Saṃyutta Nikāya

56.11. Discurs sobre la posada en moviment de la roda del dharma

Així ho he escoltat: Una vegada, l’afortunat estava a Benarés, al parc de cérvols de Sarnath. Allà, va dirigir-se al grup de cinc mendicants:

“Mendicants, hi ha dos extrems que qui ha abandonat la llar no ha de practicar. Quins dos? La obsessió amb gratificar el desig sensorial, que és inferior, vulgar, pròpia de mediocres, innoble i sense benefici; i la obsessió amb mortificar-se, que és dolorosa, innoble i sense benefici. Evitant aquests dos extrems, el despert ha entès profundament el camí del mig, que produeix visió i coneixement i condueix a la calma, a comprendre, a despertar, a apagar els focs.

“I quin és aquest camí del mig? És el noble camí òctuple, és a dir: visió íntegra, motivació íntegra, paraula íntegra, acció íntegra, mode de vida íntegre, esforç íntegre, atenció íntegra i estabilitat mental íntegra. Aquest és el camí del mig.

“I aquesta és la realitat de dukkha, el dolor–insatisfacció: dukkha és néixer, envellir, emmalaltir, morir, associar-se amb qui no aprecies, separar-se de qui aprecies, no obtenir el que desitges. En resum: els cinc feixos d’aferrament són dukkha. I aquesta és la realitat del sorgir de dukkha: aquesta set, que porta a una existència repetitiva, que està connectada a la gratificació i l’anhel, gaudint aquí i allà; és a dir, set de plaers dels sentits, set d’esdevenir i set de no esdevenir. I aquesta és la realitat del cessament de dukkha: és cessar, assossegar, renunciar, abandonar, alliberar-se i deixar anar aquesta set completament. I aquesta és la realitat del camí que porta al cessament de dukkha: el noble camí òctuple.

“Em va sorgir visió, coneixement, comprensió i saviesa respecte certes idees que no havia escoltat en el passat:

  • Aquesta és la realitat de dukkha. S’ha de conèixer plenament. L’he conegut plenament.
  • Aquesta és la realitat del sorgir de dukkha. S’ha d’abandonar. L’he abandonat.
  • Aquesta és la realitat del cessament de dukkha. S’ha d’experimentar personalment. L’he experimentat personalment.
  • Aquesta és la realitat del camí que porta al cessament de dukkha. S’ha de cultivar. L’he cultivat.

“Fins que la meva visió i coneixement no van ser del tot clars respecte aquestes quatre realitats, en les seves tres fases i dotze aspectes, tal com són, no vaig declarar haver assolit un despertar complet i sense rival en aquest món, que inclou divinitats, Māras i Brahmas, en aquesta generació de renunciants i sacerdots, habitants i governants. Llavors em va sorgir la visió i el coneixement següent: la meva llibertat no pot trontollar, aquest és l’últim naixement, ara ja no hi ha més existència repetitiva.”

Això va dir l’afortunat. Contents, el grup de cinc mendicants es van complaure amb la seva xerrada i, durant l’explicació, va sorgir en el venerable Kondañña la impecable visió del dharma: “tot fenomen que sorgeix és un fenomen que cessa.”

Quan l’afortunat va posar en moviment la roda del dharma, les divinitats terrestres van cridar: “A Benarés, al parc de cérvols de Sarnath, l’afortunat ha posat en moviment la incomparable roda del dharma, i cap renunciant, sacerdot, divinitat, Māra o Brahma ni ningú en el món la pot aturar. Al sentir-ho, també van cridar el mateix les divinitats dels mons dels quatre monarques, dels trenta-tres déus, de Yāma, de Tusita, les divinitats alegres i humils, les que dominen en les creacions alienes i les de la comitiva de Brahma. En un sol instant, l’exclamació es va escampar fins al món de Brahma. L’univers va tremolar i va sacsejar-se, una llum suprema i infinita es va manifestar, superant el poder diví.

Llavors, l’afortuntat va exclamar: “Ho entens, amic Kondañña, ho entens!” I així és com Kondañña va adquirir el sobrenom de “Kondañña-ho-entens”.