Saṃyutta Nikāya

Sagāthāvagga

Devaputta Saṃyutta

2.5. Discurs a Damali

Així ho he escoltat. El Benaventurat residia al monestir ofert per Anathapiṇḍika, al bosc de Jeta, a Sāvatthī. Quan la nit s’estava esvaint, Maghada, el fill dels Déus, amb una llum resplendent que il·luminava tot el bosc de Jeta s’apropà al Benaventurat, el venerà, s’assegué al seu costat i digué:

—El bramans haurien d’esforçar-se sense descans per a dissipar la sensualitat i no haurien de pensar en ella o desitjar-la.

[El Benaventurat digué:]

—Damali, no existeix cap treball pels bramans que han fet els seus deures. Fins que assoleix el fonament, l’ésser humà s’exercita amb tots els seus membres.

Obtenint un fonament, ell roman en un terreny sòlid. Havent creuat ell no s’exercita. Damali, aquesta és la comparació amb els bramans. Amb concentració i habilitat han destruït els desitjos. Han arribat al final del naixement i la mort. No s’exercita, sinó que ha traspassat.