, així fou. En el passat un deixeble laic del Benaventurat Kassapa tenia cura de la seva mare i del seu pare. Refrenava la seva conducta sexual, portava una vida gloriosa i s’abstenia de menjar carn. Ells procedien del mateix poble i eren amics. Així, els antics amics s’han reunit.

Nosaltres ens desenvoluparem a nosaltres mateixos sostenint els últims cossos.