Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.30. Discurs a varis

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat estava residint al santuari dels esquirols al bosc de bambú de Rajagaha.

Llavors, un gran nombre de fills de Déus, deixebles d’adherents d’altres sectes com Asama, Sahali, Nimko, Ākoñaka, Veñambari i Manava Gamiyo, quan la nit s’estava esvaint, il·luminant completament el bosc de bambú amb una llum resplendent, s’aproparen al Benaventurat, el veneraren i s’asseguren a un costat.

Asama, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat, al·ludint a Purana Kassapa:

—Aquí, la mort fou tallada, Kassapa va conèixer la destrucció. El mal no sorgirà novament. Ni tant sols el mèrit pel si mateix. Li fou dit amb confiança.

El mestre hauria de ser respectat com a perfecte.

Sahali, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat, al·ludint a Makkhali Gosāla:

—Disciplinar-se a si mateix fent austeritats de suportar la fam, renunciar a les paraules que provoquen baralles, ignorant les faltes i evitant la veritat, no són aquestes males accions?

Nimko, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat, al·ludint a Nigantha Nataputta:

—El monjo intel·ligent en eludir, que segueix les quatre restriccions, que diu allò que veu i escolta, no està fent demèrit?

Ākoñaka, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat, al·ludint a les sectes amb varies creences:

—Pakudha Katiyana, Nigantha, Makkhali i Purana. Coneguts com els mestres de les reunions, no estan ells allunyats des Grans Éssers?

Llavors Vetambari, el fill dels Déus com a replica a Ākoñaka, el fill dels Déus, pronuncià aquest vers:

—Tenint en compte tots els aspectes, ell és un cadàver, un xacal, un asceta fals mai podria ser un lleó. El mestre de les reunions va despullat, diu mentides, desconfia de tot, no sembla tenir atenció.

Llavors Māra, el maligne, s’apoderà de la consciència de Vetambari, el fill dels Déus i pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat:

—Vencent la fam, amb austeritats i tenint èxit en les reclusions, aquells que s’aferren a la matèria gaudeixen de la felicitat celestial. Ells donen l’assessorament correcte pel pròxim món.

El Benaventurat, coneixent que Māra, el maligne, havia pronunciat aquest vers, digué aquest vers a Māra, el maligne:

—Qualsevol cosa que sigui la matèria, en aquest o en un altre món, fins i tot una llum resplendent al cel, tot allò que és venerat per Namuci, tot allò material llença a la malaltia als éssers humans.

Manava Gamini, el fill dels Déus, assegut a un costat, pronuncià aquest vers en presència del Benaventurat, al·ludint al Benaventurat:

—Per la gent de Rajagaha, existeix una enorme roca prominent, pels Himalaies el més important és Seta, per a l’espai el més important és el sol, de les aigües el més important és l’oceà, de les constel·lacions la més important és la lluna, del món amb els seus Déus, el més important és l’Il·luminat.