Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.26. Discurs a Rohitassa

El Benaventurat residia a Sāvatthī. Rohita, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Venerable senyor, és possible conèixer, veure i assolir aquell estat en el qual no existeix el naixement, l’envelliment, la mort, la disminució i el renaixement mitjançant el viatge a la fi del món?

—Amic, jo dic que no és possible conèixer, veure i assolir aquell estat en el qual no existeix el naixement, l’envelliment, la mort, la disminució i el renaixement mitjançant el viatge a la fi del món.

—Venerable senyor, aquests són bones paraules del Benaventurat. Amic, jo dic que no és possible conèixer, veure i assolir aquell estat en el qual no existeix el naixement, l’envelliment, la mort, la disminució i el renaixement mitjançant el viatge a la fi del món.

—Venerable senyor, en el passat hi havia un savi anomenat Rohita, el fill de Bhoja. Era molt poderós i viatjava per l’aire.

—Venerable senyor, era jo i tenia una velocitat semblant a la del ben entrenat arquer que dividia una palmera disparant amb el seu arc amb molta rapidesa.

— Si jo posava un peu a l’oceà de l’est, l’altre el tenia al de l’oest, així era la meva envergadura. Vaig tenir aquest desig: arribar a la fi del món caminant.

—Venerable senyor, dotat amb aquesta velocitat i envergadura per caminar, jo, un ésser amb una vida d’un cents d’anys, vivint cents d’anys, no vaig parar sinó era per menjar, veure, alimentar-me, per orinar i defecar, o per dissipar la somnolència i el cansament. Malgrat això, vaig morir abans d’arribar a la fi del món, després de cents d’anys.

—Venerable senyor, aquestes paraules del Benaventurat són meravelloses i sorprenents. Amic, jo dic que no és possible conèixer, veure i assolir aquell estat en el qual no existeix el naixement, l’envelliment, la mort, la disminució i el renaixement mitjançant el viatge a la fi del món.

—Si amic, sense assolir la fi del món, jo dic, no existeix la fi del món. Però amic, jo assenyalo el món en aquest profund i llarg cos, aquesta forma perceptible, el seu sorgir, el seu cessar i el camí que condueix a la seva cessació.

—La fi del món no pot ser assolida mitjançant un viatge. Però, sense arribar a la fi del món no hi ha alliberament del sofriment. Per tant sigues savi, coneix la naturalesa del món. Porta una vida santa fins a la fi del món. El pacífic, coneix la fi del món. I no desitja aquest o un altre món.